Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La galeria taller Pou d'Art de Sant Cugat inaugura aquest dissbate, 7 de febrer, una nova exposició. A partir de les 19 hores es podrà veure una mostra que porta per nom “Cos Quotidià” i que presenta l'obra de l'artista Anna Fando.
El projecte “Cos Quotidià” busca traslladar a l’espectador les sensacions del cos respecte de la vida quotidiana. Com explica la seva autora, “l’espai que ocupem la major part del temps i el que concebem com a llar té més a veure en una imatge cerebral que en centímetres”.
I afegeix que “és per això que cos i espai generen un diàleg que explica els sentiments d’una vida íntima i social. Presentant les condicions quotidianes, la incomoditat psicològica o la manca de llibertat de moviment en l'organització (tant social com urbanística) actual”.
Pel que fa al seu treball, Fando explica que “el meu treball es desenvolupa al voltant de la quotidianitat i l'espai del cos. Treballo amb la incomoditat i el simulacre que suposa la vida quotidiana en la societat neoliberal a través d'icones.”
En la seva obra “el cos s'utilitza com a senyal de resistència o d'evidència de l'estat quotidià adoptant finalment una forma visual poètica concebuda com una pràctica situacionista”.
El projecte “Cos Quotidià” busca traslladar a l’espectador les sensacions del cos respecte de la vida quotidiana. Com explica la seva autora, “l’espai que ocupem la major part del temps i el que concebem com a llar té més a veure en una imatge cerebral que en centímetres”.
I afegeix que “és per això que cos i espai generen un diàleg que explica els sentiments d’una vida íntima i social. Presentant les condicions quotidianes, la incomoditat psicològica o la manca de llibertat de moviment en l'organització (tant social com urbanística) actual”.
Pel que fa al seu treball, Fando explica que “el meu treball es desenvolupa al voltant de la quotidianitat i l'espai del cos. Treballo amb la incomoditat i el simulacre que suposa la vida quotidiana en la societat neoliberal a través d'icones.”
En la seva obra “el cos s'utilitza com a senyal de resistència o d'evidència de l'estat quotidià adoptant finalment una forma visual poètica concebuda com una pràctica situacionista”.