Romans: "La memòria ens fa lliures? Volem que tothom s'ho pregunti en veure la pel·lícula"

La primera pel·lícula del director de Sant Cugat Miquel Romans, Un cel de plom, que tracta la lluita per la memòria de la republicana Neus Català després de ser alliberada dels camps de treball nazis ha omplert diverses sales dels cinemes on l'ha presentat. A la tarda del pròxim dimecres, 3 de maig, a les 19.30 h, farà una presentació i col·loqui de la pel·lícula als cinemes de Sant Cugat.

Quan i per què va sorgir la idea de rodar Un cel de plom?

Coneixia la història de Neus Català i arran de la seva mort el 2019 vaig llegir la novel·la de Carme Martí i en veure la profunditat de la història vaig veure que era material per una pel·lícula.

Per què té aquest especial interès per la memòria històrica?

El tema central de la pel·lícula és aquest, quan torna a França Neus Català dedica tota la seva vida a què es recordin les atrocitats del nazisme, tot el contrari del que es volia fer en aquell moment. La memòria històrica és fonamental per recordar el passat i entendre el present i el futur. La memòria ens fa lliures? Volem que tothom s'ho plantegi en veure-la.

Miquel Romans: "La memòria ens fa lliures? Volem que tothom s'ho plantegi en veure-la"

El nazisme i els camps de concentració deu ser un tema molt complex per rodar, en ser la teva primera pel·lícula t'has trobat algun repte inesperat?

Vam fer un treball de documentació en tots els aspectes molt potent. Tenia molts reptes fer una pel·lícula d’època. Vam prendre una solució bona de no muntar decoració, totes les imatges estan rodades en espais reals i això la fa molt creïble. Era un repte fer una pel·lícula històrica, però ho va ser més fer un personatge real.

Sent el llibre de Carme Martí el punt de partida, la pel·lícula és rigorosa amb la novel·la?

És bastant interpretació lliure, a grans trets ens vam centrar només en la tercera part del llibre, era la més significativa per parlar de memòria històrica.

L'escenografia està plena de detalls, els hi va donar especial importància?

Si, vam cuidar molt que no semblés una pel·lícula de decorats falsos, era molt important entendre com ella vivia i això s’aconsegueix amb detalls precisos.

A la pel·lícula estan en constant interacció l'alemany el francès i el català, va ser una complicació extra rodar amb tres idiomes?

Sí, al principi tots em deien que els moments en el que un personatge parla en francès i l'altre en català era molt estrany, però això passava i jo ho volia mantenir. En veure la pel·lícula acabada es veu molt natural que convisquin els tres idiomes perquè és com passava.

Què l'impulsa a fer la pel·lícula en català, és perquè la Neus Català és catalana o te un especial interès a fer cine en català?

Vaig entendre que era un personatge que l'havia de fer en català, però no em tanco a fer només cine en català, depèn de la història. Si fos per mi, les faria totes en català perquè és la meva llengua, però no em vull tancar portes.

Miquel Romans: "Si fos per mi, les faria totes en català perquè és la meva llengua, però no em vull tancar portes".

La relació de les sèries i les pel·lícules és de competència o de reciprocitat, com veu el futur del cinema en sala?

Es poden retroalimentar. L'experiència d'anar al cine no és comparable a veure una sèrie des de casa i penso que no es perdrà.

La seva carrera ha sigut majoritàriament al món de la publicitat, com ha sigut el salt a la pantalla gran?

Em vaig formar per fer cinema, però després vaig entrar en una productora de publicitat. Amb els anys vaig recuperar la idea d'estudiant de tornar a fer ficció i vaig treballar com a productor en altres pel·lícules fins que finalment m'ha sorgit aquesta oportunitat.

Sempre ha sigut el seu objectiu principal rodar una pel·lícula?

Me n'he adonat més endavant, amb els anys. A poc a poc em va entrar la curiositat de fer cine.

Per entrar al món del cinema has de tenir la idea d'anar fent altres activitats professionals fins a poder fer una pel·lícula?

Com en més projectes pots estar millor, encara que no siguin exclusivament cinematogràfics. Jo he optat sempre per agafar la màxima experiència possible i a partir d'aquí he enfilat el meu camí.

Què recomanaria a algú que vol començar en el món del cinema?

Apuntar-se a molts projectes; curtmetratges, publicitat... Viure el sector per poder entendre'l

En quins directors o pel·lícules t'has inspirat per fer la pel·lícula?

Terrence Malick per mi és un referent com a director de cine. Per aquesta pel·lícula en concret m'he fixat molt en pel·lícules del gènere, com El hijo de Saúl.

Miquel Romans: "Per aquesta pel·lícula en concret m'he fixat molt en pel·lícules del gènere, com El hijo de Saúl".

Quins són els pròxims projectes que vol portar endavant?

M'agradaria poder dedicar-me plenament al cinema. Però fer un projecte és molt complicat, amb aquest hem tingut sort perquè el personatge de Neus Català ha encaixat molt bé institucionalment. Ara estic desenvolupant una altra pel·lícula per rodar el 2025 que també és d'època i històrica. Si em pogués dedicar al cine m'encantaria fer temes històrics amb una vinculació amb el present i una estètica més actual.

Creus que és un delicat fer temes del passat amb una mirada actual, que encaixi amb els estàndards actuals?

Per mi sí, perquè no? És una revisió del passat, mentre estiguis explicant una història i oferint un missatge és creativitat. Depèn del tema pot ser delicat, però no et pots quedar en el passat, s'ha d'estar lligat amb l'actualitat.

La pròxima pel·lícula serà de ficció o d'una història real?

Aquesta és totalment ficció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.