Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A la pel·lícula Pretty Woman, quan Richard Gere porta Julia Roberts a l’òpera, li diu que “quan veus òpera, si t’agrada des del principi sempre t’agradarà. Si no, por arribar a agradar-te, però mai serà part de la teva ànima”. Per Ramon Gener és part de la seva ànima i de la seva vida. El 5 de juny el tindrem al Teatre-Auditori. Sabeu què en descobrireu?
Què ens porta Sant Cugat?
El que faré és parlar una mica sobre Carmen, explicar una mica aquesta òpera i tot el que l’envolta, i després intentar explicar per què Carmen, que es va estrenar ja fa uns quants anyets, encara segueix seduint el públic i perquè tot aquest invent de l’òpera, que va començar fa més de 400 anys encara segueix existint. I quina és aquesta fascinació que produeix l’òpera i perquè encara tot això s’aguanta.
Què és el que fascina de l’òpera?
Són moltes coses. Em sembla que caldrà venir per esbrinar-ho! Hi ha unes quantes coses les que fan que al que li agradi molt, segueixi agradant-li, i el que sigui capaç de descobrir quines són aquestes coses que hi ha dins l’òpera i ell no sabia que existien doncs facin que potser se li desperti la inquietud i l’interès per anar-hi.
Sempre ha estat vinculat al món de l’òpera. Va començar com a pianista i cantant d’òpera, i ara es dedica a la divulgació d’aquest tipus de música. Com dóna aquest pas?
En el meu cas va ser una casualitat de la vida. Vaig deixar de cantar, i de sobte, la vida em va donar una segona oportunitat de mantenir-me en contacte amb la música, a través de la divulgació de tot això.
Què fascina més, interpretar, o fer-ne divulgació i que la gent l’entengui?
Les dues coses tenen encant. Quan ets petit vols ser com el que està a sobre de l’escenari. Però no tothom està cridat a estar-hi. Jo he trobat el plaer compartint els coneixement que pugui tenir amb els altres. I diria que em fa més feliç aquesta etapa que l’anterior.
La gent acaba entenent què és l’òpera?
No és un espectacle fàcil. Cal tenir voluntat; no és una cosa de “jo t’explico tres coses, hi vas i ja està”. Perquè tu siguis capaç d’anar a una òpera i al cap de deu minuts no t’estiguis tallant les venes, necessites una sèrie de coneixements i voluntat. Penso que tothom que pugui donar una mica de crèdit a l’òpera, si hi posa voluntat i ganes d’aprendre, jo crec que tothom té la sensibilitat necessària o mínima per poder-la gaudir.
És una qüestió de sensibilitat?
Evidentment, si tens una sensibilitat al 100% no fa falta que ningú t’expliqui res. Si la teva sensibilitat és del 10%, doncs necessitaras molt suport, perquè si no, als cinc minuts t’estaràs disparant un tret a la boca. Depèn de cadascú. Cada persona és un món, i cada òpera també. I no tothom necessita anar a la mateixa òpera, ni necessita anar-hi a la mateixa edat. Hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que a un l’apassioni de seguida, a un altre comenci odiant-la i desrés li agradi... És tot un món.
Entusiasta. Ramon Gener, protagonista de l’acte de cloenda del curs de l’Aula d’Extensió Universitària, i conductor del programa del Canal33 Òpera en texans, no sabria quedar-se amb cap òpera en concret, i això que n’ha treballat moltes. En té moltes al cap, i cadascuna és un món. Es defineix com a fan de l’òpera que explica en cada moment. “Si no ets capaç de sentir que l’òpera que estàs explicant és la del mil·lenni, és impossible de transmetre res”.
Què ens porta Sant Cugat?
El que faré és parlar una mica sobre Carmen, explicar una mica aquesta òpera i tot el que l’envolta, i després intentar explicar per què Carmen, que es va estrenar ja fa uns quants anyets, encara segueix seduint el públic i perquè tot aquest invent de l’òpera, que va començar fa més de 400 anys encara segueix existint. I quina és aquesta fascinació que produeix l’òpera i perquè encara tot això s’aguanta.
Què és el que fascina de l’òpera?
Són moltes coses. Em sembla que caldrà venir per esbrinar-ho! Hi ha unes quantes coses les que fan que al que li agradi molt, segueixi agradant-li, i el que sigui capaç de descobrir quines són aquestes coses que hi ha dins l’òpera i ell no sabia que existien doncs facin que potser se li desperti la inquietud i l’interès per anar-hi.
Sempre ha estat vinculat al món de l’òpera. Va començar com a pianista i cantant d’òpera, i ara es dedica a la divulgació d’aquest tipus de música. Com dóna aquest pas?
En el meu cas va ser una casualitat de la vida. Vaig deixar de cantar, i de sobte, la vida em va donar una segona oportunitat de mantenir-me en contacte amb la música, a través de la divulgació de tot això.
Què fascina més, interpretar, o fer-ne divulgació i que la gent l’entengui?
Les dues coses tenen encant. Quan ets petit vols ser com el que està a sobre de l’escenari. Però no tothom està cridat a estar-hi. Jo he trobat el plaer compartint els coneixement que pugui tenir amb els altres. I diria que em fa més feliç aquesta etapa que l’anterior.
La gent acaba entenent què és l’òpera?
No és un espectacle fàcil. Cal tenir voluntat; no és una cosa de “jo t’explico tres coses, hi vas i ja està”. Perquè tu siguis capaç d’anar a una òpera i al cap de deu minuts no t’estiguis tallant les venes, necessites una sèrie de coneixements i voluntat. Penso que tothom que pugui donar una mica de crèdit a l’òpera, si hi posa voluntat i ganes d’aprendre, jo crec que tothom té la sensibilitat necessària o mínima per poder-la gaudir.
És una qüestió de sensibilitat?
Evidentment, si tens una sensibilitat al 100% no fa falta que ningú t’expliqui res. Si la teva sensibilitat és del 10%, doncs necessitaras molt suport, perquè si no, als cinc minuts t’estaràs disparant un tret a la boca. Depèn de cadascú. Cada persona és un món, i cada òpera també. I no tothom necessita anar a la mateixa òpera, ni necessita anar-hi a la mateixa edat. Hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que a un l’apassioni de seguida, a un altre comenci odiant-la i desrés li agradi... És tot un món.
Entusiasta. Ramon Gener, protagonista de l’acte de cloenda del curs de l’Aula d’Extensió Universitària, i conductor del programa del Canal33 Òpera en texans, no sabria quedar-se amb cap òpera en concret, i això que n’ha treballat moltes. En té moltes al cap, i cadascuna és un món. Es defineix com a fan de l’òpera que explica en cada moment. “Si no ets capaç de sentir que l’òpera que estàs explicant és la del mil·lenni, és impossible de transmetre res”.
