Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Més de 50 anys sobre els escenaris. Com ha estat la seva carrera?
Llarga (riu). Ha estat ondulant i intermitent. Amb coses maques i de vegades no tant però com deia aquella cançó brasilera tornaria a començar.
Començaria de la mateixa manera?
És clar que no perquè ara sé més coses.
Arriba a Sant Cugat pel Festival de Poesia. Què s'aporten poesia i música?
Jo crec que molt. La poesia és tot allò que no sabem dir què és. La poesia ja inclou la música dins amb el ritme, la mètrica, la rima, tot el joc de consonants i vocals... La idea de música però és més àmplia que això i la música també conté poesia. Té una cosa però que no té la poesia: el no significat. La música la pots interpretar de moltes maneres. La sents i tu li dones el significat que vols. Amb la poesia no sempre passa així perquè la paraula té una història, un significat i un diccionari concret. Una paraula sempre vol dir alguna cosa.
Més enllà de la poesia, creu que els seus primers temes de cançó protesta encara tenen vigència?
Això no ho haig de dir jo. Cançons com Al vent, Som, La pedra i A cops no es poden agafar com a cançó protesta. Diguem no sí però llavors no tenien aquesta etiqueta. Van arribar aquí per la guerra del Vietnam i una mica amb en Dylan però ni als Estats Units se'n deia protest. Sempre ha existit un tipus de cançó que ha expressat el disgust i del funcionament de la societat però una cançó com Al vent, que vaig fer quan tenia 18 anys parla més del pas de l'adolescència a la joventut. Diguem no sí que és una cançó contra la dictadura.
Hem parlat de la relació entre la música i la poesia. Quina és la relació entre la música i la política?
Jo crec que cap. Una altra cosa és l'administració que pot promoure o no segons quines manifestacions artístiques. La relació està en l'autor. Si ell té una visió política de la vida i l'expressa amb la cançó potser sí però no hi ha relació entre la música i la política.
Però segons quines coses no es poden cantar a segons quins llocs...
A les dictadures no es deixen fer segons quines coses. L'un perquè és jueu, l'altre perquè és català, l'altre perquè fa una música que recorda a segons quines reivindicacions...
Al País Valencià hi ha músics com Obrint Pas o el seu veí de Xàtiva, Feliu Ventura, que sembla que barregin música i política a vegades.
Això és una altra cosa. La paraula la pots posar al servei de coses. També hi ha referències concretes i els senyors que manen no ho prohibeixen perquè no poden. Bé, no poden ara. Quan hi ha dictadura sí que poden. Ara no prohibeixen. Fan tot el que siga perquè no et coneguin. El màxim que fan és que no puguis cantar aquí o allà.
Mentre hi hagi conflictes al món seguirà havent-hi cançó protesta?
Protesta és només una etiqueta. La gent que està a disgust amb la societat s'expressa i això és tan vàlid ara com fa 2.000 anys. Ho trobem ja en els grecs. La cançó protesta és una etiqueta per vendre, no és una cosa real.
Llarga (riu). Ha estat ondulant i intermitent. Amb coses maques i de vegades no tant però com deia aquella cançó brasilera tornaria a començar.
Començaria de la mateixa manera?
És clar que no perquè ara sé més coses.
Arriba a Sant Cugat pel Festival de Poesia. Què s'aporten poesia i música?
Jo crec que molt. La poesia és tot allò que no sabem dir què és. La poesia ja inclou la música dins amb el ritme, la mètrica, la rima, tot el joc de consonants i vocals... La idea de música però és més àmplia que això i la música també conté poesia. Té una cosa però que no té la poesia: el no significat. La música la pots interpretar de moltes maneres. La sents i tu li dones el significat que vols. Amb la poesia no sempre passa així perquè la paraula té una història, un significat i un diccionari concret. Una paraula sempre vol dir alguna cosa.
Més enllà de la poesia, creu que els seus primers temes de cançó protesta encara tenen vigència?
Això no ho haig de dir jo. Cançons com Al vent, Som, La pedra i A cops no es poden agafar com a cançó protesta. Diguem no sí però llavors no tenien aquesta etiqueta. Van arribar aquí per la guerra del Vietnam i una mica amb en Dylan però ni als Estats Units se'n deia protest. Sempre ha existit un tipus de cançó que ha expressat el disgust i del funcionament de la societat però una cançó com Al vent, que vaig fer quan tenia 18 anys parla més del pas de l'adolescència a la joventut. Diguem no sí que és una cançó contra la dictadura.
Hem parlat de la relació entre la música i la poesia. Quina és la relació entre la música i la política?
Jo crec que cap. Una altra cosa és l'administració que pot promoure o no segons quines manifestacions artístiques. La relació està en l'autor. Si ell té una visió política de la vida i l'expressa amb la cançó potser sí però no hi ha relació entre la música i la política.
Però segons quines coses no es poden cantar a segons quins llocs...
A les dictadures no es deixen fer segons quines coses. L'un perquè és jueu, l'altre perquè és català, l'altre perquè fa una música que recorda a segons quines reivindicacions...
Al País Valencià hi ha músics com Obrint Pas o el seu veí de Xàtiva, Feliu Ventura, que sembla que barregin música i política a vegades.
Això és una altra cosa. La paraula la pots posar al servei de coses. També hi ha referències concretes i els senyors que manen no ho prohibeixen perquè no poden. Bé, no poden ara. Quan hi ha dictadura sí que poden. Ara no prohibeixen. Fan tot el que siga perquè no et coneguin. El màxim que fan és que no puguis cantar aquí o allà.
Mentre hi hagi conflictes al món seguirà havent-hi cançó protesta?
Protesta és només una etiqueta. La gent que està a disgust amb la societat s'expressa i això és tan vàlid ara com fa 2.000 anys. Ho trobem ja en els grecs. La cançó protesta és una etiqueta per vendre, no és una cosa real.
