Ricart i Benet: “Volem donar importància a la cultura del foc a la ciutat”

Vint-i-cinc anys de Diables de Sant Cugat! Com comença la història? 

Èric Ricart (E. R.): La colla de Diables de Sant Cugat neix el 1990. Abans formaven part de La Troca, una associació en què estaven inclosos geganters i trabucaires; de fet, els diables surten dels geganters del moment, que eren els mateixos que els diables i els trabucaires del moment.

Per què es forma aquesta colla? 

Jaume Benet (J. B.): Va néixer per cobrir unes necessitats, fer un correfoc. Després, amb el canvi, vam voler donar un valor afegit a la colla de diables: donar-li més potència.

Quin va ser el canvi? 

E. R.: El canvi va ser fa 10 anys, amb la festa dels 15 anys de la colla. Fins aquell moment, la colla sols feia el correfoc de Festa Major. Però vam desvincular-nos de La Troca, i vam fer una entitat pròpia, amb la seva junta, i a partir d’allà vam començar a fer altres coses, com tallers, cercaviles, el seguici que s’estava creant just en aquell moment... Vam canviar els vestits i altres coses. I vam anar creixent. De 20 a 50 persones, fins que vam fer els 20 anys.

I amb la celebració dels 20 anys, una nova renovació...

J. B.: El 2010, amb la festa dels 20 anys, el punt clau va ser la creació de la Colla de Tabalers i la Colla de Diablons, que va ser el moment de creixement més gran de la colla. Un creixement que també va ser en nombre d’activitats que es feien del 2005 al 2010. Era la idea de la colla: ser autònoms al màxim possible i donar importància a la cultura del foc a la ciutat.

A més, van engegar nous projectes... 

E. R.: De fet, el 2010 és quan va sorgir el projecte de fer la diada, ara anomenada Encabronada, perquè allò ja va ser quasi com una diada.

J. B.: En lloc de fer una festa cada 5 anys, vam pensar que això de fer una festa a part de Festa Major i que sigui nostra, ens anava bé. Vam deixar un any de marge després de la festa dels 20 anys, però després ja van venir les diades, i aquest any hem arribat a la quarta, amb el nom d’Encabronada.

E. R.: És com un inici de temporada. Tota la gent de Diables Sant Cugat s’activa, es motiva....

És així com arribem als 25 anys de la colla! 

E. R.: Des del 2010 fins ara s’ha creat la Colla de Tabalets, els Tabalers han duplicat o triplicat el nombre de participants, i en el grup dels grans cada vegada hi ha més gent... I aquest any neix la bèstia! De fet, ja la perseguíem des de la festa dels 20 anys, i hem decidit tirar-la endavant. Una part serà de Diables Sant Cugat i l’altra, de l’Ajuntament.

Amb cada aniversari, una estrena, doncs...

J. B.: Cada vegada que fem anys, hem d’estrenar una cosa nova. No sé què farem als 30!

Què suposa tenir una bèstia de foc? 

E. R.: El fet de tenir la bèstia ens permet solucionar un problema que tenim en l’aspecte de gent. Tenim molta gent, fet que implica una gestió més complicada. Cada secció està limitada pel nombre de vestits, tabals... i un correfoc de 200 persones també seria molt complicat. El fet de fer la bèstia omple un ventall, en el sentit que un grup serà el de la bèstia i la música que acompanyarà la bèstia, i farà que pugui participar més gent.

També us dóna més espais i festes del foc on actuar. 

E. R.: El fet de fer un correfoc amb 25 colles, aprofitant els 25 anys, també suposa 25 correfocs d’intercanvis, amb el quals donem un impuls important al tema de la bèstia.

J. B.: Dins el món dels correfocs, diables i bestiari són coses diferents, tot i que anem junts. El món del bestiari està molt estès: es fan trobades de bèsties... i nosaltres ara entrem en aquest món, com va passar a l’hora de crear el grup de percussió, que vam entrar en aquest circuit de grups de percussió. Formes part de nous circuits.

I per Festa Major, la bèstia. 

E. R.: És interessant el fet de la bèstia. Enguany hem anomenat Encabronada la diada, perquè ve de la bèstia, que és un cabró. I surt, tot això, de la llegenda del pont de Can Vernet, i la idea és que a partir d’ara la diada és digui Encabronada. Representa que aquest cap de setmana fem la invocació de la bèstia, i passats 50 dies sortirà la bèstia, que serà per Festa Major.

J. B.: La idea de l’Encabronada és mantenir el format de la diada, però hem incorporat la part de la llegenda. Aprofitant que hi ha el boc, volem donar-li més contingut llegendari i més diabolisme per poder tenir una festa del foc més peculiar dels diables.

Com serà la seva presentació? 

E. R.: Es va fer una obra de teatre a l’Encabronada... Volem fer un Verkami per finançar la bèstia, però que ens servirà perquè la gent ho conegui, i volem fer un llibret que ho expliqui... A més de fer promoció de cara a la inauguració de la bèstia.

J. B.: La Festa Major d’aquest any volem que tingui un pes important i per això hem decidit que la bèstia es presenti en el correfoc de Festa Major.

E. R.: Farem un espectacle per Festa Major, la imatge de la bèstia serà secreta fins llavors, i de cop, la bèstia apareixerà al mig de la plaça. Caurà... de fet, pujarà de l’infern! Un espectacle que promet....

Quins reptes de futur us marqueu? 

E. R.: Sobreviure aquest any! I que la colla tingui molta activitat, que hi hagi una junta forta i que arribi a totes les seccions de diables. I que Sant Cugat tingui uns diables de puta mare com els que ja té! //