El TOT Sant Cugat reprodueix els 9 documentals que el santcugatenc Joaquim Viñolas va realitzar durant la seva faceta de cinesata, del 1966 al 1969. Les nou pel·lícules van tenir el reconeixement de la crítica i de festivals de l'època com el de Rapallo (Itàlia). Viñolas és pintor amb una llarga trajectòria.
Poema en cincs (1968): El tercer documental
Aprofundeix en l'abstracció: és un poema (visual). Hi ha un estudi precís dels elements que incorpora i de la manera en què ens els ofereix: Quatre nines assegudes i una altra penjada pel coll, quatre gàbies d'ocells buides i l'altre amb un ocell "presoner". Poema en cincs sembla estar impregnada del sentit dels temps, del que succeïa a aleshores a arreu, del que es respirava en el món (del maig de parís). En aquell context autoritari del règim franquista calia expressar idees de llibertat i modernitat des de la metàfora (aquí visual).
Les imatges es van recollir en la casa de l'artista santcugatenc Pep Codó. El col·laborador del TOT i un dels precursos del cinema amateur a Snat Cugat, Octavi Galceran, va ser el que va muntar el documental.
Amics seus, entre d'altres Pep Codó i Paco Soler amb la col.laboració d'Octavi Barnils, JM Martí Rom i de l'Ajuntament de Sant Cugat li van retre homenatge a la seva faceta cinèfila. El Siglo de Mercantic es va quedar petit.
Algunes de les imatges extretes del film:


Joaqum Viñolas a la part final
Viñolas és un clar exponent del cinema independent que va sorgir als anys seixanta allunyat del cinema amateur, molt proper a la realitat social i a l'experimentació i molt lligat a les arts avantguardistes, un cinema pre-maig del 68.
En els pròxims dies es publicaran la resta de films de Viñolas rodats en part a Sant Cugat:
Poema en cincs (1968): El tercer documental
Aprofundeix en l'abstracció: és un poema (visual). Hi ha un estudi precís dels elements que incorpora i de la manera en què ens els ofereix: Quatre nines assegudes i una altra penjada pel coll, quatre gàbies d'ocells buides i l'altre amb un ocell "presoner". Poema en cincs sembla estar impregnada del sentit dels temps, del que succeïa a aleshores a arreu, del que es respirava en el món (del maig de parís). En aquell context autoritari del règim franquista calia expressar idees de llibertat i modernitat des de la metàfora (aquí visual).
Les imatges es van recollir en la casa de l'artista santcugatenc Pep Codó. El col·laborador del TOT i un dels precursos del cinema amateur a Snat Cugat, Octavi Galceran, va ser el que va muntar el documental.
Amics seus, entre d'altres Pep Codó i Paco Soler amb la col.laboració d'Octavi Barnils, JM Martí Rom i de l'Ajuntament de Sant Cugat li van retre homenatge a la seva faceta cinèfila. El Siglo de Mercantic es va quedar petit.
Algunes de les imatges extretes del film:


Joaqum Viñolas a la part final
Viñolas és un clar exponent del cinema independent que va sorgir als anys seixanta allunyat del cinema amateur, molt proper a la realitat social i a l'experimentació i molt lligat a les arts avantguardistes, un cinema pre-maig del 68.
En els pròxims dies es publicaran la resta de films de Viñolas rodats en part a Sant Cugat:
- El último (1966) un curtmetratge surrealista
- Testimoni (1969) la última realització de Viñolas que retrata la onada d'inmigració dels seixanta, quan Espanya s'abocava al desarrelem i les ciutats creixien caòticament.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok