Paraules pròpies de Sant Cugat

El Servei Local de Català, amb la voluntat d’obrir-se més als santcugatencs i oferir-los les eines per conèixer millor la llengua, publica el seu segon article al TOT

La gent associa el concepte de dialecte a una pronúncia, unes expressions o uns mots propis que només es registren en una zona geogràfica determinada. I, per bé que aquesta concepció té part de veritat, no és del tot precisa. De fet, un dialecte és qualsevol varietat d’una llengua diferenciada per trets geogràfics però també històrics o socials.

Fet aquest aclariment, avui parlarem de mots típicament santcugatencs. Per ex., semenella és com en dèiem aquí de la xemeneia; si diem que una noia va feta una fafalassa volem dir que va mal guarnida i és grassa; la gent gran diu que dels guàrdies civils en deien arengades i que quan un es moria anava a can Graells (perquè el cementiri és al costat de la masia amb aquest nom); d’altra banda, quan a algú se li deia “Sembles de cal Rocamora” volia dir que aquella persona semblava que fos rica... Quina varietat!

Agraïm la col·laboració de Cesc Prat per a aquest recull.

Aquesta setmana us proposem que ens digueu el significat de portaplatets, un mot autènticament vallesà però no documentat a Sant Cugat.

Envieu-nos la vostra resposta a santcugat@cpnl.cat i participareu en el sorteig de dues entrades de cinema. Els noms dels guanyadors els publicarem al Facebook (busqueu-nos com a “Slc Sant Cugat del Vallès”).

 
Comentaris

Destaquem