Queralt Lahoz: "Quan vaig descobrir el flamenc vaig sentir que no estava sola"

La cantant catalana Queralt Lahoz fa parada al Teatre-Auditori aquest diumenge, 10 de març, amb un concert de la gira Todo se puso azul en el marc d'activitats del Dia Internacional de la Dona. Lahoz combina gèneres com el flamenc, el hip-hop i la música llatina amb un missatge reivindicatiu. Una veu única i una presència escènica encisadora que l'han portat a ser guardonada amb un dels premis Music Moves Europe Awards 2023, que reconeixen els millors artistes emergents en l'àmbit europeu. 

Recordes el primer concert en què vas sentir que et podies dedicar a la música?

Recordo que els meus inicis van ser en una banda de Santa Coloma de Gramenet i que allà veia com la gent s’emocionava. Quan veia a la gent plorar és el que em feia pensar que hi havia alguna cosa en mi especial artísticament, que feia reaccionar als altres. Llavors aquesta emoció va ser la que em va fer ser conscient que podia fer alguna cosa diferent.

A l'EP que has gravat en format pel·lícula, veiem representada la Queralt del barri tot i que no hi surtis en cap moment?

Sí, em representa molt. De fet, el que volia fer a ‘Alto Cielo’ era demostrar que l’artista pot ser 360 sense haver de sortir en el film. La idea del vídeo és meva, les cançons són meves, les lletres són meves, tot. Llavors ser-hi darrere també és ser-hi davant perquè un director sempre està present, i volia que fos la meva obra sense la necessitat d’haver d’actuar d’una forma pot ser no tan professional, volia donar-li l’oportunitat a nous actors i actrius de demostrar la seva valia i de poder donar imatge a la meva obra. I sí que hi ha molt de Queralt, la Queralt és allà 100%.

Com són els directes de Queralt Lahoz?

Ara faré uns concerts especials a duo durant un temps limitat, però normalment vaig amb la banda. Des del febrer fins a l’abril farem un format que es diu Todo se puso azul i té una escenografia molt maca que encara no puc dir, però hem volgut mostrar a la Queralt més íntima, la Queralt que vocalment és molt àmplia amb unes capacitats que vull mostrar i on la gent sigui capaç de gaudir.

La mare i l’àvia són molt presents a les cançons.

La meva mare per mi ho és tot, és la meva amiga, és una companya, és una influència brutal i és una dona que m’ensenya dia a dia i m’inspira moltíssim, i la meva àvia també. Quan la meva àvia estava viva teníem una connexió molt potent i ens explicàvem moltes coses, encara la sento molt present. M’agrada molt sentir-la i sentir que les dones de casa meva sempre són amb mi a l’escenari, m’agrada molt escriure’ls-hi lletres, pensar en elles. M’agrada sentir-les a prop.

Diu que el flamenc és la celebració del lament.

Quan vaig descobrir el flamenc vaig sentir que no estava sola. Va ser com una forma terapèutica de sentir que estava molt acompanyada i que la pena era alguna cosa molt necessària com per poder sentir l’alliberament i sentir-te viu. I quan vaig ser adolescent em vaig adonar que amb la salsa també em passava. Ara no faig cap d’aquestes músiques, faig una mescla de tot el que ens donen, però sí que em serveixen com a mètode d’expressió.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.