Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Crònica. Hi ha cançons que mai passen de moda, i fins i tot algunes recuperen la seva vigència amb el pas del temps. Potser sigui veritat que el món és cíclic, i sense adonar-nos-en, aquelles cançons que un dia va escriure Bob Dylan, avui tenen tant de sentit com el primer dia.
Aquest és el missatge que, durant dues hores van transmetre Gerard Quintana i Jordi Batiste, acompanyats pels fantàstics músics Amadeu Casas i Francesc Bertran, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. En un format íntim, a la recent estrenada Sala Escenari (gairebé plena), quatre amics es van mostrar còmplices amb el públic, i van recórrer una a una les cançons del projecte Tornarem a ser lliures. No hi va faltar la ironia, i aquelles històries confidents que el format permetia. Sempre, amb el to protesta que, ara més que mai, recupera la seva vigència. Tot plegat, per recuperar el bo i millor de Bob Dylan.
El concert
El tret de sortida el va donar la cançó Per sempre jove, recordant als assistent que “no et falti mai el coratge per lluitar sempre contra corrent”, tot encadenant-ho amb “una d’aquelles cançons que et donen ganes de seguir”, com va apuntar Quintana, i continuant amb Des de l’atalaia. Una cançó que, en paraules de Quintana, “quan la vam versionar als inicis, ara fa 15 anys, ens portava a la nostàlgia dels anys hippies, però ara, tornem a començar els concerts en un moment en els que els drets aconseguits per tota aquella gent s’estan perdent, i ja no ens sembla nostàlgica; ens és plenament vigent”.
Batiste va remarcar una cançó en especial, “d’aquelles que fan que el temps s’aturi, perquè el que està dient, t’arriba”. Feia referència a Visions de Johana. Un tema dolç en el que tots dos van posar el millor de les seves veus i del seu saber fer. Tampoc hi van faltar els grans clàssics, com La noia del país del nord, Com una pedra del camí o Senyors de la guerra, aquesta darrera, amb l’espectacular guitarra de Francesc Bertran.
El Tornarem a ser lliures va tancar la primera part del concert, però el públic no va deixar que marxessin, fet que Batista va agrair tot ironitzant sobre la foscor entre cortines de la sala “sembla que s’acabi el món allà darrera!”, va remarcar.
La part final va estar carregada de referències als polítics actuals. De fet, Escolta la resposta dins del vent anava “expressament dedicada, els versos 3 i 4 de la tercera estrofa, al barbut inútil que ens ha tocat”.
El projecte de Quintana i Batiste
Tornarem a ser Lliures és un projecte que neix en un context social, polític i econòmic molt diferent del de fa 15 anys. Moltes de les composicions de Dylan al llarg dels seus més de 50 anys de ruta musical, emmirallen el nostre present d'una forma que no aconsegueixen moltes de les cançons de la música popular actual. Les cançons del repertori que proposen en aquesta nova etapa, semblen fetes avui mateix per parlar de l'esdevenir més immediat. La seva visió es clava al moll de l'os de la condició humana i ens ajuda a entendre millor el nostre present convuls i canviant, subratllant la seva condició de clàssic.
Sensacions
Sigui com sigui, el pas del temps no esborra el que val la pena de veritat. Dimecres 31 a la nit, Quintana i Batiste ho van deixar clar, davant un públic reflexiu que va gaudir de les dues hores de concert deixant-se seduir per cada un dels versos de les cançons. Convidaven a ser lliure. Convidaven a ser sempre joves. Convidaven a lluitar per uns valors. La sensació, en sortir del concert, era que Bob Dylan t’havia seduït un cop més. Potser sí que hagi arribat l’hora de tornar a ser lliure...
Aquest és el missatge que, durant dues hores van transmetre Gerard Quintana i Jordi Batiste, acompanyats pels fantàstics músics Amadeu Casas i Francesc Bertran, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. En un format íntim, a la recent estrenada Sala Escenari (gairebé plena), quatre amics es van mostrar còmplices amb el públic, i van recórrer una a una les cançons del projecte Tornarem a ser lliures. No hi va faltar la ironia, i aquelles històries confidents que el format permetia. Sempre, amb el to protesta que, ara més que mai, recupera la seva vigència. Tot plegat, per recuperar el bo i millor de Bob Dylan.
El concert
El tret de sortida el va donar la cançó Per sempre jove, recordant als assistent que “no et falti mai el coratge per lluitar sempre contra corrent”, tot encadenant-ho amb “una d’aquelles cançons que et donen ganes de seguir”, com va apuntar Quintana, i continuant amb Des de l’atalaia. Una cançó que, en paraules de Quintana, “quan la vam versionar als inicis, ara fa 15 anys, ens portava a la nostàlgia dels anys hippies, però ara, tornem a començar els concerts en un moment en els que els drets aconseguits per tota aquella gent s’estan perdent, i ja no ens sembla nostàlgica; ens és plenament vigent”.
Batiste va remarcar una cançó en especial, “d’aquelles que fan que el temps s’aturi, perquè el que està dient, t’arriba”. Feia referència a Visions de Johana. Un tema dolç en el que tots dos van posar el millor de les seves veus i del seu saber fer. Tampoc hi van faltar els grans clàssics, com La noia del país del nord, Com una pedra del camí o Senyors de la guerra, aquesta darrera, amb l’espectacular guitarra de Francesc Bertran.
El Tornarem a ser lliures va tancar la primera part del concert, però el públic no va deixar que marxessin, fet que Batista va agrair tot ironitzant sobre la foscor entre cortines de la sala “sembla que s’acabi el món allà darrera!”, va remarcar.
La part final va estar carregada de referències als polítics actuals. De fet, Escolta la resposta dins del vent anava “expressament dedicada, els versos 3 i 4 de la tercera estrofa, al barbut inútil que ens ha tocat”.
El projecte de Quintana i Batiste
Tornarem a ser Lliures és un projecte que neix en un context social, polític i econòmic molt diferent del de fa 15 anys. Moltes de les composicions de Dylan al llarg dels seus més de 50 anys de ruta musical, emmirallen el nostre present d'una forma que no aconsegueixen moltes de les cançons de la música popular actual. Les cançons del repertori que proposen en aquesta nova etapa, semblen fetes avui mateix per parlar de l'esdevenir més immediat. La seva visió es clava al moll de l'os de la condició humana i ens ajuda a entendre millor el nostre present convuls i canviant, subratllant la seva condició de clàssic.
Sensacions
Sigui com sigui, el pas del temps no esborra el que val la pena de veritat. Dimecres 31 a la nit, Quintana i Batiste ho van deixar clar, davant un públic reflexiu que va gaudir de les dues hores de concert deixant-se seduir per cada un dels versos de les cançons. Convidaven a ser lliure. Convidaven a ser sempre joves. Convidaven a lluitar per uns valors. La sensació, en sortir del concert, era que Bob Dylan t’havia seduït un cop més. Potser sí que hagi arribat l’hora de tornar a ser lliure...
