El debat sobre l’habitatge i la riquesa centren el nou llibre de Teodor de Mas

El financer i economista Teodor de Mas ha presentat a Sant Cugat el seu nou llibre, Gastar diners, una reflexió sobre la relació personal i col·lectiva amb els diners que vol trencar tabús i reivindicar la cultura financera com a eina de llibertat individual. L’autor, que ja havia abordat l’estalvi i la generació d’ingressos a Fer diners, posa ara el focus en com i per què decidim gastar els nostres recursos en un context de debat sobre l’habitatge, el sistema públic i el futur de les noves generacions.

La presentació s’ha fet aquest dimarts, 24 de febrer, a la Sala El Siglo del Mercantic, en un acte conduït per Jaume Angerri, president de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers i amb el suport d'Amat Cultura i la col·laboració de Mercantic i la llibreria La Salvatge Llibres.

De fer diners a gastar-los

Si en el primer llibre defensava la necessitat d’estalviar cada mes i reflexionar sobre les pròpies finances: "És molt arriscat viure pensant que no necessitem diners per defensar-nos”, argumenta De Mas que, en aquest segon volum, posa el focus en la despesa i en el sentit que li donem.

“El llibre va sorgir perquè em van dir que fer diners era massa fàcil i que expliqués en què gastar-los”, ha explicat. Per a De Mas, gastar va molt més enllà del verb en si mateix: és decidir a què dediquem els recursos al llarg d’una vida estàndard: “Gastar diners és molt personal. Cadascú se’ls hauria de gastar com vulgui. A casa nostra, la cultura és important, i actes com el d’avui també ho són”, ha afirmat.

Què vol dir ser ric?

Durant la presentació, De Mas ha plantejat una definició poc convencional de riquesa. “Ser ric és poder ser avui aquí. És no tenir una feina que t’obligui a perdre’t la presentació del llibre d’un amic”, ha dit. També ha criticat el model de riquesa que, al seu parer, transmet el sistema: “Ens venen un tipus de ric que estadísticament no existeix, com Bill Gates o Elon Musk. Potser ens hauríem de preguntar com es viu dins del 10% més ric, aquella gent que pot tenir una segona residència o anar a París quan li ve de gust”.

Per a l’autor, el fil conductor entre els dos llibres és clar: “Sense diners és molt difícil tenir llibertat individual. En un món on tot es paga, parlar l’idioma dels diners és necessari per sobreviure”.

El debat sobre l’habitatge

Un dels punts centrals del col·loqui ha estat el debat sobre l’habitatge. De Mas s’ha mostrat favorable a la inversió immobiliària: “Prou sort tenim que hi hagi gent que arrisca el seu capital per oferir pisos de lloguer”. Ha advertit que, al seu entendre, les regulacions actuals poden tensionar el mercat i dificultar l’atracció de talent.

Tot i això, ha introduït matisos respecte a posicionaments anteriors. Si en el seu primer llibre defensava que sovint era millor llogar que comprar, ara admet que el context ha canviat: “Tal com s’està posant tot, potser haurem de comprar en comptes de llogar”. També ha defensat que invertir en immobiliària no implica necessàriament viure en el que és una bona inversió, posant com a exemple la possibilitat de tenir un pis d’estudiants en una ciutat universitària i residir, per logística familiar, a Sant Cugat.

Joventut i cultura financera

Al ser preguntat per la cultyra financera del jovent, De Mas ha assegurat que hi ha un interès creixent per l’educació financera entre les noves generacions, tot i que considera que encara hi ha mancances. “Les noves generacions tenen poc coneixement financer, però interès sí que n’hi ha”, ha dit, apuntant que el debat sobre diners s’ha intensificat, sobretot a partir de les generacions nascudes a partir del 2005, que han crescut amb l’impacte de les pantalles i les xarxes socials.

També ha alertat d’un cert desànim entre els joves: la percepció que no podran assolir el nivell de vida dels seus pares pot conduir, segons ell, a una cultura de la despesa immediata en detriment de l’estalvi.

Sistema públic i futur

Així mateix, l’autor ha reflexionat sobre els límits de l’Estat del benestar. Ha assenyalat que el sistema de salut i el de pensions afronten tensions creixents i ha posat com a exemple el cost d’una residència privada, que pot superar els 2.500 euros mensuals, una xifra sovint per sobre de moltes pensions.

En aquest context, ha defensat la necessitat de generar ingressos, preferiblement passius, i entendre els diners com un flux: “No són una foto fixa, sinó com un pantà on entra aigua per dalt i surt per baix. Tenir diners és intentar que entrin més ingressos dels que surten”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.