Aquella colla de fills del 68: periodisme i ideals del Maig del 68 en la Barcelona dels 90

Sant Cugat ha estat escenari de la presentació de la novel·la Aquella colla de fills del 68, una novel·la de Toni Rodríguez que narra un conflicte d'interessos entre polítics, veïns i màfies al barri de La Catalana de Sant Adrià del Besòs dels anys 90, el dimarts 5 de juliol a la Sala El Siglo del Mercantic en un acte organitzat pel TOT Sant Cugat. Amb el patrocini d'Amat Cultura, i la col·laboració de Mercantic, Òmnium Cultural Sant Cugat i Celler de Llibres, durant la presentació del llibre s'ha aprofundit amb la revolució del Maig del 68 i el canvi d'ideals que va comportar, a més del poder de periodisme com a agent social.

Amb això, l'escriptor ha assenyalat que la novel·la beu d'una mescla de realitat i ficció: "La novel·la reflecteix un moment en el qual Sant Adrià del Besòs estava castigada a ser l'abocador dels problemes de la ciutat i va haver un conflicte urbanístic en el qual vaig tenir els meus primers inicis professionals. Darrere, però, hi havia un conflicte d'interessos entre polítics, màfies i veïns". D'altra banda, Víctor Costa, director de VIA Empresa i moderador de la presentació del llibre, ha definit la novel·la com "una oda al periodisme, a la política, als jocs d'equilibris i al poder. És un retrat de la Barcelona dels 90, en la qual hi ha una detallada descripció de l'ambient i que té molt del Toni Rodríguez".

El Maig del 68 també ha estat un punt d'interès durant la presentació d'Aquella colla de fills del 68. Amb això, Immaculada Amat, d'Amat Immobiliaris, ha destacat el canvi d'ideals que va suposar aquella revolució: "Va ser l'inici d'un canvi de rutines. Veníem d'una educació marcada per l'Església, però el Maig del 68 ens va deixar un llegat de principis i valors, una llibertat que mai havíem tingut i que es veu molt reflectida en el llibre. També va ser l'inici del moviment feminista". Amat, a part, ha explicat que encara es manté la lluita per la llibertat que va generar el Maig del 68: "L'esperit de la revolta encara segueix viu i és per això que les generacions joves han d'afrontar el repte del canvi i fer passes endavant".

A més, el poder del periodisme com a agent social ha estat molt debatut durant la presentació del llibre, i és que el protagonista és un jove periodista que investiga aquest xoc d'interessos urbanístic en el barri de La Catalana de Sant Adrià del Besòs. "El periodista no pot ser el protagonista, però si no tens voluntat de canviar el món ni tenir un projecte, s'ha acabat el teu moment en la vida". En una línia similar s'ha posicionat el periodista i escriptor Ramon Balasch, el qual ha considerat que el periodisme està perdent llibertat: "En el passat, la premsa tenia molta més llibertat, però ara es troba ennuegada a causa de la manca de democràcia que existeix en el periodisme".

Sinopsi d''Aquella colla de fills del 68'

Sant Adrià de Besós, a les 6 del matí del 25 d'octubre de 1990, treballadors de la constructora Ginés y Navarro són apedregats quan començaven a aixecar les tanques d'unes obres maleïdes pels veïns. L'ajuntament volia fer-hi 196 pisos de protecció oficial per reallotjar famílies estructurades i enderrocar els blocs més conflictius de la Mina. La intifada va durar 5 dies seguits de guerrilla urbana, contenidors cremats i fins i tot un activista borni a causa d'una pilota de goma.

El projecte estava relacionat amb la negociació d'un centre comercial al barri de La Catalana, impulsat per un promotor marsellès, antic legionari i membre de l'OAS. El xoc d'interessos entre polítics locals, màfies, al·leluies i patriarques gitanos havia acabat fent explotar aquella ciutat d'immigrants de segona generació, mentre la gent guapa del PSC i Convergència, més atents a la propera inauguració dels JJOO Barcelona 92 que no pas a les misèries d'aquella mena d'abocador de Barcelona, s'ho mirava de reüll. Embolicats en aquella troca, una colla d'antics companys de lluita universitària antifranquista experimenten una gran mutació ètica i moral.

Temps a venir, Jordi Martínez, un periodista rebel que treballa de cambrer, assumeix la missió d'aclarir-ne les circumstàncies, fins que es veu forçat a pactar una sortida amb el seu germà consultor, tan preocupat pel seu patrimoni personal com per la seguretat de família. El Cristo de Lepanto, comprensiu i bon amic de la mare, accepta la claudicació i acaba fent l'ullet al Jordi des de la foscor de la capella. I és que hi ha periodistes que, de tant en tant, veuen coses que semblen invisibles.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.