Soler explora la bulímia, la culpa i les relacions amb la novel·la 'Les veus del foc'

 L’escriptora santcugatenca Tània Soler ha presentat la seva primera novel·la, Les veus del foc, una obra que explora els secrets familiars i la lluita contra els trastorns alimentaris.

La presentació s’ha fet aquest dimarts, 23 de setembre, a la Sala El Siglo del Mercantic, en un acte conduït per la directora del TOT Sant Cugat, Laura Grau, amb el suport d’Amat Cultura i la Generalitat de Catalunya, Òmnium Sant Cugat i la col·laboració de El Siglo Mercantic i la llibreria La Salvatge Llibres.

Una protagonista marcada per la bulímia

L’obra té com a fil conductor la història de l’Eva, una jove fisioterapeuta que conviu amb la bulímia, un trastorn que afecta totes les esferes de la seva vida i que Soler ha volgut explorar des de dins. “La bulímia implica un conflicte amb la mateixa imatge i genera uns alts i baixos emocionals que personalment em semblava que tenien matèria literària”, ha explicat.

La novel·la també reflexiona sobre la pressió estètica i la sobrevaloració del cos com a símbol d’èxit, un tema que Soler ha dit viure de prop exercint com a metgessa i que ha afectat especialment persones amb trets perfeccionistes.

Secrets familiars i simbolisme

Més enllà del trastorn alimentari, Les veus del foc indaga en els secrets familiars que l’Eva descobreix arran de la mort de la seva àvia. La relació amb la mare i el passat compartit són peces clau d’una història que mostra com conèixer el passat pot ser dolorós però també alliberador. La simbologia també hi ha tingut un paper destacat, ja que l’Eva és un paral·lelisme de l’“Eva que menja el fruit prohibit”.

Pel que fa al títol, Soler ha explicat que no és necessari tenir un trastorn delirant per escoltar veus: “En casos de bulímia greu hi ha moments en què es poden escoltar veus carregades de culpa. Són les mateixes que l’Eva escolta i que la recriminen, fent-la sentir culpable”.

Per altra banda, Soler ha detallat que el foc té un significat molt ampli, ja que “el foc pot cremar, escalfar o il·luminar i en el cas de l’Eva provoca diverses coses que es veuen durant el transcurs del llibre”.

Entre la medicina i la literatura

Soler, que exerceix de metgessa i ha estudiat fisioteràpia a Girona, ha confessat que en l’Eva hi ha hagut paral·lelismes amb la seva pròpia experiència: “La ficció és una excusa per parlar de coses que m’importen. Hi ha moltes coses meves al llibre, tot i que molt tergiversades”.

De petita, a Soler ja li agradava la literatura: “Sempre porto un llibre a la mà. Sempre he sabut que volia escriure i, paral·lelament, va néixer la vocació per la medicina. M’hi he dedicat, però sense abandonar mai el món literari”.

De fet, l’autora ja havia publicat un llibre de poemes que va escriure durant la pandèmia i ha assegurat que escriure l’ha ajudat a reconciliar-se amb la medicina: “La literatura m’ha salvat”.

Escriure en català i futurs projectes

La santcugatenca ha reivindicat la importància d’escriure en català: “La lectura en català està decaient i cal impulsar-la i reivindicar-la”. Sobre el futur, Soler ha avançat que té la idea d’una nova novel·la en estat embrionari que explorarà les emocions i les relacions humanes, amb la maternitat com a possible eix central.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.