Picasso i la seva vinculació amb Sant Cugat

Alguns santcugatencs encara recorden la implicació de Picasso amb la Casa Aymat -Escola Catalana de Tapís-. A partir d’un linòleum cedit per l’artista se’n van realitzar tres versions en tapís a la manufactura santcugatenca, ciutat reconeguda arreu pel seu art, començant pel romànic i gòtic i finalitzant amb els destacats artistes actuals que hi tenen els seus espais creatius. També pel seu alt nivell cultural, Sant Cugat esdevé així un puntal entre els pobles de cultura d’Europa.

És en aquest context, que per voluntat de Miquel Samaranch i Mercè Vinyes, amb la clara determinació que els més prestigiosos artistes participessin de la renovació de l’art tèxtil que es fa a la Casa Aymat, que estableixen contacte amb la galeria Gaspar, per tal de proposar-li que parlin amb Picasso perquè col·labori amb la manufactura. Picasso accepta i cedeix un linòleum amb la finalitat de que es faci el tapís. Nature morte sous le lamp l’obra que es teixeix l’any 1965 al’Escola Catalana de Tapís.

Pel projecte de renovació dins el món del teixit, la implicació del geni resulta un fort impuls, ja que ell juntament amb altres artistes com: Subirachs, Tharrats, Miró, Tàpies, Guinovart... i la rellevant participació i impuls de Grau-Garriga com a director artístic i més tard en Royo i Delclaux com a responsables del centre, fan de la manufactura un punt d’interès dins la renovació d’aquesta expressió.

Som a la primavera de 1965 i un cop acabades les tres peces que es teixeixen, una la porta personalment Grau-Garriga a casa d’en Picasso que queda molt satisfet del resultat, un altre és destinada al Museu Picasso i la finalitat de la darrera és la seva venda. Abans, però, es fa una presentació del tapís en societat, al domicili particular de la família Samaranch amb representants de la burgesia i la intel·lectualitat catalana del moment, per tal d’admirar-lo.

Un mes més tard s’exposa al públic a la galeria Gaspar conjuntament amb altres obres del mateix artista. Amb gran repercussió mediàtica. Un article al Tele-exprés del 16 de juliol de 1965 ho titulava així: “Picasso veranea en Barcelona”. Cal dir que la mostra és fora de temporada expositiva i malgrat això resulta un gran èxit d’un públic molt interessat a veure les noves obres del pintor i la seva darrera incursió en un nou medi.

Tot i que Picasso ja havia produït a França alguns tapissos, amb el mètode tradicional, aquest és el primer que es feia a Catalunya fent servir noves tècniques tèxtils, que són les que han renovat aquest art pel que fa a l’estat. Canals Galeria d’art dins dels actes commemoratius de “l’any Picasso,” vol que Sant Cugat s’impliqui en aquest fet internacional organitzat pel Ministeri de cultura de França i Espanya tot recordant el que va significar Picasso i Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.