Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Teatre de Mira-sol acull aquest divendres, 7 de novembre, a les 21 hores, la representació de l'obra Vània, amb la companyia Les Antonietes. Una adaptació de L’oncle Vània d’Anton Txékhov, dirigida per Oriol Tarrasón.
L'obra forma part de la programació de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents (XCCP), el preu de l'entrada és de 10 euros, i la durada de l'espectacle és d'una hora i mitja.
La proposta ens l'explica el director del muntatge, Oriol Tarrasón.
Quina és la proposta de Les Antonietes a Sant Cugat?
El que fem és Vània, una adaptació de L’oncle Vània de Txékhov. El que fem és portar l’espectacle al nostre terreny. Treballem sempre amb una companyia regular, els mateixos actors, i fem una petita adaptació traient alguns personatges petits, o els fusionem amb altres personatges. L’obra original té 9 personatges, nosaltres som 6 interpretats per 5 actors. És una tònica de la nostra manera de treballar. La companyia sempre fem clàssic, però sempre els acostem al màxim al dia d’avui, tant des del vestuari o la posada en escena, com del llenguatge. És a dir, intentem fer que l’espectador pugui entrar-hi sense haver de fer un salt temporal. Que es pugui identificar al màxim possible.
Quin seria l’aspecte d’actualitat de Vània?
És una obra que reflexiona, o provoca la reflexió, sobre el mal de la introspecció excessiva de l’home, del moment aquest en què comencem a plantejar-nos a nosaltres mateixos com el caos. Comences a pensar en la teva vida, que les coses no han sortit com tu volies, que tenies uns somnis i unes aspiracions a la teva vida però que de sobte potser s’han truncat pel camí. És el que li passa al personatge de Vània, que ell entra en l’ofuscació pensant això. Comença a menysprear la seva vida, perquè no ha aconseguit arribar fins on ell volia. El que ens proposa Txékhov, i on nosaltres hem posat l’accent, és advertir del problema de l’excessiva introspecció, que és quan deixes d’adonar-te que al teu voltant estan passant coses i que som nosaltres que segons com interactuem amb les coses que ens envolten afegim més o menys merda a la nostra vida.
Una reflexió molt actual...
És una mica el que creiem que s’apropa molt a aquest moment. Hi ha com una mena de decaiguda emocional de la gent del carrer; està tothom com bastant trist. I això genera que nosaltres no fem més que rondinar. Txékhov el que està dient en l’obra és que no podem deixar-nos endur, que hem de seguir treballant, que hem de seguir generant coses perquè les coses puguin canviar. I que, com deia Ovidi Montllor, “tot neix en un mateix”, tot comença i acaba en un mateix.
Vau estrenar al gener d’aquest any. Quina va ser la resposta del públic i de la crítica?
Va ser fantàstic. Vam estar tres setmanes al Lliure, va anar molt bé i vam prorrogar una setmana. Com que va seguir anant molt bé, vam continuar al Teatre Maldà, on vam estar tres setmanes més. En total vam estar set setmanes a Barcelona, amb unes crítiques molt boniques, i molt de públic. I l’actor que fa de Vània està nominat com a millor actor als premis Butaca. Ha sigut un projecte molt bonic.
Parli’m de la companyia.
Les Antonietes neix d’un grup d’actors, i jo, que sóc actor però en aquest cas en sóc el director, que ens ajuntem per ganes de treballar des de les nostres possibilitats, ja fa cinc anys. Fa cinc anys que treballem junts, amb cinc espectacles, i va ser una mica de dir: “fem-nos nosaltres les coses”. Que semblava com impossible fer-se les coses, però ens hem adonat que és la manera. Després allò ha anat estructurant-se: sempre actuem els mateixos actors, però la companyia s’ha anat estructurant pel que fa a formació.
A Sant Cugat torna també com a actor a l’escenari...
El Bernat Quintana, un dels actors, no pot fer l’obra perquè està actuant a Madrid amb el Flotats, i el substitueixo jo...
Un retorn puntual?
Serà durant tota la gira, que ens portarà a Figueres, Reus, Igualada, Torelló, Vilafranca i Badalona. Això al mes de novembre. Després parem perquè anem al Lliure, i quan acabem, reprendrem la gira.
Com és l’experiència de dirigir-se a un mateix?
Bona. Com que és una substitució, es treballa diferent, perquè el patró de l’espectacle està fet. Tu el que fas és intentar treballar per arribar on va arribar l’altre actor. Jo segueixo treballant a la televisió i al cinema, però ara feia molt de temps que no pujava a l’escenari. És com un petit repte bastant divertit de tornar a pujar a l’escenari amb els meus companys.
I el pròxim espectacle?
Al gener estrenem Somni americà al Teatre Lliure, i aquest cop col·laborem amb la Companyia Jove del Lliure. Somni americà és un text que jo he escrit a partir d’autors americans que van parlar sobre la Gran Depressió americana. Una obra seguint la línia de la companyia: agafar clàssics i portar-los a la nostra època. Creiem que aquesta decaiguda anímica americana encaixa bastant amb el que està passant actualment a Europa.
Com recomanaria als santcugatencs que no es perdin Vània?
Diré que si vénen s’emocionaran. És una obra bonica perquè emociona. És un text preciós, i Txékhov és un dels grans autors teatrals, després de Shakespeare.
L'obra forma part de la programació de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents (XCCP), el preu de l'entrada és de 10 euros, i la durada de l'espectacle és d'una hora i mitja.
La proposta ens l'explica el director del muntatge, Oriol Tarrasón.
Quina és la proposta de Les Antonietes a Sant Cugat?
El que fem és Vània, una adaptació de L’oncle Vània de Txékhov. El que fem és portar l’espectacle al nostre terreny. Treballem sempre amb una companyia regular, els mateixos actors, i fem una petita adaptació traient alguns personatges petits, o els fusionem amb altres personatges. L’obra original té 9 personatges, nosaltres som 6 interpretats per 5 actors. És una tònica de la nostra manera de treballar. La companyia sempre fem clàssic, però sempre els acostem al màxim al dia d’avui, tant des del vestuari o la posada en escena, com del llenguatge. És a dir, intentem fer que l’espectador pugui entrar-hi sense haver de fer un salt temporal. Que es pugui identificar al màxim possible.
Quin seria l’aspecte d’actualitat de Vània?
És una obra que reflexiona, o provoca la reflexió, sobre el mal de la introspecció excessiva de l’home, del moment aquest en què comencem a plantejar-nos a nosaltres mateixos com el caos. Comences a pensar en la teva vida, que les coses no han sortit com tu volies, que tenies uns somnis i unes aspiracions a la teva vida però que de sobte potser s’han truncat pel camí. És el que li passa al personatge de Vània, que ell entra en l’ofuscació pensant això. Comença a menysprear la seva vida, perquè no ha aconseguit arribar fins on ell volia. El que ens proposa Txékhov, i on nosaltres hem posat l’accent, és advertir del problema de l’excessiva introspecció, que és quan deixes d’adonar-te que al teu voltant estan passant coses i que som nosaltres que segons com interactuem amb les coses que ens envolten afegim més o menys merda a la nostra vida.
Una reflexió molt actual...
És una mica el que creiem que s’apropa molt a aquest moment. Hi ha com una mena de decaiguda emocional de la gent del carrer; està tothom com bastant trist. I això genera que nosaltres no fem més que rondinar. Txékhov el que està dient en l’obra és que no podem deixar-nos endur, que hem de seguir treballant, que hem de seguir generant coses perquè les coses puguin canviar. I que, com deia Ovidi Montllor, “tot neix en un mateix”, tot comença i acaba en un mateix.
Vau estrenar al gener d’aquest any. Quina va ser la resposta del públic i de la crítica?
Va ser fantàstic. Vam estar tres setmanes al Lliure, va anar molt bé i vam prorrogar una setmana. Com que va seguir anant molt bé, vam continuar al Teatre Maldà, on vam estar tres setmanes més. En total vam estar set setmanes a Barcelona, amb unes crítiques molt boniques, i molt de públic. I l’actor que fa de Vània està nominat com a millor actor als premis Butaca. Ha sigut un projecte molt bonic.
Parli’m de la companyia.
Les Antonietes neix d’un grup d’actors, i jo, que sóc actor però en aquest cas en sóc el director, que ens ajuntem per ganes de treballar des de les nostres possibilitats, ja fa cinc anys. Fa cinc anys que treballem junts, amb cinc espectacles, i va ser una mica de dir: “fem-nos nosaltres les coses”. Que semblava com impossible fer-se les coses, però ens hem adonat que és la manera. Després allò ha anat estructurant-se: sempre actuem els mateixos actors, però la companyia s’ha anat estructurant pel que fa a formació.
A Sant Cugat torna també com a actor a l’escenari...
El Bernat Quintana, un dels actors, no pot fer l’obra perquè està actuant a Madrid amb el Flotats, i el substitueixo jo...
Un retorn puntual?
Serà durant tota la gira, que ens portarà a Figueres, Reus, Igualada, Torelló, Vilafranca i Badalona. Això al mes de novembre. Després parem perquè anem al Lliure, i quan acabem, reprendrem la gira.
Com és l’experiència de dirigir-se a un mateix?
Bona. Com que és una substitució, es treballa diferent, perquè el patró de l’espectacle està fet. Tu el que fas és intentar treballar per arribar on va arribar l’altre actor. Jo segueixo treballant a la televisió i al cinema, però ara feia molt de temps que no pujava a l’escenari. És com un petit repte bastant divertit de tornar a pujar a l’escenari amb els meus companys.
I el pròxim espectacle?
Al gener estrenem Somni americà al Teatre Lliure, i aquest cop col·laborem amb la Companyia Jove del Lliure. Somni americà és un text que jo he escrit a partir d’autors americans que van parlar sobre la Gran Depressió americana. Una obra seguint la línia de la companyia: agafar clàssics i portar-los a la nostra època. Creiem que aquesta decaiguda anímica americana encaixa bastant amb el que està passant actualment a Europa.
Com recomanaria als santcugatencs que no es perdin Vània?
Diré que si vénen s’emocionaran. És una obra bonica perquè emociona. És un text preciós, i Txékhov és un dels grans autors teatrals, després de Shakespeare.