Talleda: 'Hauria d'existir un Eufòria amb música clàssica per donar-la a conèixer'

L'artista Carme Talleda, després d'estudiar en el Conservatori Municipal de Barcelona, va rebre una beca per estudiar en el Real Conservatori d'Amberes (Bèlgica), on es va treure el Títol Europeu de Piano. En tornar, va obrir una escola de música al carrer de Balmes de Sant Cugat, i posteriorment, es va traslladar al carrer de Martorell. Ara, celebra 40 anys com a pedagoga musical i ho fa amb un recital de la seva obra, el dissabte, 11 de març, a les 18:30, a l'Aula Magna del Conservatori Victòria dels Àngels.

Porta tota una vida dedicada a la música... D'on neix aquesta passió?

A casa meva hi havia un piano i amb 4 anys vaig començar a improvisar. A partir d'aquí la meva mare em va decidir portar al seu professor, Alexander Ribó, el qual li va aconsella que per molt creativa que fos i que tingués un do per la música, havia de fer els estudis normals. La infantesa s'ha de respectar i jo havia de començar a estudiar amb 7 anys, ja que en aquells moments no existia la sensibilització musical. D'aquesta manera, vaig començar amb 7 anys els meus estudis en el Conservatori del Liceu i més tard en el Conservatori Municipal de Barcelona, fent el meu concert amb públic amb 17 anys. A partir d'aquí, la meva obsessió ha estat democratitzar la música clàssica i fer que arribi a tothom. Igual que ara TV3 ha apostat per la música amb el programa Eufòria, s'hauria de crear un programa paral·lel d'Eufòria amb música clàssica per donar a conèixer la gent que l'estudia. Això ja existeix a altres països com a França des dels anys 80, i si hem de ser un país europeu, Catalunya ha de mirar els exemples que hi ha a Europa.

Des de petita ja va decidir que el piano seria el seu company?

Sí. Tot i això, hi ha un moment que també començo a crear les meves cançons, tant la música com la lletra. Un cop, el mestre Salvador Brotons, el qual fa més de 30 anys que conec, em va dir que jo estava feta per escriure i em va donar l'empenta per seguir escrivint fins al dia d'avui.

Com decideix que la seva passió es converteixi en la seva professió

No han estat mai separades les dues coses. Quan jo torno de Bèlgica vaig decidir amb els meus pares, els quals van ser cabdals, d'obrir una escola perquè tot el que jo havia après s'havia de quedar a Sant Cugat.

Centenars de santcugatencs han passat per les seves escoles. Què representa haver ensenyat a tanta gent?

Representa l'honor d'haver servit pedagògicament a la ciutat, a contribuir musicalment i humanament i a configurar un corpus pedagògic a les persones que senten la música amb paràmetres de la ciutat i europeus.

Què entén vostè per música?

La música és Déu. Hi ha una teoria dels hindús que diu que els cossos de l'Univers són aguantats per vibracions sonores i amb la música contribuïm a augmentar aquestes vibracions perquè s'aguantin a l'espai. És una teoria de milers d'anys que és molt vàlida, i que investiga com els sons còsmics contribueixen al manteniment de l'equilibri. És ciència que esdevé art.

Per què la música pot influir tant en la vida de les persones?

És el mitjà de comunicació més potent. Una persona educada musicalment bé no se la pot manipular, no se la pot portar a un lloc que no vol o no l'interessa, perquè té criteris, un gaudi espiritual i una sensació de plenitud que les persones que no han estudiat música no ho tenen. La música és un conjunt de percepcions que van més enllà del llenguatge parlat, una comunicació que enriqueix.

Qualsevol persona pot apropar-se al món de la música?

Sí. El meu late motiv és democratitzar la música. Oïda i veu són un mateix aparell, i pots educar la veu a través de l'oïda. Quan es diu que una persona és negada per la música és perquè no ha estat educada, desconeix la seva veu i no sap ubicar-la. Els pedagogs hem de trobar les potencialitats, fer-los conèixer coses que ell mateix ignora. Moltes persones han assistit a una coral i li han dit que no canti perquè desafina, i això és frustrant i antipedagògic.

Què hi trobarem en el recital?

És un concert per celebrar els meus 40 anys de pedagogia musical a Sant Cugat. És un concert molt especial i emotiu per mi, en el qual mostraré la meva modesta obra i les meves vivències com l'amor, el pas del temps, la quotidianitat, amb algun personatge mitològic fins i tot. A part d'això, és un homenatge a totes les persones que han estat una influència musicalment parlant: els meus pares, el mestre Salvador Brotons i la compositora Mercè Torrens, la qual tenia una actitud vital i era molt lliure en el moment de compondre. No tenia paràmetres i va decidir fer un llenguatge molt personal i propi. Acabaré amb una estrena meva dedicada a Jordi Turull i que respon al seu llibre 'Persistirem', ja que tinc molt bona amistat amb la família. El Procés que es va viure a Catalunya em va impactar emocionalment a mi. Amb tot, celebro 40 anys d'entusiasme, i tot i les xacres que et deixa la vida, soc dona, compositora, lluitadora i tinc les mateixes capacitats d'estimar, sentir i apassionar-me per Catalunya i per Sant Cugat.

Què li diria al lector perquè vingués al recital?

És un recital que impacta i que serveix per conèixer l'obra d'una dona, emmarcat en els actes del Dia de la Dona. A més, és l'homenatge als 40 anys de trajectòria d'una compositora i pedagoga de Sant Cugat. Un altre incentiu és el seguit d'estrenes de Salvador Brotons, i també hi ha l'al·licient de la compositora Mercè Torrents. Finalment, hi haurà l'afirmació i estimació de Catalunya amb la cançó 'Persistirem'.

Celebra 40 anys, però segur que encara queden molts de Carme Talleda...

El cos es va envellint i deteriorant, però les il·lusions, les ganes d'estimar i la passió continua. Quan pujo a l'escenari soc totes les persones que he estimat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.