FOTOS: El Sant Cugat de Carmen Rojo l'homenatja dos mesos després de la seva mort

L'entorn de Carmen Rojo, amics i família, l'han homenatjat l'1 d'abril al Siglo. La impulsora del Mesón va morir ara fa dos mesos, i el bar-restaurant ha tancat portes i ha traspassat el negoci al Bar Mono. Desenes de persones s'han reunit per recordar les històries i el llegat de la protagonista.

El trio de cordes Fusió, amb Núria Sauló, Carla Iñigo i Carla Gilabert, ha anat rebent els santcugatencs amics i coneguts de la protagonista mentre se saludaven. Toni Samsó ha estat qui ha conduït l'acte, que ha remarcat que a Sant Cugat hi havia molta gent que estimava la Carmen Rojo "perquè ella també ens estimava molt". 

Marta Pessarrodona ha sigut la primera a parlar, llegint el seu text sobre la protagonista, inclòs al llibre Fauna. Després han estat Xavier Fornells, Àngels Ponsa, Carolina Hernandez, Ramon Grau, Visa, Doris Leussler i Teresa Vendrell els que han fet de testimonis de la vida de Rojo. "Tothom té una història amb la Carmen, cadascú la seva. I totes elles formen la història de Sant Cugat", així ha volgut trencar el gel Fornells. "Era una època de llibertat, circulaven els llibres i les idees. El feminisme dels anys 60 no l'havíem tornat a viure fins fa pocs anys".

Ponsa, exconsellera de Cultura, ha volgut recordar que Rojo "no fallava mai. Anava cada any a canviar les flors i netejar la tomba de Gabriel Ferrater i Ramon Barnils". Totes les històries dels presents al Siglo tenien en comú l'element de casualitat. Les seves vides havien acabat sense voler-ho al Mesón i ja no n'havien volgut sortir. El perquè, Carolina Hernández el té clar: "La resolució del misteri és que no hi ha misteri: la Carmen obria els braços sense jutjar ningú. T'estimava i així es va crear la seva gran família".

Ramon Grau, president del TOT Sant Cugat, també va conèixer la família Rojo des de ben petit. Van ser veïns i "gairebé família". De fet, el lligam més gran va ser amb el seu oncle, Josep Grau-Garriga, que li va dibuixar un quadre quan ella encara no tenia els vint anys. "Era l'època en què eren joves i feliços". "Sense voler-ho, la Carmen va ser una gran promotora de l'art local", ha reconegut Grau. "El seu restaurant era un oasi en època de repressió i amb ella s'ha tancat tot un món". Grau ha volgut posar en valor també que Carmen Rojo era una dona emprenedora i separada, una cosa que en aquell moment no era fàcil.

Doris Leussler ha volgut parlar del dia a dia: "El Mesón era un lloc de refugi, trobaves ajuda si la necessitaves, et feien encàrrecs, t'explicaven què havia passat al poble... Els que hi eren cada dia jo els deia "els llogaters del Mesón" perquè vivien allí". Leussler ha parlat de la vida nocturna del Sant Cugat del moment: "Començàvem al Mesón fent copes i acabàvem al Xic. I quan allí tancaven, a les 6 del matí, ens en anàvem al bar Canela de l'avinguda de Cerdanyola".

El Mesón i Carmen Rojo van ser la llar on es van crear moltes iniciatives i idees dels santcugatencs. Entre les més conegudes, altres de no tant, com el Club Natació Sant Cugat, que va sortir d'unes copes el curs de 1965-66.

 

Amb tot, un acte en homenatge a Carmen Rojo el qual també van estar presents l'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla (ERC Sant Cugat) i la tinent alcalde de Cultura, Esther Madrona (ERC Sant Cugat).

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.