Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La Sala Rusiñol de Sant Cugat ha acollit aquest divendres, 11 de gener, la inauguració de la primera exposició de l’any, Una altra Venècia. Carles Bellosta, i els seus quadres, en són els protagonistes. Una exposició caracteritzada per la llum de les obres, que reflecteixen, en la majoria dels cassos, una Venècia plena de llum.
Ignasi Cabanas, director de la sala, n’ha remarcat que “després de vuit anys de la darrera exposició, Bellosta ens presenta una obra molt diferent, plena de l’optimisme i l’alegria que tanta falta fa”.
Josep M. Cadena, crític d’art, n’ha fet la presentació habitual, qualificant Bellosta de “realista màgic” perquè “sempre queda copsat pel despuntar de la natura amb la llum”. Igualment, n’ha elogia la mirada que l’artista fa sobre la ciutat de Venècia, protagonista de l’exposició, i n’ha assenyalat que “una ciutat és la idea que tu en tens d’ella, i que quan en juntes la realitat que has vist amb la que tu sents, hi trobes el que es veu en els quadres de Bellosta”, tot ressaltant l’emoció com a element clau dels quadres de l’artista.
Carles Bellosta, per la seva banda, ha explicat que “en vuit anys he canviat molt, en primer lloc, perquè llavors encara no coneixia Venècia, i ara, és la meva ciutat fetitxe”, i ha remarcat que, “encara que a molta gent li sembli, no són quadres foscos; si apagues tots els llums, i sols en deixes una, veureu com tenen molta llum pròpia”.
Com és habitual en les inauguracions a la Sala Rusiñol, després de la presentació s’ha donat pas a tres preguntes per part del públic assistent, que han permès a Bellosta explicar la seva visió de la naturalesa, el per què dels capvespres, i la seva manera de treballar. Per Bellosta, “les hores en les que el sol comença a baixar, si camines pel bosc, són precioses”, i ha destacat la seva necessitat de treballar amb poca llum, però constant, per “poder reflectir allò que copso en un instant, quan veig les imatges que després pinto”.
Ignasi Cabanas, director de la sala, n’ha remarcat que “després de vuit anys de la darrera exposició, Bellosta ens presenta una obra molt diferent, plena de l’optimisme i l’alegria que tanta falta fa”.
Josep M. Cadena, crític d’art, n’ha fet la presentació habitual, qualificant Bellosta de “realista màgic” perquè “sempre queda copsat pel despuntar de la natura amb la llum”. Igualment, n’ha elogia la mirada que l’artista fa sobre la ciutat de Venècia, protagonista de l’exposició, i n’ha assenyalat que “una ciutat és la idea que tu en tens d’ella, i que quan en juntes la realitat que has vist amb la que tu sents, hi trobes el que es veu en els quadres de Bellosta”, tot ressaltant l’emoció com a element clau dels quadres de l’artista.
Carles Bellosta, per la seva banda, ha explicat que “en vuit anys he canviat molt, en primer lloc, perquè llavors encara no coneixia Venècia, i ara, és la meva ciutat fetitxe”, i ha remarcat que, “encara que a molta gent li sembli, no són quadres foscos; si apagues tots els llums, i sols en deixes una, veureu com tenen molta llum pròpia”.
Com és habitual en les inauguracions a la Sala Rusiñol, després de la presentació s’ha donat pas a tres preguntes per part del públic assistent, que han permès a Bellosta explicar la seva visió de la naturalesa, el per què dels capvespres, i la seva manera de treballar. Per Bellosta, “les hores en les que el sol comença a baixar, si camines pel bosc, són precioses”, i ha destacat la seva necessitat de treballar amb poca llum, però constant, per “poder reflectir allò que copso en un instant, quan veig les imatges que després pinto”.
