Suzuki: “Tocar el piano és el que vull fer tota la vida”

La prestigiosa pianista Yoko Suzuki ha visitat aquest divendres, 21 de març, l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels per oferir un recital comentat en el marc de Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona. Un concert, organitzat per l'Aula d'Extensió Universitària, que s'ha celebrat a l'Aula Magna a partir de les 11 hores, i ha comptat de dues parts.

Pel que fa al programa, els assistents han pogut gaudir, a la primera part, de Sonata per a piano nº8 “Pathétique” Op.13 do menos (Ludwig Van Beethoven), Années de pélerinage (III) Les jeux d'eaux à la villa d'Este (Franz List), A Fantasy for piano, Sakura-sakura (Kozaburo Hirai) i Nausicaá. Tori no hito (Joe Hisaishi). A la segona part, la pianista ha ofert un recital de compositors catalans i espanyols. D'aquesta manera s'ha pogut gaudir de Suite espanyola nº5 Asturias (Isaac Albeniz), Goyescas. Quejas o la maja y el ruiseñor (Enrique Granados), Suburbis. El carrer, el guitarrista i el vell cavall (Frederic Mompou) i La vida breve. Danza nº1 (Manuel de Falla).

Yoko Suzuki explicava al TOT Sant Cugat la proposta.

Com arriba Yoko Suzuki a Sant Cugat?
L'organització del concurs Maria Canals organitza diferents concerts, i m'han demanat que n'ofereixi un aquí. N'estic encantada, perquè la sala i el piano estan molt bé, i la gent és molt agradable. Ja hi he tocat abans, fins i tot al Teatre-Auditori.

Quin és el programa que ofereix?
Primer, Beethoven i List; després, compositors japonesos, i finalment, espanyols. Albeniz, Mompou... tot tipus de repertori. És molt variat.

Es un recital comentat. Què li explicarà al públic?
Les peces i una mica la vida de cada compositor, perquè així la gent entén més la peça; quan en saben més, se senten més propers de la música.

I com ha escollit el repertori?
M'agraden aquestes peces, i a més, són molt conegudes. Pathétique de Beethoven és de les més conegudes, igual que l'escollida de List. Pel que fa als compositors japonesos, n'he triat una d'estil tradicional, i una altra és música de pel·lícula, que és molt coneguda. I després els espanyols. Tothom coneix Asturias, de Isaac Albeniz, també amb guitarra; Granados, perquè jo en sóc alumna, en el sentit que la meva mestra va ser Alicia de Larocha, que va ser alumna de Frank Marshall, que fou alumne de Granados. Volia oferir aquesta peça, de Goyescas, que és la més important de la seva obra. I després, Mompou, perquè jo treballava amb la seva vídua, Carmen Bravo, i m'agrada molt la seva obra. Aquesta peça, Suburbis, és com un paisatge de Barcelona, on vivia i li agradava molt passejar i xerrar amb la gent, i es va inspirar així. L'última peça és de Manuel de Falla, que agrada molt a la gent. Jo sóc especialista en música espanyola, i aquestes m'agraden.

Especialista en música espanyola. Què és el que la va atreure?
Quan estava a Japó vaig escoltar una interpretació d'Alicia de Larrocha, que em va emocionar molt, i no se el per què, però jo volia tocar. Ho vaig fer a Japó, però per aprofundir vaig pensar que havia de venir a Espanya, per captar l'ambient, i així poder tocar millor les peces de música espanyola. Visc a Barcelona des del 2001 per aquest motiu.

Són molts anys tocant el piano. Com va començar?
Des dels dos anys. El meu pare és pastor d'església, i sempre vaig estar envoltada de pianos. Amb tres anys, els pares van veure que m'agradava i vaig començar a rebre classes amb una professora. I sempre em va agradar i la gent m'animava, cosa que agraeixo molt, encara avui. Perquè a la gent li agrada la música, ja que sense paraules ens entenem. És el que vull fer tota la vida.

Acaba de treure un nou disc al mercat. Ja té nous projectes en ment?
He enregistrat música espanyola, de compositors catalans, que són molt bons. Ara he fet el Japanese piano, amb temes de compositors japonesos. He gravat tot tipus de música, des de tradicional fins a bandes sonores de pel·lícules. I les meves composicions pròpies, que són molt variades. El proper disc, m'agradaria que fos d'Enrique Granados, o de Frederic Mompou. Ja veure'm!