Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Com ha canviat la biblioteca amb vint anys?
Ha canviat moltíssim. L’estructura física externa és la mateixa, però la interna també ha canviat. L’entorn... quan vaig arribar semblava que estàvem lluny; no la coneixia ningú. I després, l’espai intern era poc funcional. Una biblioteca que és preciosa, càlida i acollidora, però funcionalment no es va fer per un moviment gran de gent, ja que en aquell moment Sant Cugat també era una ciutat petita. Hi havia poquets llibres, la gent es queixava una mica...
Quines tasques té com a directora?
Les que té qualsevol director. Planificar el servei. Tenir una visió global de la situació. I a partir d’aquí, intentar, sobretot, la bona entesa amb l’equip i el saber delegar, perquè aquesta visió global funcioni. Jo tinc la sort que formo part d’un equip que és magnífic, i que hi ha treballadors de la biblioteca. Amb els que portem molts anys treballant junts, ens entenem de meravella i això és molt important. Jo crec que aquesta és la tasca que tens com a direcció, intentar no separar-te de l’equip; sí que has de tenir aquesta visió des de dalt, però en el dia a dia, tots som la mateixa peça, i això, per a mi, és el punt important.
Què troba l’usuari que ve?
D’entrada, un espai de trobada; un espai social, que aquesta és una cara de les biblioteques que penso que és molt important. Un lloc d’acollida, en el sentit que et pots sentir còmode: estàs amb companyia al mateix temps que tu pots anar fent individualment coses. Les biblioteques són espais molt càlids. I a banda dels llibres, que són la base de les biblioteques, també et podem oferir audiovisuals, Internet, pots estudiar, pots sortir als patis, les activitats... Però jo penso que de la mateixa manera que nosaltres oferim, el públic és el que ofereix; el públic és el que fa la biblioteca.
També organitzeu activitats...
Les activitats tenen una relació, en principi, molt directa amb el foment de la lectura, però tenim un interès en què els espais culturals ofereixin diversitat de productes, ja que tot és cultura. Vam començar bàsicament amb el que totes les biblioteques fan, l’“Hora del conte”. Sant Cugat és una ciutat amb molts nens, i era una manera d’atreure públic era atreure els infants, perquè vénen acompanyats. Però a més de captar gent, perquè té una importància de foment de la lectura, de manteniment de la tradició oral... I ens agrada. Després vam començar amb el clàssic dels clubs de lectura, després van venir que si els contes per adults, que si els recitals de poesia... Ara tenim activitats molt consolidades.
Quin és el tipus d’usuari?
De tot. És que ve tothom, i el públic és molt divers. Si que és cert que hi ha una franja que són els que més vénen, dels 25 als 45. Però ve tothom. Vénen senyores que van al mercat amb el carret, abans o després d’anar a comprar, a buscar el llibre, o la pel·lícula... Al matí, quan obrim, ja tenim la nostra colla de gent gran, homes, normalment jubilats, alguns de molta edat, que vénen a llegir puntualment els diaris cada matí, i es troben, per això et dic que és un lloc de trobada... I nens, molts nens. La sala infantil és una olla de cigrons a les tardes. És brutal.
Amb Internet es deia que les biblioteques desapareixerien...
No, no desapareixeran. Jo diria que són equipaments que el que han d’anar fent és actualitzar-se, perquè formen part de la societat, i no poden quedar-se enrere. El que hem notat amb Internet és que nosaltres tenim molt més públic, perquè oferim Internet; per altra banda, les obres de referència, que diem nosaltres, que són les enciclopèdies, les hem hagut de treure perquè ningú se les mira. Però la gent es continua emportant llibres... És a dir, la biblioteca el que està fent amb Internet i amb les noves tecnologies, és créixer. No desapareixerà, però no sempre serà igual. Ara tampoc és igual que fa 20 anys...
Ha canviat moltíssim. L’estructura física externa és la mateixa, però la interna també ha canviat. L’entorn... quan vaig arribar semblava que estàvem lluny; no la coneixia ningú. I després, l’espai intern era poc funcional. Una biblioteca que és preciosa, càlida i acollidora, però funcionalment no es va fer per un moviment gran de gent, ja que en aquell moment Sant Cugat també era una ciutat petita. Hi havia poquets llibres, la gent es queixava una mica...
Quines tasques té com a directora?
Les que té qualsevol director. Planificar el servei. Tenir una visió global de la situació. I a partir d’aquí, intentar, sobretot, la bona entesa amb l’equip i el saber delegar, perquè aquesta visió global funcioni. Jo tinc la sort que formo part d’un equip que és magnífic, i que hi ha treballadors de la biblioteca. Amb els que portem molts anys treballant junts, ens entenem de meravella i això és molt important. Jo crec que aquesta és la tasca que tens com a direcció, intentar no separar-te de l’equip; sí que has de tenir aquesta visió des de dalt, però en el dia a dia, tots som la mateixa peça, i això, per a mi, és el punt important.
Què troba l’usuari que ve?
D’entrada, un espai de trobada; un espai social, que aquesta és una cara de les biblioteques que penso que és molt important. Un lloc d’acollida, en el sentit que et pots sentir còmode: estàs amb companyia al mateix temps que tu pots anar fent individualment coses. Les biblioteques són espais molt càlids. I a banda dels llibres, que són la base de les biblioteques, també et podem oferir audiovisuals, Internet, pots estudiar, pots sortir als patis, les activitats... Però jo penso que de la mateixa manera que nosaltres oferim, el públic és el que ofereix; el públic és el que fa la biblioteca.
També organitzeu activitats...
Les activitats tenen una relació, en principi, molt directa amb el foment de la lectura, però tenim un interès en què els espais culturals ofereixin diversitat de productes, ja que tot és cultura. Vam començar bàsicament amb el que totes les biblioteques fan, l’“Hora del conte”. Sant Cugat és una ciutat amb molts nens, i era una manera d’atreure públic era atreure els infants, perquè vénen acompanyats. Però a més de captar gent, perquè té una importància de foment de la lectura, de manteniment de la tradició oral... I ens agrada. Després vam començar amb el clàssic dels clubs de lectura, després van venir que si els contes per adults, que si els recitals de poesia... Ara tenim activitats molt consolidades.
Quin és el tipus d’usuari?
De tot. És que ve tothom, i el públic és molt divers. Si que és cert que hi ha una franja que són els que més vénen, dels 25 als 45. Però ve tothom. Vénen senyores que van al mercat amb el carret, abans o després d’anar a comprar, a buscar el llibre, o la pel·lícula... Al matí, quan obrim, ja tenim la nostra colla de gent gran, homes, normalment jubilats, alguns de molta edat, que vénen a llegir puntualment els diaris cada matí, i es troben, per això et dic que és un lloc de trobada... I nens, molts nens. La sala infantil és una olla de cigrons a les tardes. És brutal.
Amb Internet es deia que les biblioteques desapareixerien...
No, no desapareixeran. Jo diria que són equipaments que el que han d’anar fent és actualitzar-se, perquè formen part de la societat, i no poden quedar-se enrere. El que hem notat amb Internet és que nosaltres tenim molt més públic, perquè oferim Internet; per altra banda, les obres de referència, que diem nosaltres, que són les enciclopèdies, les hem hagut de treure perquè ningú se les mira. Però la gent es continua emportant llibres... És a dir, la biblioteca el que està fent amb Internet i amb les noves tecnologies, és créixer. No desapareixerà, però no sempre serà igual. Ara tampoc és igual que fa 20 anys...