Ousman Umar: “Quan un migrant arriba al mar, la batalla està totalment perduda”

Hi ha històries reals que són tan corprenedores que semblen escrites per guionistes de cine. La d’Ousman Umar és una d’aquestes històries. Quan era un nen, un viatge real, duríssim i ple d’obstacles el va dur de la seva Ghana natal fins a Sant Cugat. La seva travessa va ser entre deserts, fronteres i vaixells fins a arribar a Europa. Una odissea contemporània que ell mateix va convertir en relat a Viaje al país de los blancos, i que ara salta a la gran pantalla amb tota la mateixa força emocional. La pel·lícula ha estat la cinta inaugural del BCN Film Fest 2026 i en ella Umar també s’ha convertit en actor al costat d’una altra santcugatenca: Emma Vilarasau. Al film, dirigit per Daniel Sancho l’actriu es posa a la pell de la mare adoptiva del protagonista. Si us vau perdre la premiere, no patiu... El 26 de juny la pel·lícula arriba als cinemes.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Per què va decidir fer pública la seva història en un llibre i ara en un film?

La veritat és que jo sempre he pensat que la meva història pertany a milions de persones que per desgràcia no han arribat amb vida per poder explicar la seva. És cert que les vivències concretes em pertanyen a mi, però la tortura i la crueltat l’ha patit moltíssima gent. Jo no vaig arribar per ser el més fort ni el més espavilat.  Vaig tenir la gran sort de viure per poder-ho explicar i  poder complir el meu propòsit de vida. Amb tot,  vaig entendre que la millor fórmula era poder plasmar la història en un llibre per donar veu a totes aquelles persones que avui no han estat capaces d’arribar vives per poder explicar la seva història.

Què va motivar-lo a sortir de Ghana?

Realment va ser la curiositat. Aquest va ser el motor principal que em va portar a marxar del poble. Volia conèixer el món i entendre per què aquells “ocells metàl·lics” eren capaços de volar i qui eren els homes blancs que fabricaven aquelles coses. La innocència d'un nen és la que em va fer marxar.

I com va anar a parar a Barcelona?

Quan vaig arribar a Màlaga em va dir on que volia anar i jo vaig dir “Barça”. Llavors van entendre que volia dir Barcelona i em van enviar a Barcelona.

I del llibre al cinema...

Realment, sempre he tingut clar que l'únic motiu per aixecar-me cada matí és veure que no he arribat pel meu propi esforç. He arribat per complir un propòsit de vida: ser la veu de tots els que no han arribat vius i sobretot treballar per evitar que altres nens pateixin el que jo vaig patir. Haig d'explicar la meva història fins que no hi hagi més històries com la meva per explicar. D'aquí va néixer la Fundació Nasco Feeding Minds. Tot això ho vaig poder-ho plasmar en un llibre, però és cert que a la pantalla gran és on arribaria molta més gent.

Les pel·lícules arriben a més gent que els llibres avui en dia...

Recordo dir-li al meu pare que potser la gent s’adonarà de tot el que he fet quan em mori. La meva vida, el meu recorregut, el missatge que estic intentant transmetre per entendre l’ajuda humanitària. Llavors faran la pel·lícula i ja no ho veuré, li deia. I la veritat és que és un autèntic orgull haver-la fet ara.  Em sento molt afortunat de poder viure-ho fins i tot fent un petit paper al final de la pel·lícula en el qual justament la meva feina és explicar la història. Faig moltes conferències i poder participar en la pel·lícula justament fent una conferència és una aportació més perquè la gent pugui conèixer una mica millor l’ONG i la nostra feina d'alimentar ments allà on fa falta.

Quin és l’objectiu de l’ONG Nasco Feeding Minds?

L’objectiu és evitar que els grups de migrants arribin al mar, ja que, quan arriben al mar, a parer meu, la batalla està totalment perduda. El que hem de fer és donar-los informació. La informació i una oportunitat a casa seva. Òbviament, si això passés no marxaríem.

Fent la pel·lícula ha reviscut coses que volia haver oblidat?

Sí, no ha estat gens fàcil reviure segons quin tipus d’escenes. Ha estat un dels pitjors moments. Jo mai havia sentit un esgotament com el que vaig viure alguns dies després dels rodatges. Aquest cansament... Que no és físic, és esgotament. Arribar a casa no poder ni dir-li una paraula i la meva parella. I no poder entendre el perquè.
Estava sense bateria.

Com s'ha vist fent d'actor?

La veritat és que, entre una cosa i l'altra, he tingut la fortuna de poder participar en moltíssimes conferències, estar en diferents escenaris importants, fer xerrades amb grans empreses... I realment, hi ha una gran diferència entre fer-ho de veritat i fer-ho per a una pel·lícula. Canvia molt perquè quan faig les meves conferències no porto guió. Jo penso que no necessito un guió per transmetre el que vaig viure. Només haig de ser jo mateix. Al cine també busquen aquesta autenticitat, però necessiten guionitzar-la. I he de reconèixer que no ha estat un exercici fàcil.
Sempre dic que el dia que pugi a un escenari i expliqui la meva història i ja no m'emocioni aquest dia s'han acabat les meves conferències.

Bon motiu

Pujar a un escenari per a fer cine, la veritat, és que no ha estat un treball senzill, però em sento molt afortunat d’haver-ho pogut fer.

L’actriu santcugatenca Emma Vilarasau interpreta la seva mare a la pel·lícula. Va participar d’alguna manera en la tria?

No, és una casualitat de la vida. Quan era més petit i ella encara feia ‘Ventdelplà’ recordo arribar a casa després d'entrenar amb la colla castellera i sempre ho miràvem amb els meus pares. A més, un cop em van trucar per fer un petit paper, una cosa com a configurant. Vaig anar a fer el càsting, però en aquell moment era menor i no tenia un document que em permetés treballar.  Al final no em van deixar actuar.

I ara comparteixen escenes a la gran pantalla!

Ara, anys més tard, l’he conegut millor i de tot això ella ja no se'n recorda. Però jo sí, perquè l'admirava molt. I, és clar, d'admirar-la a tenir-la com la meva mare a la pel·lícula i actuar amb ella... És tot un orgull. És una gran professional. Però, sobretot, molt humana. Aquesta és la part amb la qual més em quedo. Aquest compromís humà que ha tingut amb mi. Acompanyar-me i ajudar-me. Perquè jo no soc actor, no ens enganyem... I ella té un bagatge que no es pot comparar. He tingut una gran sort i crec que  no només l’he escollit jo, ella també m’ha escollit a mi.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.