De Sant Cugat a Nova York: el viatge musical de Daniel Bertomeu

Amb només 17 anys, Daniel Bertomeu té clar que el piano no és només una afició, sinó que, com diu ell mateix: "és la meva vida". El jove pianista santcugatenc compagina el batxillerat artístic a l'Institut Angeleta Ferrer amb els Estudis al Conservatori Professional El Musical de Bellaterra i la seva formació a Viena, una de les capitals musicals d'Europa. Entre classes, viatges, concursos internacionals i concerts en escenaris emblemàtics, la seva trajectòria creix amb pas ferm.

Un piano a casa i una passió que es queda

La música sempre ha estat present a casa seva: "Als meus pares sempre els ha agradat la música i de fet, la meva mare tocava una mica el piano. D'ençà que era petit n'hem tingut una casa i jo anava xapotejant", recorda. Va començar a estudiar formalment a l'edat de set anys al Conservatori de Bellaterra, on aquest any acabarà el grau professional.

Al principi era una activitat més, però la passió va anar creixent. El punt d'inflexió va arribar als 13 anys quan es va presentar al seu primer gran concurs, el BBVA Talent Individual. "La primera edició vaig obtenir una menció d'Honor i, a la següent, el primer Premi. Allà vaig dir: això és el que vull".

Des d'aleshores, la seva relació amb l'instrument s'ha intensificat fins a convertir-se en rutina i vocació. "Cada vegada li dedico més hores. És una passió que suposo que anirà a més".

Entre Sant Cugat i Viena

Actualment, Bertomeu estudia en paral·lel: Daniel Ligorio, al Conservatori Professional El Musical de Bellaterra i Philippe Raskin, a la Friedrich School of Music Wien. L'oportunitat de Viena va sorgir després de guanyar el Conscurs Internacional María Herrero a Granada. Com a part del premi, va participar en un curs a Viena on va conèixer Raskin: "Vam connectar molt bé i vam decidir tirar cap endavant". 

De la capital austríaca destaca l'ambient musical: "Arribes i es respira música. Veure les aules, els pianos, la vida d'estudiant en una ciutat així és molt especial". Així mateix, en referència a algun professor que li hagi marcat especialment, Bertomeu valora la diversitat d'opinions pedagògiques: "Cada professor et fa créixer d'una manera diferent". 

La pressió dels concursos

Amb diversos premis nacionals i internacions al palmarès, Bertomeu coneix bé la pressió de competir. "Necessites una preparació mental important. Competeixes amb gent de tot el món: Xina, Japó, Estats Units... i saps que vindran molt forts".

Explica com la tensió es nota especialment en les presentacions, amb desenes de participants compartint sala. "Es respira una tensió brutal". Davant d'un jurat format per pianistes de gran nivell, la clau és molt clara: "S'ha de gaudir, ja que si estàs massa pendent que t'estan avaluant, t'acabés desconcentrant". 

Amb tot, Bertomeu porta gravada una màxima que li repeteixen els seus professors: "Has de preparar un concurs com si fos un concert, i un concert com si fos un concurs". Amb l'experiència, diu, s'aprèn a controlar els nervis, encara que mai desapareixen "No se superen mar, sempre hi són". 

Carnegie Hall: un somni fet realitat

Entre les experiències més especials hi ha l'actuació al Carnegie Hall de Nova York. "Quan vaig entrar-hi va ser una sensació inexplicable. És un somni per qualsevol músic". I és que, sense encara haver complert la majoria d'edat, Bertomeu també ha tocat al Concertgebouw de Bruges i en altres grans auditoris europeus.

Més info: El jove pianista santcugatenc Daniel Bertomeu actua al Carnegie Hall de Nova York

Tot i això, manté els peus a terra: “Mai sortiré al 100% content d’un concert. Sempre trobo coses a millorar”. Autocrític, revisa gravacions i treballa els detalls. Cada actuació és, per a ell, “un punt d’inflexió”. De cara al futur, somia tornar al Carnegie i tocar algun dia al Palau de la Música Catalana: “Seria un altre somni fet realitat”. Així mateix, Bertomeu confessa que li agradaria tocar al Teatre-Auditori Emma Vilarasau de Sant Cuat, un escenari en el qual mai ha actuat. 

Un noi normal amb una vida poc normal

Malgrat l’exigència del calendari, Daniel defensa la normalitat quan torna a Sant Cugat. “El piano és molt solitari, però l’institut m’ajuda a socialitzar”. Amb els amics parla, riu i, quan pot, juga a la Play. A casa, el futbol és gairebé religió familiar, el seu avi va ser futbolista, i ell mateix n’havia practicat, tot i que ho va haver de deixar per incompatibilitat horària.

Quan hi ha concert o concurs, la concentració augmenta. “Inconscientment estudies el doble”. A casa ho noten: els dies previs està més centrat, però sense perdre l’equilibri familiar. “Quan s’estudia, s’estudia. Però mentre sopem, parlem i estem tranquils”.

Mirant endavant

Els pròxims mesos inclouen diversos concerts: la interpretació del Concert Emperador de Beethoven a Brussel·les i la participació en competicions internacionals, entre elles una final als Estats Units després de ser seleccionat entre més de 300 pianistes de 28 països.

A llarg termini, no s’atreveix a imaginar-se massa. “Poden passar moltes coses. Però tinc clar que la meva passió per la música no acabarà”. Voldria dedicar-se als concerts, tot i que és conscient de la dificultat de viure exclusivament d’escenari. També es planteja la docència i, potser, formar part d’un jurat en el futur.

A més d’intèrpret, és compositor des de petit. “Quan vaig tenir els coneixements bàsics, vaig començar a crear pel meu compte”. Tot i que ara la composició ha quedat en segon pla per la càrrega pianística, no descarta reprendre-la amb més intensitat.

Amb només 17 anys, Daniel Bertomeu combina disciplina, talent i una maduresa poc habitual. Des de Sant Cugat fins a Viena i Nova York, el seu viatge musical tot just comença. I ell ho té clar: vol que el públic viatgi amb ell.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.