CRÒNICA: Els Petits ja són gran

CRÒNICA: El petit camaleó ha complert 10 anys. Quan va néixer, l’octubre de 2012 desprès que els seus padrins, Albert Puig i Pep Tugues, l’ajudessin a aparèixer al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès hi van ser presents figures i grups de la música tan importants i populars com Els amics de les arts, Las Migas, Txarango o el grup mallorquí Antònia Font, que actuaven a l’escenari del TA o en diferents espais del Conservatori per un públic de nenes i nens, acompanyats dels seus pares òbviament, però dirigit especialment a ells, perquè si abans, en temporades anteriors, en el mateix teatre s’havien programat uns concertes titulats Cicle de Camaleons, amb també noms importants com Manolo Garcia, David Carabén o Love of Lesbian, cercant aquella característica dels camaleons que tenen la capacitat de canviar de color adaptant-se a l’entorn on estan, ara es tractava específicament com es va anunciar de fer un Festival de Música dirigit al gaudi de nenes i nens petits, d’aquí això de Festival Petis Camaleons i d’aquí frases tan clares com la d’aquest any: “El dret de les nenes i els nens a la bona música”.

Albert Puig, cerdanyolenc de naixement i santcugatenc d’adopció i residència, periodista musical, amb un programa llegendari a iCAT Ràdio com “Delicatessen”, crea la productora No Sonores i arriba a formular amb l’equip del TA diverses produccions que sempre aporten novetat i qualitat compartides com va ser el concert de la temporada passada “La revolució de la tradició” amb tres joves grups femenins. Una de les condicions que Petits Camaleons estableix amb els artistes que actuen en el festival és que facin exactament el mateix concert que podrien fer per un públic adult i la conseqüència que s’ha produït en aquests 10 anys es que la resposta del suposat públic desconeixedor en molts casos del que se li oferia ha estat tan positiva com per molts sorprenent.

Aquesta any ha estat diferent dels altres no només perquè seguia la pandèmia, que també, si no perquè ha durat més dies dels habituals divendres (concert pels pares) i dissabte i diumenge pels petits (i pares) si no que ha durat, lògicament, 10 dies del 24 de setembre al 3 d’octubre i també, com sempre, han vingut figures representatives del món de la música com Manel, Doctor Prats, Mishima, Roba Estesa, Suu, Joan Miquel Oliver, El pot petit, Lildami, Dàmaris Gelabert i un llarg etcètera que estimularia les papil·les gustatives sonores de qualsevol i, a més a més, s’ha ampliat la col·laboració de la productora amb una participació municipal com l’Oficina Musical La Pua i l’ampliació dels espais dels concerts amb una carpa al Parc de l’Arboretum (ja habituals en els darrers anys) però ara també en el Celler Modernista, una exposició en 10 punts de la ciutat de les respectives programacions de tots els anys, una participació de la cultura popular amb Caparrots, Bastoners i Gegants i col·laborant també amb el Campus Rock del Casal de Torreblanca.

Hi ha també dues activitats, la primera ja habitual que són les sessions al Conservatori per nadons, de 0 a 12 mesos, unes i des de 1 fins a 2 anys l’altra i l’altra nova, que són les anomenades “Sessions estràbiques” fetes a tres escoles municipals amb alumnes de 10 a 12 anys  a càrrec de Jan Garrido i Rikki Arjona del grup Xiula a partir de la seva cançó “Mirada estràbica” on es treballen les diferències de cadascú a partir del contingut de la cançó però adaptada pels propis alumnes a les que existeixen a la seva classe, que considero essencials per entendre el sentit últim del Festival Petits Camaleons i que és, nogensmenys, que portar realment la possibilitat de que durant uns dies la ciutat assoleixi la capitalitat de Catalunya amb la música d’avui servida de forma normal, cuidant les durades, el volum del so i altres característiques necessàries als infants, una autèntica i profunda immersió que segur que alguns dels nens que van assistir ara fa 10 anys al primer festival els hi ha servit per tenir una millor disposició per gaudir de la música perquè, com diu el mateix Albert Puig “la satisfacció més gran que em dona Petits Camaleons és veure pares i nens gaudint per igual”.

Felicitem-nos per tenir un Festival com aquest a la ciutat. Aquestes són les coses que li donen projecció exterior i que consoliden la cultura de la seva ciutadania i ofereixen un plus com demostra el llibre ara publicat “10 anys de Petits Camaleons” on un camaleó va descobrint diferents ritmes i estils.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.