Romaní: "'Catalunya amb patí de vela' és el relat de les meves vivències"

El periodista i escriptor santcugatenc acaba de publicar "Catalunya amb patí de vela"

Daniel Romaní torna amb un nou llibre per conèixer una mica millor Catalunya. Aquest cop, presenta el país des d'una embarcació, recorrent el litoral català amb patí de vela. Així, ja es pot adquirir el llibre Catalunya amb patí de vela.

Parlem amb el santcugatenc per conèixer més detalls sobre aquesta publicació.

Què ens presenta amb el seu darrer llibre, Catalunya amb patí de vela?

Un recorregut pel litoral català, del Delta de l'Ebre fins al cap de Creus, a bord d'un patí de vela, el genial catamarà creat a Catalunya fa un segle que es governa sense timó. Hi explico les aventures que vaig viure durant la singladura i el paisatge marítim: les badies, els penya-segats, les desembocadures dels rius, les platges, les cales i les poblacions costaneres... A més, dono veu als qui em van acompanyar —des de terra o navegant—, que van contribuir decisivament a l'èxit de la travessa i a fer-la encara més apassionant.

Què el va portar a emprendre aquesta travessa pel litoral català?

De jove havia navegat molt amb patí de vela, i altres embarcacions de vela lleugera. Vaig fer de monitor de vela, vaig competir en regates al llarg de l'any... Les criatures i la feina em van allunyar del mar. Però els darrers anys he reprès l'afició. L'estiu del 2021 tenia uns dies lliures i vaig planejar aquesta travessa.

El patí de vela amb el qual Romaní va fer el recorregut. FOTO: Cedida/D.R.

El patí de vela amb el qual Romaní va fer el recorregut. FOTO: Cedida/D.R.

Com va ser l'experiència?

Molt bona, tot i que va haver-hi unes quantes peripècies. Vaig plantejar la travessa de sud a nord, ja que normalment el vent bufa del sud, i vaig encertar. Vaig tenir dies de molt vent -fins i tot un dia vaig decidir tornar enrere, per massa vent- i de poc vent.

El resultat, a més de l'experiència personal, és el present llibre. Què vol transmetre-li al lector?

El llibre recull les meves impressions de la travessa i és també una guia de la costa catalana que, malgrat que està molt destrossada, té alguns trams força verges, com el Delta de l'Ebre o el Montgrí.

Els textos van acompanyats per les il·lustracions d'Elisabet Capdevila. Per què il·lustracions i no fotografies? Quin valor li donen al text?

Elisabet Capdevila, la meva dona, és metgessa. Des de fa uns anys, com a hobby, per desconnectar de la feina, fa aquarel·les. Aquest és el seu primer llibre.

Il·lustració que apareix a la portada del llibre. FOTO: Cedida/D.R.

Il·lustració que apareix a la portada del llibre. FOTO: Cedida/D.R.

Ens comenta que la travessa coincidia amb el centenari del patí de vela...

Durant molts anys Barcelona i Badalona van rivalitzar per atribuir-se la invenció del patí. Però no hi ha dubte: la idea va sorgir del Club Natació Barcelona als anys 20, on ja es practicava el patí de rems per anar mar endins a buscar aigües netes per poder-s'hi banyar -aleshores la costa barcelonina tenia l'aigua ben bruta i contaminada-. Uns quants socis del club barceloní van muntar a un patinador (o patí de rems) un pal i una vela per anar mar endins amb més facilitat.
Entre els anys 1935 i 1940 Lluís i Emili Mongé, del Club Natació Badalona, van establir la forma i les dimensions actuals del patí de vela.

També que l'objectiu final de la travessa, no era fer-ne un llibre...

Durant la travessa no tenia previst fer-ne un llibre. Era una experiència lúdica, una aventura personal. Però... així que vaig arribar al Cap de Creus -on vaig constatar perquè temps enrere li deien el Cap del Diable- i fer balanç, i gaudir en terra ferma de les aquarel·les de l'Elisabet, que em va acompanyar un tram de la navegació -i fa trenta anys que m'acompanya en la travessa per la vida-, vaig començar a repensar-m'ho.

Catalunya amb patí de vela és el relat de les meves vivències, i de les dels que em van acompanyar, escrit a posteriori. Hi explico el que m'ha quedat en la memòria, no de manera cronològica, sinó més aviat en l'ordre dels meus pensaments i records. Les úniques notes que vaig escriure durant la travessia van ser uns breus comentaris que acompanyaven les fotografies que posava al grup de whatsapp que vaig crear per a l'ocasió.

En posar-ho per escrit, i en present, he gaudit de la singladura per segona vegada.

Una de les il·lustracions d'Elisabet Capdevila. FOTO: Cedida/D.R.

Una de les il·lustracions d'Elisabet Capdevila. FOTO: Cedida/D.R.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem