Pau Debon (Antònia Font): "Ara estem gaudint del que fem i que duri el que hagi de durar"

El quintet mallorquí va encetar la 'Gira per teatres' al Teatre-Auditori de Sant Cugat

Antònia Font ha començat la 'Gira per teatres' a Sant Cugat exhaurint les entrades del 25 i 26 de gener al Teatre-Auditori. Després d'una gira de concerts a grans espais com el Palau Sant Jordi, Antònia Font enceta una gira més intimista on les "coses petites" marcaran el ritme. El TOT conversa amb el seu cantant, Pau Debon, per així conèixer en quin moment vital es troba Antònia Font després de tants anys de trajectòria.

Després de fer una gira de concerts a grans espais com el Palau Sant Jordi ara comenceu la 'Gira per teatres', una gira amb un format més intimista, què es trobarà l'espectador?

Depenen de l’escenari el concert és diferent i evidentment la manera de preparar-ho i el com sonorà és diferent. En un gran festival mires que hi hagi potència, molt volum, que el repertori s’adeqüi a l’espai i a l’auditori no tenim aquesta potència ni aquesta massa de gent que canta, però tenim un espai tancat on es pot cuidar molt més el so i tot pot estar molt més cuidat i molt més controlat. En un espai gran és impossible controlar i aquí et permet això. A part d’això, tenim un repertori amb molta dinàmica, tenim cançons que aquí poden quedar rodones, cançons que en un escenari de festival no tindrien sentit perquè no es veuria ni s’escoltaria com s’hauria d’escoltar. Ara mateix tenim aquesta sort de dinàmica de repertori i de poder fer coses diferents.

Què sent ara Pau Debon quan puja a l'escenari?

Amb els anys guanyes en seguretat i et notes amb una veritat damunt de l’escenari. Quan comences sempre tens aquesta por de dir: "Faig això? M’agrada el que faig?" No sé si la gent ho veurà així, no sé com ho senten, però ara tenim una trajectòria, un camí fet que ens diu com hem de fer les coses, per tant, sortim amb una seguretat, entre cometes, que el que fem està ben fet.

Segueixen havent-hi nervis?

Estàs inquiet, ara és el primer concert de la gira, anem fent coses noves i sempre tens allò de dir: “Ha de sortir bé". És la primera vegada que ho fem i hem d’estar concentrats. No és tant nervis, és aquesta inquietud, però és necessària  i aquesta petita tensió ha de ser-hi sempre, és el que et fa estar concentrat.

Alguna vegada heu comentat que el que us dona més adrenalina en els concerts és quan la gent canta les vostres lletres.

Sí, això és molt "guapo". Això són moments irrepetibles, pots fer un concert, tocar una cançó, que surti bé, però quan milers de persones es posen a cantar... Nosaltres a vegades ens aturem i ens encanta sentir-ho, això són moments que no tornaran a passar mai, mai enlloc, ni més enllà, per tant, s’han de viure en el moment que toquen no? Nosaltres d’això som molt conscients i intentem gaudir-ho al màxim. A més, per A o per B hem estat molt de temps sense tocar i ara això, ho vam deixar i no sabíem si tornaríem. Aquest retorn ha estat un regal per nosaltres.

Després del retorn i fer la gira de concerts a grans escenaris, com va sorgir la idea de fer aquest format més íntim?

Acabant la gira vam començar a veure el final i un dia d’aquests de concerts vam pensar: “Què fem ?” I no sé qui va dir que li agradaria fer això dels teatres, ho vam anar parlant i ho vam anar polint. La idea va entrar molt bé des del principi a tots. Aquest format és més còmode, l’escenari gran és una autèntica passada però dins d’un auditori nosaltres amb el repertori que tenim i així com som, crec que és més adient. S’adequa més a nosaltres.

Al llarg d’aquests anys heu vist com s’afegeixen noves generacions entre el vostre públic?

Ha estat una grata sorpresa, hi ha tota una generació que s’ha sumat i ens ha vingut bastant de nou. Els fills de la nostra generació, suposo que els pares els hi posaven al cotxe les nostres cançons i quan s’han fet grans s’han enganxat a la nostra música, i això per nosaltres és una fita important. Sense ser conscients i sense cercar-ho, ha passat, és una fita molt bonica. Al principi ens passava una mica que quan tocàvem hi havia la nostra generació i una generació per damunt que s’enganxava i ara ha passat que hi ha la de damunt, la nostra i la de baix. És molt maco veure que una cosa uneix tres generacions, ens dona molt de goig.

D’on sorgeix el nom d’Antònia Font? Què volíeu representar com a grup?

Antònia Font, fa molts d’anys d’això, però als principis, els primers anys no donàvem moltes voltes a les coses, si a nosaltres ens agradava, ho fèiem. Ara vist en perspectiva, era una mica la gràcia que tenia Antònia Font en aquell moment i la manera diferent de caminar i fer les coses, crec que va una mica per aquí, però no ens plantejàvem moltes coses ni fèiem un desenvolupament. Vam dir: “Posem un nom, doncs no ho sé quin nom posar, doncs què fem?” “Va un nom de dona”. Va ser una de les idees que va sortir i Antònia Font era una amiga nostra de la universitat, del Jordi, en Miquel i en Pere realment. Ella estava sempre per allà amb ells i ara ens coneixem tots. Li van preguntar: "Et va bé?” I ella va dir: "Mentre no em feu pujar a l’escenari". I d’aquesta "tonteria" si ens haguéssim començat a plantejar més les coses hauria sortit diferent. Tot això, al final demostra que no cal donar-li tanta volta a les coses. Al final és un nom Manel, Police, The Tyets... és un nom perquè la gent t’identifiqui i Antònia Font funcionava molt i estic content que funcioni així, perquè ens ha marcat una mica la manera de fer, inclús de composar o d’actuar damunt un escenari, i no va ser cercat.

Què passarà quan acabi aquesta gira?

No ho sabem, igual que l’any passat, si ens plantegem ara, abans de començar, què farem l’any que ve crec que seria un error perquè juguen molts factors en una gira com aquesta i a més, ara estem en una actitud de no demostrar res. Ara mateix ens és igual si a Spotify ens escolten 50.000 o 200.000 persones, ara estem gaudint del que fem i que duri el que hagi de durar. Hem de viure al màxim el que està passant que és maquíssim i és únic, i ja serà molt intens. Amb les coses intenses que poden passar ja veurem com acabem.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem