Oriol Cors: "Visc la música com un enamorament"

Tot i que l'any 2013 ja havia tret un EP, dit a dit, no ha estat fins al desembre de 2022 que el santcugatenc Oriol Cors ha tret el seu primer disc en solitari, Va caure un llamp, amb un estil més íntim del que ens té acostumats amb Doctor Prats, grup del qual n'és cofundador i bateria.

El 2013 va treure un EP i després va aturar el projecte, per què?

Per dos motius de pes. Un és que vaig ser pare de dos bessons. I l'altre és que va coincidir amb l'inici de Doctor Prats. Aleshores eren només algunes trobades, però ja al 2014 ens vam posar a gravar el disc i vaig veure ràpidament que allò anava a donar molta feina.

I per què recuperar-ho ara?

Vaig veure l'oportunitat. Els nens ja han crescut més, Doctor Prats segueix donant molta feina però és una etapa més madura i relaxada, i va venir una cosa fonamental a l'hora de fer un "clic" que va ser la pandèmia. A molts se'ns van desmuntar molts esquemes mentals i una cosa que jo tenia pendent era recuperar el meu projecte, i vaig tenir més temps per fer-ho.

La paternitat l'ha influenciat a l'hora d'escriure el disc? A Unicorn, per exemple, li parla a un nen.

Sí, de fet aquesta està dedicada a un dels meus fills, al Tià, que en algunes coses és un nen que se surt de la norma i sovint xoca amb la realitat. I això com a pare et fa patir i d'aquí va néixer aquesta cançó.

N'hi ha més dedicades als fills?

Fuig de l'aigua, per exemple, encara que parla més dels nens en general. Jo porto els nens al Ferran i Clua i fem molta vida al parc, de manera que estic molt envoltat de nens i d'energia infantil que et contagia a l'hora d'escriure.

"Porto els nens al Ferran i Clua i fem molta vida al parc, de manera que estic molt envoltat de nens i d'energia infantil que et contagia a l'hora d'escriure"

Què simbolitza el "llamp" que va caure i que dona nom a l'àlbum?

Ve d'una frase que deia molt el meu pare, que deia que l'enamorament era com un llamp que et travessa i no ho pots parar. Llavors la cançó de Va caure un llamp parla de l'amor en el sentit de la llibertat sexual i de gènere. I vaig decidir que fos també el títol del disc perquè jo també visc la música com un enamorament, com una cosa que no puc evitar.

El disc parla molt del pas del temps, de fet és el nom de la cançó que tanca el disc, hi pensa molt?

Sí, és un tema que està molt present en el meu dia a dia. Penso que és una de les particularitats de la nostra existència aquí a la terra: com vivim el pas del temps i les diferents velocitats que té en funció de com el visquis. I he après a estar en sintonia amb això, perquè crec que a nivell social no està prou present, sempre anem a buscar la vitalitat juvenil i amb la vellesa mirem cap a una altra banda.

El projecte li permet explorar idees que amb Doctor Prats no farien?

Suposo que és una manera d'obrir un altre apartat musical que tinc. El meu projecte em permet més proximitat i intimitat i també em puc sentir més lliure. Amb Doctor Prats, encara que també compongui, tinc un contorn més definit i acotat. Compartir m'encanta perquè aprens sempre, però, evidentment, suposa posar-ho tot sempre en comú. I no sé si li passa a tothom, però jo tinc la necessitat de saber qui soc jo, de coneixe'm, i el fet de fer-ho sol em permet descobrir-ho més.

També és més acotat perquè Doctor Prats té un estil molt marcat?

Totalment. Ja des del primer disc es va definir com un grup de festa, que després ha anat virant una mica i crec que s'ha aconseguit que certes cançons tinguin un missatge potent que la gent es fa seu. Al final, és aquesta barreja de pop i música festiva que és molt guai, però és el que és, no hi entren altres estils que potser també m'agrada tocar.

"Doctor Prats és aquesta barreja de pop i música festiva que és molt guai, però és el que és, no hi entren altres estils que potser també m'agrada tocar"

I per què va decidir explorar un estil més despullat, de guitarra i veu, en solitari?

Sempre m'ha atret, potser perquè l'he viscut a casa. El meu pare, Miquel Cors, abans de ser actor havia sigut cantautor i la meva mare també havia gravat discos. Tots venen d'aquest món dels cantautors dels anys 60, amb la guitarra i la veu, que des de petit m'atrau i per això he anat per aquí. Però ja estic preparant un segon disc i anirà més per una altra banda. Ja veuré si funciona això d'anar canviant...

Quins referents té?

Es van movent. Pel primer EP vaig tenir com a referent a Keziah Jones, un músic nigerià que viu a França, perquè en aquell moment componia des d'un punt de vista més rítmic, com a bateria que soc, i m'interessava aquest entorn del funky i del rock, amb temes més foscos. Ara que em centro més en el fons i menys en la forma, em fixo més en músics com Jorge Drexler, que em sembla molt intel·ligent com porta el projecte i també sap estar actualitzat, que és una cosa que jo també intento.

Segueix component a partir de la bateria?

Ara el meu punt de partida és la guitarra. Per mi, és com casa. L'agafo, me la poso a la panxa i afloren coses. A partir d'aquí, neix una melodia i llavors penso una lletra. Aquest seria el procés estàndard, però tinc altres formes de compondre, com pensar una lletra que després em porti cap a la música.

Va presentar el disc aquí a Sant Cugat el 5 de febrer, com va anar el concert?

Va anar molt bé. Va costar de gestionar perquè quan comences el teu projecte estàs una mica sol; amb Doctor Prats estic acostumat a repartir les feines. Però me'n vaig sortir i va ser molt emocionant. Van venir unes 250 persones al Siglo del Mercantic i vaig tenir moltes col·laboracions, com el Ramon de Doctor Prats.

"Quan comences el teu projecte estàs una mica sol; amb Doctor Prats estic acostumat a repartir les feines"

Té altres concerts planificats?

La veritat és que tinc poca cosa, és un dels temes que costa. És un moment complicat perquè després de tota la feina que he fet necessito concerts perquè jo vull viure de la música. Tinc la sort que Doctor Prats tira molt bé, però m'agradaria que el meu projecte també ho fes.

És compatible el projecte personal amb el de Doctor Prats?

A curt termini és molt fàcil, perquè no tinc gaires concerts, el meu projecte encara està arrencant, i també són espais i horaris diferents. També és veritat  que he renunciat a algun concert perquè coincidia amb Doctor Prats, que sempre és prioritari, però no m'ha suposat gaires incompatibilitats més enllà d'això. Tant de bo arribi un punt on sigui més complicat de compaginar, voldrà dir que les coses em van bé.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.