La pròxima novel·la de Laia Vilaseca tindrà Torre Negra com a escenari principal

La pròxima novel·la de l’escriptora i periodista santcugatenca Laia Vilaseca s’ambientarà a Sant Cugat, amb una mirada clara cap a Torre Negra. Així ho ha explicat la mateixa autora dimarts, 20 de gener, durant la presentació del seu últim llibre, L’udol de l’aigua, en un acte celebrat a la Sala El Siglo de Mercantic.

Així doncs, sense voler avançar massa detalls, ha deixat clar que el conflicte entre protecció del territori i interessos econòmics tornarà a ser present.  La presentació ha estat conduïda per la directora adjunta del TOT Sant Cugat, Àgata Guinó, i ha comptat amb el suport d’Amat Cultura i la col·laboració de Mercantic i de la llibreria La Salvatge Llibres.

Sobre el títol i la novel·la

Durant la presentació, Vilaseca ha explicat que el sentit del títol es comprèn plenament al llarg de la lectura. “Per mi, l’aigua representa les dones i la capacitat que tenen d’adaptar-se a l’entorn moltes vegades per supervivència”, ha afirmat. L’udol, ha afegit, és “un crit visceral, un crit de denúncia”.

La novel·la arrenca amb la troballa d’un cos en una reserva natural anomenada la Ferrera i amb un dubte inquietant: s’ha matat una persona concreta o allò que representava? A partir d’aquí, la investigació destapa secrets familiars, tensions socials i interessos ocults, amb la sospita que no tot es pot aclarir des dels canals oficials.

La natura com a element central

La natura ha tingut un paper clau en el relat. Vilaseca ha remarcat que sempre la converteix en un personatge més perquè “ens recol·loca en el lloc que realment ocupem al món”. En aquest cas, l’acció se situat en una reserva natural amenaçada per l’ampliació d’un aeroport, fet que genera conflictes interns dins la comunitat que hi viu.

Aquest entorn funciona com a contrapunt als comportaments humans i accentua la tensió entre preservació del territori i interessos econòmics.

Crítica social del llibre

Més enllà de la intriga, la novel·la és una crítica social clara. Vilaseca estableix paral·lelismes entre les línies que el poder decideix saltar (geogràfiques, polítiques o econòmiques) i les línies físiques i psicològiques que es vulneren en els cossos i les vides de les dones.

Capitalisme, patriarcat i explotació del territori apareixen com forces que actuen de manera sistèmica. La història de diverses generacions de dones mostra com aquestes vulneracions es repeteixen i com, malgrat tot, hi ha supervivència, resistència i un crit col·lectiu per dir prou.

Sobre la novel·la negra

Vilaseca va reivindicar la novel·la negra com una eina, no com un límit. Per a ella, el gènere és el “com”, però no el “què”. Diàlegs àgils, capítols curts i una narració accessible conviuen amb múltiples capes de lectura.

La negra permet parlar de conflictes socials, morals i polítics sense renunciar a l’entreteniment. “Si podem anar una mica més enllà i tenir-ho tot en el mateix paquet, és fantàstic”, va afirmar, defensant una literatura que incomoda i alhora atrapa.

Per què matem els humans? L’humà, l’animal més cruel?

Un dels moments més reflexius de la presentació va arribar amb la pregunta sobre la violència. Segons Vilaseca, l’ésser humà és l’animal més cruel, perquè mata no només per supervivència, sinó també per poder, avarícia o una gestió emocional pobra.

Els animals, ha explicat, actuen dins d’un sistema diferent i, sovint, més noble. Els humans, en canvi, són capaços de vulnerar qualsevol límit. Tot i això, l’autora també ha remarcat la importància de l’entorn: el lloc on naixes, les oportunitats que tens i les condicions socials influeixen decisivament en les decisions que prens.

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.