Protagonista absent

Comença la temporada de la Franz Schubert Filharmnonia en la seva segona temporada al TA amb un solista reconegut mundialment, el pianista Ivo Pogorelich, nascut en una població de l'antiga Iugoslàvia avui Sèrbia, que interpreta el conegut Concert per a piano i orquestra núm. 2 en fa menor Op. 21 de Frederic Chopin. Pogorelich apareix amb el seu canviador de pàgina, figura poc habitual, amb mascareta que ell es treu quan seu davant del teclat mentre el seu acompanyant no. Ningú de l'orquestra ni, òbviament, el director Tomás Grau porta mascareta i això es motiu de sorpresa. El solista ha saludat abans seriosament i a partir d'aquest moment sembla que el públic no existeixi. La música de Chopin sí amb el primer moviment Maestoso amb una àmplia introducció que exposa els dos temes principals i, després d'un fortissimo el piano irromp amb brillantor, una pulsació que és necessària, però que després a mesura que avança el concert ha quedat en la manera de tocar de Pogorelich que sembla calmar-se en el Larghetto del segon temps, una melodia de suggestives frases musicals plenes de bellesa i passió, però on el solista sembla mantenir aquesta innecessària força sense matisos que endureix el missatge tendre de Chopin que, això sí, demana també vehemència. En el tercer temps Al·legro Vivace és evident el to més dramàtic conservant l'elegància subtil amb aires de vals i després mazurca que sonen esplèndids. Aplaudiments fervorosos del públic, també a l'orquestra i sense somriure el solista saluda cerimoniosament i marxa sense bis que, està clar, no és cap obligació però ... La segona part ens porta la Simfonia núm. 7 en re menor Op. 70 d'Antonin Dvorák que comença amb un greu Al·legro Maestoso amb un primer tema on els violoncels i contrabaixos són protagonistes amb una càrrega plena d'energia que passa per una fuga i després fusta i trompes, amb algun problema d'ajust d'aquestes. Poco adagio, probablement una de les pàgines més brillants de Dvorák, amb una conjunció de fusta, corda, flautes i oboès, de gran lirisme, im curt tercer temps Scherzo/Vivace i l'Al·legro final d'esperit rapsòdic per concloure amb la majestuositat optimista. La direcció de Tomàs Grau efectista però efectiva.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.