Sant Cugat acull la presentació de la 7a edició de Vallesos

El Museu del Monestir ha acollit, la tarda d'aquest dimarts, 8 de juliol, una nova presentació de l'edició de Vallesos. El llibre-revista documenta en el seu número de primavera-estiu 2014 la retirada republicana, l'ocupació franquista i la imposició del nou règim feixista als pobles i ciutats del Vallès, entre elles Sant Cugat.

Sota el títol 75 anys del final de la guerra, l'historiador santcugatenc i col·laborador del Diari de Sant Cugat José Fernando Mota hi signa l'article De Pins del Vallès a Sant Cugat, on explica com uns 300 militars franquistes es van establir a la ciutat, al voltant del Monestir, els primers mesos després de l'ocupació, i com aquest fet repercutir sobre els santcugatencs.

"Aquesta no és la primera presentació, ni l'última que farem a Sant Cugat", ha explicat el director de la revista, Vicenç Relats, que s'ha referit també a què: "la nostra voluntat és fer xarxa amb totes les entitats que sintonitzen amb la idea de Vallesos, que té aquest subtítol de gent, terra i patrimoni". El també editor i periodista ha posat de relleu que la revista "pretén fer en una mirada al Vallès, des de la seva història i cultura popular en un sentit molt ample i té molt de sentit presentar-la molt sovint i tots els números".

En referència a la nova edició, Relats, ha argumentat que "hem intentat fer una mirada global de la retirada republicana i l'ocupació franquista al Vallès, mirant els fets principals que es produeixen a pobles i ciutats i allà on hi ha fenòmens més específics, per mirar que hi va passar 75 anys enrera".


Portada de la nova edició de Vallesos

Una mirada atenta als fets locals més destacats del gener i febrer de 1939
Amb una carpeta àmplia, de 124 pàgines, la publicació semestral rememora els 75 anys del final de la Guerra Civil espanyola amb una aproximació als fets principals que s'hi van produir. Compta amb valuosos testimonis personals d'aquells dies de por i de desesperança i de la dura repressió a tots nivells que llavors imposava el nou règim feixista.
A través de les cròniques de periodistes, historiadors i estudiosos diversos, Vallesos fa una mirada atenta als fets locals més destacats d'aquells dies del gener i febrer de 1939, així com també a les primeres mesures polítiques i repressives que els mesos posteriors imposaria el nou sistema franquista, amb una dictadura militar que s'allargaria durant prop de quaranta anys.

"Guanyen la guerra però alhora la perden"
Uns fets que són contextualitzats en una entrevista a fons amb el catedràtic d'història contemporània Josep M. Solé i Sabaté, expert en la Guerra Civil, l'exili republicà i el franquisme. "A Catalunya, la guerra la va perdre tothom, també els vencedors", hi afirma Solé i Sabaté, que ho argumenta dient que la classe empresarial catalana, que havia estat perseguida per la revolució, va haver de dimitir de l'exercici polític. "Guanyen la guerra però alhora la perden, perquè poden dirigir la societat econòmicament, però políticament, ideològicament i culturalment hauran de renunciar als seus propis valors i això és terrible", indica.
 
Més sobre la revista
Vallesos és una revista llibre semestral que pretén divulgar el patrimoni vallesà en sentit ampli -des de la natura a la història, passant per la cultura popular, la tradició industrial o l'etnologia...-, així com presentar persones significatives d'aquests àmbits. Ho fa des d'un punt de vista periodístic i amb un disseny atractiu, amb un criteri que no es cenyeix a l'actualitat estricta.

Amb una tirada de 5.500 exemplars i al preu de vuit euros, el present número de Vallesos es troba a la venda a les llibreries i els principals quioscos del Vallès Oriental i Occidental, així com als establiments Abacus, Bonpreu i en algunes gasolineres vallesanes (uns 120 punts de venda).

Vallesos compta amb un ampli i reconegut Consell Assessor integrat per: Toni Altaió (naturalista), Carme Badia (filòloga i editora), Amadeu Barbany (comerciant, expresident de Gran Centre Granollers), Lluís Campins (historiador), Salvador Cardús (sociòleg i periodista), Santiago Cucurella (historiador i director de la Fundació Universitària Martí l’Humà de la Garriga), Joan Garriga (historiador i advocat), Ferran Miralles (biòleg), Pruden Panadès (gestora cultural), Stefano Puddu (dissenyador gràfic), Francesc Roma (Sociòleg i geògraf), Arnau Queralt (ambientòleg), Carles Rué (pedagog social i màster en interpretació del patrimoni i turisme cultural), Joan Saborido (economista i president de Via Vallès) i Jaume Valls (periodista).