Per què han trigat 5 anys a fer un nou àlbum d’estudi?
Entre l’anterior treball i el nou disc vam treure el Coser i cantar, que ens va dur més feina que un disc normal. Sa gira va ser molt esgotadora. Vàrem fer molts concerts amb orquestra i porten molta més feina que un disc normal. Mos vam cremar molt i mos va suposar molt de temps i esforç. Després de Coser i cantar no teníem cap cançó nova i vàrem decidir aturar. Hem estat dos anys: un per descansar i un per fer aquest disc.
He sentit molts homenatges cinematogràfics al nou disc. Per què?
Sa temàtica des disc gira entorn dels pioners que cerquen es progrés del món. D’aquests pioners, també en tenim ara, però els que més coneixem són les del cinema. Per això hi ha referències al cine d’en Clint Eastwood o Vito Corleone.
I s’han deixat de banda robots, extraterrestres i astronautes definitivament?
Ja no crec que tornin. Sa temàtica aquesta ja l’hem tractat i ho hem dit tot. No cal donar-li més voltes. Sopòs que s’ha quedat enrere per sempre però no tanquem sa porta que hi hagi qualque referència en qualque moment.
Arriben a Sant Cugat per tercera vegada. Què sentirem al concert de la plaça d’Octavià?
Enguany estam fent una petita presentació des nou disc Lamparetes i després fem un repàs de cançons de discs anteriors. De moment mos agrada fer-ho així. És una manera per tornar al passat i presentar es més nou. Mos ha quedat un disc molt conceptual i en directe mos agrada tocar primer Lamparetes i després ses cançons més antigues.
Lamparetes és la darrera paraula del disc. És per això que el nou treball es diu així?
Un dels motius és aquest que dius i s’altre és que es disc xerra molt des progrés en positiu. Un símbol d’aquest progrés és sa llum. Tothom ha de menester llum per veure-hi.
La música en català està passant per un bon moment?
Sí, estan sortint grups molt bons. S’estan desinhibint molts grups i molts músics i a sa gent li agrada. Si no et deixes influenciar i cerques una manera pròpia de fer ses coses es públic ho reconeix. Això no passava fins ara.
Els projectes en solitari del lletrista del grup, Joan Miquel Oliver, són compatibles amb el futur d’Antònia Font?
És perfectament compatible. Jo no sé quant durarà Antònia Font, esper que duri molt perquè estam en un moment molt dolç i no tenim previst deixar-ho. De moment estem molt contents i volem gaudir del que ens està passant. Som uns privilegiats perquè arribar a viure d’això (i viure bé) fent una feina que t’agrada és molt difícil.
Entre l’anterior treball i el nou disc vam treure el Coser i cantar, que ens va dur més feina que un disc normal. Sa gira va ser molt esgotadora. Vàrem fer molts concerts amb orquestra i porten molta més feina que un disc normal. Mos vam cremar molt i mos va suposar molt de temps i esforç. Després de Coser i cantar no teníem cap cançó nova i vàrem decidir aturar. Hem estat dos anys: un per descansar i un per fer aquest disc.
He sentit molts homenatges cinematogràfics al nou disc. Per què?
Sa temàtica des disc gira entorn dels pioners que cerquen es progrés del món. D’aquests pioners, també en tenim ara, però els que més coneixem són les del cinema. Per això hi ha referències al cine d’en Clint Eastwood o Vito Corleone.
I s’han deixat de banda robots, extraterrestres i astronautes definitivament?
Ja no crec que tornin. Sa temàtica aquesta ja l’hem tractat i ho hem dit tot. No cal donar-li més voltes. Sopòs que s’ha quedat enrere per sempre però no tanquem sa porta que hi hagi qualque referència en qualque moment.
Arriben a Sant Cugat per tercera vegada. Què sentirem al concert de la plaça d’Octavià?
Enguany estam fent una petita presentació des nou disc Lamparetes i després fem un repàs de cançons de discs anteriors. De moment mos agrada fer-ho així. És una manera per tornar al passat i presentar es més nou. Mos ha quedat un disc molt conceptual i en directe mos agrada tocar primer Lamparetes i després ses cançons més antigues.
Lamparetes és la darrera paraula del disc. És per això que el nou treball es diu així?
Un dels motius és aquest que dius i s’altre és que es disc xerra molt des progrés en positiu. Un símbol d’aquest progrés és sa llum. Tothom ha de menester llum per veure-hi.
La música en català està passant per un bon moment?
Sí, estan sortint grups molt bons. S’estan desinhibint molts grups i molts músics i a sa gent li agrada. Si no et deixes influenciar i cerques una manera pròpia de fer ses coses es públic ho reconeix. Això no passava fins ara.
Els projectes en solitari del lletrista del grup, Joan Miquel Oliver, són compatibles amb el futur d’Antònia Font?
És perfectament compatible. Jo no sé quant durarà Antònia Font, esper que duri molt perquè estam en un moment molt dolç i no tenim previst deixar-ho. De moment estem molt contents i volem gaudir del que ens està passant. Som uns privilegiats perquè arribar a viure d’això (i viure bé) fent una feina que t’agrada és molt difícil.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok