Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Després de sis anys, l'escriptor santcugatenc Víctor Alexandre acaba de publicar un nou llibre sobre la independència. Arribava a les llibreries a finals d'agost, el publica l'editorial Meteora i porta per nom La independència explicada al meu fill. Un llibre que es presenta a Sant Cugat aquest dilluns, 28 de setembre, a l'Espai Terra Dolça.
L'acte estarà conduït per Maria Rosa Caballé, presidenta d'Òmnium Cultural Sant Cugat. Què hi descobrirem en el nou llibre? Ens ho explica el seu autor.
Alexandre: “Un poble que no pot decidir no és lliure"
Què ens proposa aquest cop Víctor Alexandre?
En l'àmbit nacional, Catalunya ha fet un canvi espectacular en els darrers dos anys. Quan jo vaig escriure el llibre Jo no sóc espanyol, l'any 1998, del tema de la independència només se'n parlava en cercles molt concrets i, per descomptat, els llibres que es publicaven no parlaven d'això. Aquell, per tant, va ser un llibre que va marcar un abans i un després en la presa de consciència del país. Ara, setze anys després, la independència és el gran tema de debat a tot el país i som a quatre mesos d'una consulta sobre aquesta qüestió. Curiosament, jo he estat força temps sense publicar cap llibre sobre la independència i m'he dedicat més a escriure novel·la i teatre. L'últim llibre meu d'assaig polític va ser Nosaltres, els catalans (2008). És a dir, que després de sis anys, torno a abordar el tema de la independència, literàriament parlant.
Des de quina perspectiva aborda la independència?
La independència explicada al meu fill és una conversa imaginària entre un pare i un fill de tretze anys (un fill meu i jo) en què el noi formula preguntes que requereixen una resposta seriosa i reflexiva però en un llenguatge planer i entenedor. I és que, tot sovint, els infants i els pre-adolescents fan preguntes als pares sobre la independència que aquests, per les raons que sigui, no saben com respondre. Són preguntes que també sorgeixen en converses familiars d'adults o entre coneguts i que moltes vegades la gent no sap com abordar-les perquè la vida diària no els deixa prou marge per reflexionar-hi. Amb tot, són precisament aquestes qüestions aparentment ingènues les més valuoses.
Quina és la importància d'aquestes qüestions?
Són les més valuoses no sols perquè són directes, sinó perquè constitueixen l’essència dels dubtes i les vacil·lacions que els adults disfressem amb paraules més ampul·loses. Són preguntes com ara "Què és la identitat", "Per què Espanya no admet que Catalunya és una nació?", "Els immigrants també són catalans?", "A quina lliga jugarà el Barça en una Catalunya independent?", "L'Espanyol canviarà de nom?", "És veritat que els estats estan desapareixent?", "La independència és un cop d’Estat?”, “La independència separa les famílies?”, “Ja no veuré més els avis?”... La conclusió del llibre es sintetitza en aquesta frase: "Un poble que no pot decidir no és lliure".
Com s'estructura el llibre?
S'estructura en deu capítols o temàtiques (La identitat, la història, la llengua, l'economia, l'esport...) i és un llibre de lectura familiar. Està destinat indistintament a pre-adolescents i adults. Als pre-adolescents, perquè puguin esvair els seus dubtes; i als adults, perquè, siguin pares o no, puguin reflexionar, aclarir o enfortir les seves idees. Hi ha un tercer destinatari, però, i són les escoles i instituts, ja que aporta infinitat d’elements que poden ser desenvolupats com a material de debat o de treball a les aules a proposta dels professors.
L'acte estarà conduït per Maria Rosa Caballé, presidenta d'Òmnium Cultural Sant Cugat. Què hi descobrirem en el nou llibre? Ens ho explica el seu autor.
Alexandre: “Un poble que no pot decidir no és lliure"
Què ens proposa aquest cop Víctor Alexandre?
En l'àmbit nacional, Catalunya ha fet un canvi espectacular en els darrers dos anys. Quan jo vaig escriure el llibre Jo no sóc espanyol, l'any 1998, del tema de la independència només se'n parlava en cercles molt concrets i, per descomptat, els llibres que es publicaven no parlaven d'això. Aquell, per tant, va ser un llibre que va marcar un abans i un després en la presa de consciència del país. Ara, setze anys després, la independència és el gran tema de debat a tot el país i som a quatre mesos d'una consulta sobre aquesta qüestió. Curiosament, jo he estat força temps sense publicar cap llibre sobre la independència i m'he dedicat més a escriure novel·la i teatre. L'últim llibre meu d'assaig polític va ser Nosaltres, els catalans (2008). És a dir, que després de sis anys, torno a abordar el tema de la independència, literàriament parlant.
Des de quina perspectiva aborda la independència?
La independència explicada al meu fill és una conversa imaginària entre un pare i un fill de tretze anys (un fill meu i jo) en què el noi formula preguntes que requereixen una resposta seriosa i reflexiva però en un llenguatge planer i entenedor. I és que, tot sovint, els infants i els pre-adolescents fan preguntes als pares sobre la independència que aquests, per les raons que sigui, no saben com respondre. Són preguntes que també sorgeixen en converses familiars d'adults o entre coneguts i que moltes vegades la gent no sap com abordar-les perquè la vida diària no els deixa prou marge per reflexionar-hi. Amb tot, són precisament aquestes qüestions aparentment ingènues les més valuoses.
Quina és la importància d'aquestes qüestions?
Són les més valuoses no sols perquè són directes, sinó perquè constitueixen l’essència dels dubtes i les vacil·lacions que els adults disfressem amb paraules més ampul·loses. Són preguntes com ara "Què és la identitat", "Per què Espanya no admet que Catalunya és una nació?", "Els immigrants també són catalans?", "A quina lliga jugarà el Barça en una Catalunya independent?", "L'Espanyol canviarà de nom?", "És veritat que els estats estan desapareixent?", "La independència és un cop d’Estat?”, “La independència separa les famílies?”, “Ja no veuré més els avis?”... La conclusió del llibre es sintetitza en aquesta frase: "Un poble que no pot decidir no és lliure".
Com s'estructura el llibre?
S'estructura en deu capítols o temàtiques (La identitat, la història, la llengua, l'economia, l'esport...) i és un llibre de lectura familiar. Està destinat indistintament a pre-adolescents i adults. Als pre-adolescents, perquè puguin esvair els seus dubtes; i als adults, perquè, siguin pares o no, puguin reflexionar, aclarir o enfortir les seves idees. Hi ha un tercer destinatari, però, i són les escoles i instituts, ja que aporta infinitat d’elements que poden ser desenvolupats com a material de debat o de treball a les aules a proposta dels professors.