Piccorelli, director: “En ser fill d’aquí, em dona un plaer enorme venir a treballar”

Què oferireu al Rèquiem de Fauré?

És una peça molt sentida que respon a la mort dels pares de Fauré. És una música molt profunda i menys explosiva que altres clàssics com el rèquiem de Verdi ni tan  impactant com el rèquiem de Mozart. Aquesta és una obra més etèria i lleugera que té una música deliciosa que et transporta. A més, L’Orquestra Simfònica Sant Cugat estarà acompanyada del Cor Bruckner de Barcelona, dirigit per la Júlia Sesé, que serà la solista, juntament amb Josep Ramon Oliver, amb molta projecció internacional. Cal destacar també que l’orquestra no tindrà violins per donar-li més gravetat. I, a banda del Rèquiem, també es podrà gaudir d’una serenata de Brahms, també sense violins.

"És un privilegi haver treballat amb alumnes que ja estan en conservatoris tan prestigiosos com el d’Hamburg"

Imposa més el Teatre-Auditori per ser santcugatenc?      

En ser fill d’aquí, em dona un plaer enorme venir a treballar. Perquè la gent em reconeix pel carrer i m’atura. A més, les condicions del teatre són molt bones. Sona molt bé  i veure el teatre ple dona molt de goig. Però, no estic més nerviós que en altres llocs. Encara que aquí la gent te l’estimes més perquè veig cares conegudes entre el públic.        

En què es basa la seva professió?

La meva professió es basa en tres potes. Una d’elles és la docència i el vessant pedagògic. Això m’omple perquè és un privilegi haver treballat amb alumnes que ja estan en conservatoris tan prestigiosos com el d’Hamburg. Però, també tinc una altra part artística i un tercer pilar que és el de la investigació. Estic recuperant patrimoni musical català del segle XIX. Concretament, la música de Bernat Calbó Puig i Capdevila. També estic recuperant un rèquiem, que m’agradaria que es pogués interpretar, enregistrar i publicar. És una obra que pinta molt bé.

  "És part de la nostra feina com a músics i musicòlegs poder portar a la llum la música de qualitat"

Interessant... Els autors catalans són desconeguts...      

Sí, tot i que molts tenen la qualitat suficient perquè no ho siguin.  És part de la nostra feina com a músics i musicòlegs poder portar a la llum la música de qualitat que posiciona la cultura catalana en el lloc que li correspon. Cal desempolsegar moltes d’aquestes obres per donar-les a conèixer perquè són meravelloses.

D’aquí a 10 anys com li agradaria estar?      

El que m’agradaria és no a anar a menys. Continuar fent el que m’agrada i m’omple i que em permet viure de la meva professió i la meva passió. Això no hauria de ser un privilegi, però ho visc com a tal perquè em consta que hi ha gent que la feina per a ells és només ingressar una nòmina. Per a mi la nòmina és un al·licient perquè el que m’interessa és la feina. A mi m’agrada el que faig!             

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.