Sant Cugat ja tenia una població estable a l’època romana

Sant Cugat ja tenia vida estable a l'època romana. Aquesta és una de les principals conclusió de l'estudi de restes arqueològiques a Can Cabassa i a Can Graells fet per la Universitat Autònoma i l’Ajuntament de Sant Cugat. Els dos jaciments pertanyen al període històric de l’antiguitat tardana (entre els segles tres i vuit), a cavall entre el món romà clàssic i el món medieval, on Sant Cugat té molt a aportar.

A Can Cabassa (Mira-sol) hi havia una important vil·la romana que té el seu moment més esplendorós als segles IV i V dC. L’assentament inclou tres àrees de necròpolis més un conjunt d’enterraments aïllats que sumen un total de 107 enterraments. D'aquestes restes ja s'en va fer difusió i ara s'ha presentat l'estudi dels esquelets trobats en aquest punt.

El jaciment de Can Graells (Can Sant Joan) es va descobrir recentment a partir d'unes obres en l'empresa HP. En els terrenys de l'empresa es va localitzar un sector d’una necròpolis corresponent a un possible assentament agrícola d’època romana o de l’Antiguitat Tardana (entre els segles tres i cinc). Aquest sector de necròpolis està format per 23 tombes.

L'epoca tardo-romana és un període de grans canvis: l’entrada dels visigots, la fi de l’Imperi Romà,  l’expansió del cristianisme, el pas d’un món urbà a un de més rural. Una època en què Sant Cugat tenia un paper important amb dos assentaments de primer nivell a Can Cabassa i a la zona de la plaça d'Octavià. El motiu es deu segurament a la proximitat amb Barcelona, llavors Barcino, i la proximitat amb la Via Augusta, que seguia un similar traçat a l'AP-7.

Ara, els esquelets estudiats formen part de les col·leccions del Museu de Sant Cugat.

Can Graells

L'estudi de la necròpolis de Can Graells ha consistit en l'anàlisi de les restes humanes de 18 adults i cinc infants i l'objectiu és que les dades extretes permetin avançar en el camí per definir l'estil de vida i el tipus de població que habitava la zona.

Tot i que l’estat de conservació de les restes ha dificultat l’estudi, s’han identificat lesions possiblement relacionades amb carències nutricionals en un individu i patologies de caràcter degeneratiu en d’altres.

De moment no ha estat localitzat l’assentament on vivien les persones enterrades en aquest cementiri, si bé poden estar relacionades amb el conjunt de sitges localitzat al jaciment veí de Can Marcet.

Can Cabassa

L'estudi de les restes humanes trobades en la vila romana de Can Cabassa, descobertes arran de promocions d'habitatge de Promusa, permeten conèixer les característiques pròpies. Així, ajudaran a descobrir què menjaven els habitants romans d'aquesta zona de Sant Cugat i saber d'on venien, per tal d'aclarir si eren visigots o no.

Les primeres dades posen de manifest malalties infeccioses i malalties associades al sobreesforç físic en individus molt joves (menors de 20 anys) a causa del treball intens propis de poblacions que practiquen l’explotació intensiva del terreny.

Ara cal datar els individus enterrats en les diverses tipologies funeràries per tal de completar la informació sociològica del grup.

Imatges d'excavacions anteriors de la vila romana de Can Cabassa: FOTOS: Lluís Llebot