Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Monestir de Sant Cugat viu una nova fase d'obres per preservar el seu patrimoni. L'Ajuntament de Sant Cugat va iniciar el dilluns 21 de setembre tres perforacions a la capella de Santa Escolàstica, la capella de Sant Benet i la base del campanar, amb l'objectiu d'esbrinar les causes dels moviments detectats a l'estructura de l'edifici.
La intervenció ha de permetre obtenir dades sobre l'estat real de la fonamentació del mur de la façana sud. Però els treballs també tenen un vessant arqueològic: es vol comprovar si sota la capella de Santa Escolàstica hi ha una de les torres angulars de la fortificació romana del segle IV, anterior al mateix Monestir.
La regidora de Cultura, Núria Escamilla (Junts), ha posat de manifest: "Aquesta actuació ens permetrà conèixer millor l'estat de l'estructura del Monestir i, alhora, aprofundir en el coneixement arqueològic d'un espai de gran valor històric. Conèixer bé el nostre patrimoni és essencial per poder-lo preservar." A més, ha afegit: "Volem veure aquest dinamisme que ja sabíem que té el Monestir". El consistori ha aprofitat que la parròquia ha retirat el retaule de Santa Escolàstica per restaurar-lo i ha fet aquesta diagnosi, que segons Escamilla és "obligatòria".
La torre romana, clau per a l'estabilitat
Segons explica mossèn Emili Marlés, rector de la Parròquia de Sant Pere d'Octavià, la fortificació romana és molt gran i ocupa gairebé tota la longitud de l'església i entra fins al Claustre. "S'han anat descobrint algunes parts d'aquesta fortificació", assenyala. De fet, quan es va reformar la capella on ara hi ha el Santíssim, en aixecar les lloses del paviment va aparèixer part de la muralla romana. La torre, a més, és present a l'escut del Monestir.
La pregunta ara és si la fortificació arriba fins al final de l'església. "Fa uns anys van fer unes excavacions per fora de Santa Escolàstica fins a tocar la paret de l'església i en cap lloc van trobar aquesta torre", recorda Marlés. "Tenim dues possibilitats: o que la torre no hi sigui o que vagi cap a dintre", afegeix. Si no apareix de seguida, s'excavarà fins a tres metres i mig per veure què hi ha al subsol.
Trobar-la és important per a l'estabilitat del temple. "Hem de saber quin és el fonament de l'església per poder controlar els moviments que es fan sobre ella", explica el mossèn, que assegura que, si hi ha la fortificació, "ajudarà molt" els tècnics de la UPC que estudien l'edifici. En cas de trobar-la, les restes es destaparan, es comprovaran i es tornaran a tapar, perquè la capella ha de conservar el paviment.
La fortificació comença a aparèixer
L'arqueòleg Pere Lluís Artigues, director de la intervenció arqueològica, fa anys que treballa al Monestir. Des del 1993, el seu equip ha anat localitzant diferents elements de la fortificació romana, cosa que els ha permès interpretar quina superfície ocupava i com estava organitzada.
Actuar a la capella de Santa Escolàstica permet ara confirmar algunes d'aquestes hipòtesis. Segons Artigues, l'esquerda que apareix a la façana indica que part dels murs s'assenten sobre la fortificació. I els primers resultats a l'interior ho apunten: "Segons sembla, aquesta fortificació està sortint". L'arqueòleg adverteix que la intervenció és encara en una fase molt inicial, però calcula que en un parell de setmanes com a màxim tindran "molt clara" la seva superfície i com està organitzada. "Esperem que aquestes hipòtesis que fa anys que marquem s'acabin de confirmar definitivament", ha afegit.
L’arqueòleg Pere Lluís Artigues i la regidora de Cultura Núria Escamilla. FOTO: TOT Sant Cugat.
El campanar torna al seu lloc
L'interior de l'església està ple de sensors i cables que mesuren els moviments de l'edifici. Segons Marlés, s'havia detectat que el campanar "s'estava obrint cap a fora", però amb la sequera dels últims anys el moviment ha canviat "i ja està tornant cap al seu lloc", cosa que considera "una molt bona notícia". Tot i això, recorda que un edifici amb tants segles s'ha d'anar estudiant i requereix actuacions que en preservin l'estabilitat.
Els moviments del Monestir
"Els edificis sempre són elements vius", ha recordat l'arquitecte que ha redactat el projecte, Josep Lluís Ortega. Al Monestir s'han detectat i monitoritzat desploms a la façana, és a dir, inclinacions respecte a la vertical. Ara cal saber si estan actius, a quina velocitat es produeixen i quin seria el punt crític.
Segons Ortega, els moviments "estan controlats i de moment es mouen en uns rangs segurs". "Però segueixen i veiem que hi ha un cert dinamisme", ha matisat. Per això, l'objectiu final del projecte és elaborar un model tridimensional de l'edifici, amb la caracterització del terreny i dels murs, que permeti preveure cap a on poden anar els desplaçaments i analitzar quines intervencions serien més efectives.
Els problemes, a més, no són nous. Quan es van construir les capelles, al segle XIV, ja hi va haver dificultats. En una cala feta a l'exterior el 2020 es va veure que primer s'hi va fer un contrafort més petit a la part inferior i, com que no va funcionar, s'hi van afegir els dos actuals. "El moviment que hi ha a l'església ja és de ben antic. I no ha caigut", han subratllat els tècnics.
Un pressupost de 48.039,14 €
El projecte té un pressupost de 48.039,14 euros i una durada màxima de tres mesos. Les excavacions compten amb seguiment arqueològic a càrrec de l'arqueòleg Pere Lluís Artigues, i també hi participen tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que analitzen el comportament estructural de l'edifici, amb la supervisió dels serveis tècnics municipals d'Obres i Projectes, Patrimoni Històric i el Museu de Sant Cugat.
Constants rehabilitacions al Monestir
Les obres coincidiran amb la restauració de la capella de Sant Benet, ubicada al Claustre i annexa a la sala capitular, amb l'objectiu de frenar la degradació d'aquest espai. La intervenció té un pressupost de gairebé 100.000 euros i una durada prevista de set mesos.
Però des del 2017 s'han restaurat o rehabilitat elements com el campanar, la muralla, la façana principal i la façana sud, el cimbori, les campanes, el rellotge, la portalada, els vitralls i diferents cobertes. Només entre el 2017 i el 2024, les diferents administracions hi havien destinat més de 2 milions d'euros.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.