Pep Sala, Sau: “Fa un any que estem amb aquest espectacle, i hem omplert tots els teatres”

Pep Sala, guitarrista de Sau i un dels creadors del grup l’any 1987, dirigeix artísticament Un concert de pel·lícula, un espectacle que combina música en directe i imatges del biopic Els de Sau. Divendres 30 d’octubre arriba al Teatre-Auditori Emma Vilarasau amb la formació inicial de la banda i amb la veu del Carles Sabater, present a l’escenari 25 anys després de la seva mort.

Què és el que veuran els espectadors del TA al concert de SAU?
Es fa una pel·lícula sobre el grup SAU, que és un biopic. El fa la productora, Imminentment Produccions, entre altres productores, que segons les previsions s’estrenarà la primavera que ve, cap al març. Aquesta pel·lícula és un biopic sobre la història del grup SAU, des dels inicis fins al final, la mort del cantant Carles Sabater. Amb motiu d’aquesta pel·lícula, hem engegat un espectacle que es diu Concert de Pel·lícula, pel qual ens hem tornat a unir la formació inicial del grup SAU, la gent que l’any 1987 vam crear el grup, juntament amb el Carles, evidentment.

Quin paper té el Carles Sabater en el concert?
El Carles el tenim també present en el concert. La seva veu sona en algunes cançons, juntament amb imatges de la pel·lícula que la gent de la productora i la gent que ha fet la pel·lícula ens ha enviat per poder projectar en aquest concert.

Com és la posada en escena?
Una mica el protagonista del concert és una superpantalla que portem al davant de l’escenari. Una pantalla que fa 10 metres per 4 metres. És enorme! És més gran que les de cinema. Allà en cada cançó hi ha imatges de la pel·lícula, dels actors que fan de nosaltres i hi ha moments una mica esquizofrènics perquè estem a baix interpretant una cançó i hi haurà moments que hi ha els actors interpretant la mateixa cançó que nosaltres. Està perfectament sincronitzat i la veu és la del Carles Sabater. És una mica complex des del punt de vista tecnològic perquè hem d’anar sincronitzats amb la veu del Carles Sabater. Hem d’anar sincronitzats amb les imatges, etc., però està funcionant molt bé i estem encantats. Portem un any ja amb aquest espectacle. Hem fet una 30a de concerts i fins ara hem omplert tots els teatres d’aquest país i la gent surt encantada. Ens ha sorprès l’acollida que hem tingut i estem encantats.

Quin sentiment té sobre els 25 anys de la mort del Carles Sabater?
El Carles és de les persones més importants amb les quals he conviscut al llarg de la meva vida. I es tracta d’acostumar-te a aprendre a viure amb les absències. No es tracta d’oblidar ni res. Això ens passa a tots també. A tots se’ns moren els pares, se’ns moren potser algun germà. Potser se’ns mor un amic. D’aquestes coses un n’aprèn a viure amb una absència.

I el Carles continua molt present entre vostès?
El que passa és que el Carles és una persona que va deixar una petjada enorme. Tant nosaltres com la resta de la banda... És inevitable, en els sopars dels concerts, sempre que ens trobem acaben sortint batalletes. Recordes aquell dia que el Carles...

I en aquest espectacle?
El Carles està present i en aquest espectacle que estem fent actualment més que mai. Sempre ha estat present en la nostra vida, i a l’escenari i en aquest espectacle més que mai. La sensació que un té, primer, és d’anyorança, però també de satisfacció per tot el que vam fer.

Així el mes de novembre no s’estrenarà el biopic?
No. Tampoc s’ha dit mai. S’ha dit que potser el mes de novembre... La productora encara no s’ha manifestat perquè el cinema depèn de molts aspectes. Per a les pel·lícules són molt importants els festivals. Depèn dels festivals que puguin interessar per la pel·lícula. I el cinema també sempre diuen que saps quan comença, però no saps quan acaba. No és que s’hagi allargat, sinó que tampoc mai havíem dit que s’estrenaria el novembre. S’havia dit que probablement a la tardor...

“Els inicis de SAU, abans que féssim el primer disc, van ser els millors anys de la nostra vida”

Potser el 2027 que són els 40 anys que va començar el grup...
Sí (riu). Però això serà el setembre o l’octubre... No crec que esperin tant! No és un tema d’efemèrides... A mi em cansa una miqueta perquè hi ha un moment que cada any fa 25 anys d’alguna cosa... I ens passem la vida memorant coses. Jo crec que més aviat és un tema de festivals, a la primavera hi ha el festival de cinema de Barcelona, després hi ha el festival de cinema de Màlaga... Però tampoc depèn de mi i ni estic ben bé enterat.

Aquest concert comptarà amb les veus convidades del Jonathan Arguelles i del Frederick Strand....
Tenim tres convidats. Tenim el Jonathan Argüelles, el Fredrik Strand i també tenim l’Aurelio Morata. És músic, guitarrista i cantant, fundador del grup Los Rebeldes. I és un gran amic... El Jonathan ja havia col·laborat amb nosaltres fa anys i el Fredrik Strand és un noi jove i que ho fa molt bé. A més, solem tenir un convidat local que no es decideix fins pocs dies abans per qüestions d’agenda.

De Sant Cugat?
O a prop de Sant Cugat.

Quin sentiment té recordant 40 anys enrere de la formació de SAU?
Nosaltres hem col·laborat explicant la història i supervisant el guió i et fa reviure totes aquestes coses. Evidentment, és una sensació no solament meva sinó de la resta de la banda, del Joan Capdevila... Et remouen coses. Perquè tornes a viure allò i veus el que passava feia 40 anys. Vulguis o no vulguis van ser probablement els millors anys de la nostra vida. Sobretot els inicis de SAU. Abans que féssim el primer disc. Va ser una època meravellosa, sobretot quan estàvem a la casa Les Tallades a Vilanova de Sau. Va ser una època fantàstica! És una barreja d’enyorança, de nostàlgia, de molts records, però també de satisfacció, perquè deu n’hi do el que vam fer.

Alguna anècdota que recordi a la casa?
Milions d’anècdotes. És que n’hi ha moltíssimes i anècdotes en concerts moltíssimes. Hi ha una anècdota que, si vols, t’explico, d’un concert... Va haver-hi un concert que fèiem en un espai a l’aire lliure, hi havia molta gent, i hi havia dues senyores d’edat avançada, de setanta i escaig o vuitanta (a més, està filmat), que anaven avançant en direcció a l’escenari fins que van arribar ben bé a l’altura de l’escenari, que hi havia les tanques que separen del backstage...

I ningú les va aturar?
Hi havia gent de seguretat. Van separar les tanques, el senyor de seguretat les va ajudar, van entrar dins, es van mirar l’escenari des del lateral i van pujar a l’escenari, es van posar al costat del tècnic de monitors. Tothom les veia! Però ningú els deia res.

I després, què va passar?
I després hi havia una escala que pujava fins a la tarima de la bateria i es van enfilar per aquella escala. Una senyora m’agafa pel braç, mentre el Quim estava tocant, i diu: “Escolta’m, eh, que tu ets el fill del doctor Vilaplana?” Va ser una situació molt còmica! Ens va venir un atac de riure... Tothom reia perquè la situació era com surrealista.

Caram
Per a qualsevol persona que intenta entrar al backstage, hi ha un paio de seguretat que t’agafa pel coll i no et deixa anar... Pujar a l’escenari ja és impensable! Però enfilar-te a la tarima de la bateria sense que ningú et digui res, o tens 84 anys o no ho fas. Com que era tan xocant ningú va reaccionar.

“El Carles està present, i en aquest espectacle que estem fent actualment, més que mai”

Un dels pròxims projectes que té és la fundació SAU.
Sí, ja fa anys que ho estem treballant i ara estem treballant en el nou espai. Un espai fantàstic a les Masies de Voltregà. La Fundació SAU té tres objectius. La vam crear amb el Joan Capdevila fa quatre o cinc anys i té tres objectius: preservar el llegat del grup, i per aquest fet estem creant, que s’inaugurarà, esperem, la primavera de l’any que ve o abans, un espai a Masies de Voltregà que serà un espectacle immersiu. Una experiència de realitat virtual on viatjaràs durant una hora a diferents espais i diferents moments de la història del grup. Estem en proves i és bastant flipant! Podràs anar a un concert de SAU dels anys 90, podràs veure on gravàvem, on assajàvem, etc. Això és interessant.

Quins són els altres objectius de la Fundació?
Un altre dels objectius és ajudar la música d’aquest país i, juntament amb la Fundació Puigporret de Vic, hem creat un premi que cada any, ja anem per la tercera edició, que donem un premi a un artista novell, grup o solista, i li paguem un disc i l’enregistrament i li publiquem i el promocionem tant com poguem. I el tercer objectiu és treballar la relació entre música i salut mental. I aquí treballem diferents camps a nivell d’investigació i hi ha una cosa que estem fent en 2026 i 2027 en centres de salut mental. És a dir, són llocs on hi ha gent que, per la seva circumstància, no pot assistir a concerts i els portem el concert al seu espai i els fem a mida. Hi ha patologies, esquizofrènia o epilèpsia, i no poden jugar amb llums. Determinades circumstàncies, i ens adaptem i ho fem expressament. I és una experiència meravellosa que dona sentit una mica a la feina que fem.

Hi col·laboren amb algun altre grup?
I en aquest tema també estem treballant amb un grup de Sabadell, Els Cracs d’Andi, que són un grup que tenen la síndrome de Down, i estem enregistrant un disc amb ells. Estem fent diferents experiències molt bones. Penso que és un projecte molt xulo i et ve molt de gust. Juntament amb la gira que estem fent, que no sabem fins quan s’allargarà... ja que tenim el tema que la pel·lícula encara no s’ha acabat. Però està funcionant molt bé els concerts i estem encantats.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.