Sant Cugat homenatja Joan Triadú en el centenari del seu naixement

Una comissió ciutadana proposa dedicar un nou espai de la ciutat a Joan Triadú

Sant Cugat homenatjarà el pedagog, crític literari i escriptor Joan Triadú i se sumarà als actes de commemoració del centenari del seu naixement. La ciutat acollirà exposicions, conferències i actes culturals per recordar la figura d'una de les personalitats claus de la cultura catalana durant el segle XX. Tot plegat s'emmarcarà en l'Any Triadú, impulsat per la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes.

Esther Madrona, tinenta d'alcaldia de Cultura de Sant Cugat, ha destacat el "llegat" que va deixar Joan Triadú en el país, recordant també la seva vinculació amb Sant Cugat: "Volem fer valdre la figura de Triadú a la nostra ciutat, on va tenir una gran vinculació". Entre altres, va ser un dels fundadors de l'Escola Thau. 

El TOT col·labora amb la commemoració amb l'organització, conjuntament amb Òmnium Cultural, d'una taula rodona sobre Triadú amb la participació de la periodista Mònica Terribes, el sociòleg Salvador Cardús i Joan Josep Isern, comissari de l'Any Triadú.

Isern: "Al voltant de Triadú es pot escriure la història de la resistència cultural catalana"

 

El comissari de l’Any Joan Triadú, Joan Josep Isern, ha emfatitzat la importància del pedagog pel país i l'ha definit com "una de les personalitats més importants del segle". "Al voltant de Triadú es pot escriure la història de la resistència cultural catalana", ha recalcat.

Isern ha volgut destacar la "faceta múltiple" de Joan Triadú com a "pedagog, escriptor, traductor i referent cívic". Així, ha assenyalat que les activitats programades busquen justament visibilitzar aquesta diversitat de Triadú. "És un dels referents ètics mes potents que hem tingut l'últim segle a aquest país", ha insistit. 

A més, Isern ha llançat una proposta sorgida de la comissió ciutadana dedicada al pedagog: posar el nom de Joan Triadú a la futura plataforma per vianants i ciclistes que es construirà entre Volpelleres i Sant Joan per sobre de l'autopista. La tinenta d'alcaldia ha detallat que ara la comissió del nomenclàtor s'ha de reunir i valorar si la proposta encaixa.

La programació

  • Exposició Joan Triadú a la ciutat dels llibres: a la Biblioteca Gabriel Ferrater del 14 d’octubre al 6 de novembre. Es realitzaran activitats paral·leles a l’exposició (club de lectura, visita guiada...).
  • Commemoració del 25è aniversari de la inauguració del Thau de Sant Cugat (16 d’octubre).
  • Taula Rodona Joan Triadú, un referent encara necessari: a El Siglo (Mercantic) el 19 d’octubre. Amb Mònica Terribas, moderadora i periodista; Salvador Cardús, sociòleg; i Joan Josep Isern, comissari de l’Any Triadú. Organitzat pel TOT Sant Cugat i Òmnium Cultural.
  • Diàleg Joan Triadú, exigent en poesia: a càrrec dels poetes Lluís Calvo i Carles Duarte, dins del Festival de Poesia de Sant Cugat (4 de novembre, 19 hores). Un diàleg entre dos poetes d’avui sobre el llegat de Joan Triadú, un home decisiu en la vida cultural catalana.
  • Exposició Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el País: a l’Arxiu Nacional de Catalunya entre l’11 de novembre i el 14 de gener.
  • Acte sobre el Joan Triadú traductor: amb Sam Abrams i Jaume Almirall (previsió: 24 de novembre al vespre).
  • Conferència sobre Joan Triadú al Cicle Enraonar: a La Unió Santcugatenca amb la participació de Francesc Torralba, filòsof; Jordi Riera, Degà de la Facultat Blanquerna; i Mònica Santamaria, directora del Thau Sant Cugat. Data encara a determinar.
  • Aplec de sardanes de Sant Cugat amb la presentació de la sardana d’Ivan Joanals dedicada a Joan Triadú: previsió diumenge, 26 de setembre, de 4 a 7 de la tarda.

Joan Triadú (Ribes de Freser, 30.07.1921 – Barcelona 30.09.2010)

La trajectòria vital de Joan Triadú va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. L’any 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona), on va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.

El 1946 va ser un dels fundadors de la revista Ariel, entre 1948 i 1950 va fer de lector a la universitat de Liverpool i el 1951 va protagonitzar una de les primeres controvèrsies del món cultural, tant de l’interior com de l’exili, amb la publicació de les dues antologies, la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950).

joan triadu

Joan Triadú

Aquell mateix 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual -convertida en Institució Cultural del CIC- va arribar a ser director tècnic fins al 1993. Va viure de prop la creació, l’any 1961, d’Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català, convertida el 1969 en Delegació d’Ensenyament del Català.

Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista Serra d’Or i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.

Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), el Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001). La seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.

 
Comentaris

Destaquem