Víctor Biete (Gausacs): "La colla dels castellers és una escola en molts sentits”

Víctor Biete és el president dels Castellers de Sant Cugat, entitat que enguany celebra tres dècades d’història. La colla arriba als 30 anys consolidada com una de les peces clau de la cultura popular santcugatenca, amb la mirada posada en el futur i en nous reptes a plaça. 

Més info: 30 anys fent pinya: els Gausacs donen el tret de sortida a un any de celebració

Què representa per a vostè formar part dels Gausacs?

Per mi és un orgull. Tot el que he après dins de la colla m’ha format com a persona. He après una barbaritat en molts aspectes que, d’entrada, podries pensar que no tenen res a veure amb el món casteller. Molts cops pensem només en els castells, en la tècnica o en la gent que coneixem, però l’aprenentatge de vida és molt important. La colla és una escola en molts sentits.

"Els castells necessiten un gruix molt gran de gent per poder-se aconseguir"

Què significa per a l’entitat arribar als 30 anys?

Arribar als 30 anys és important, però al final és un número. El que realment importa és tot el que hi ha al darrere. No només els castells que s’han fet, sinó totes les persones voluntàries que hi ha implicades. Els castells necessiten un gruix molt gran de gent per poder-se aconseguir. Són plens de persones que dediquen un temps incansable a un objectiu que, sols, no podríem assolir. Aquesta capacitat de sumar esforços és una cosa molt difícil de trobar avui dia a la societat, i és un plaer poder seguir fent aquest tipus d’activitats.

Com ha estat l’evolució de la colla en aquestes tres dècades?

Com l’evolució d’una persona. Els primers anys van ser de prova-error, d’aprendre mirant altres colles, de fer base. Com quan aprens a caminar i després a córrer. Hi ha un punt d’inflexió clar al voltant del 15è aniversari. En plena “adolescència”, la colla comença a descarregar castells de 8. A partir d’aquí, els castells de 8 s’han mantingut com una constant. També hi ha el moment d’intentar el salt als castells de 9. Vam tastar el 3 de 9 amb folre i que tornarà. Els castells de 9 tornaran. La història que tenim per davant és única i intensa.

Per què va decidir entrar als Castellers?

Jugava a rugbi i sempre deia que quan em “jubilés” m’agradaria fer alguna altra cosa. Passava pel carrer de Santa Maria i veia l’antic local social, i pensava: “Quan deixi el rugbi, ja sé què faré”. Hi vaig entrar amb 21 anys. Són dos mons paral·lels, el del rugbi i el dels castells, però molt semblants en valors. I n’estic molt content.

Té algun record especial?

N’hi ha tants que és difícil triar-ne un. El 5 de 8 i el pilar de 6 descarregats al primer intent, el primer 2 de 8 descarregat al Concurs de Tarragona del 2012, el 3 de 8 de Festa Major del 2013… El que vivim els castellers és difícil d’explicar. De cara enfora es veu l’estructura humana; nosaltres, en canvi, no veiem el castell, el vivim des de dins. Les sensacions, la tensió, l’emoció… això és indescriptible.

"Vivim en una ciutat amb molta rotació de població. Hi ha gent que ve de fora, gent que marxa, i això és una realitat que ens afecta"

Què fa especial la cultura castellera a Sant Cugat?

Vivim en una ciutat amb molta rotació de població. Hi ha gent que ve de fora, gent que marxa, i això és una realitat que ens afecta. Cada quatre o cinc anys es renova una part molt important de la colla. Hi ha un nucli que sempre hi és, però també hi ha molta rotació. Això ens obliga a treballar constantment per integrar persones noves. Les portes sempre són obertes; el repte és aconseguir que s’hi quedin. També hi ha diferències amb zones més tradicionals del món casteller, on potser hi ha perfils més físics. Aquí potser som més “oficinistes”, però això també forma part de la nostra identitat.

Quin paper tenen dins la cultura popular de la ciutat?

Formem part del teixit associatiu i dels entremesos de la ciutat. Per exemple, tenim molta relació amb l’Escola de Música Tradicional, d’on han sortit molts dels nostres músics i col·laborem amb altres entitats sempre que és possible.

Per exemple, aquest any sou els banderers de Sant Medir?

Per a nosaltres és un orgull ser banderers de Sant Medir quan ens toca. Sabem que no tothom té aquesta oportunitat i ens la prenem amb molta responsabilitat.

Com ha evolucionat la implicació ciutadana?

Hi va haver una època, entre 2015 i 2017, en què tot era molt intens. Les actuacions omplien portades i la plaça. Després va arribar la pandèmia, que ens va aturar un any i mig. Però el poble sempre hi és. Mai hem actuat amb la plaça buida. Ens trobem a faltar quan no hi som i sentim molt el caliu de la ciutadania.

Quants membres té actualment la colla?

Castellers actius, és a dir, persones que han passat per alguna actuació o assaig la temporada passada, en podem comptar entre 220 i 230. La xifra fluctua segons el moment de la temporada.

"La intergeneracionalitat una de les coses que més em va captivar quan vaig entrar-hi fa 15 anys"

Un dels trets distintius és la intergeneracionalitat

És una de les coses que més em va captivar quan vaig entrar-hi fa 15 anys. Veure criatures de quatre anys parlant amb persones de setanta, que no són família però comparteixen espai i projecte. És habitual veure tres generacions en una mateixa sala fent la mateixa activitat. No conec gaires espais on això passi d’una manera tan activa.

Quins són els principals reptes actuals?

Curiosament, un dels més grans és la comunicació. Tant interna com externa. La manera de comunicar-nos ha canviat molt: abans t’apuntaves en un paper a l’assaig, després van venir els butlletins, el correu electrònic, les xarxes socials, WhatsApp… I ara ens trobem que, tot i enviar la informació, sovint no arriba. És una tendència generalitzada que també comentem amb altres colles.

"Som un punt de trobada que sempre hi és"

I les oportunitats?

Som un punt de trobada que sempre hi és. Per a la gent nouvinguda que vol arrelar, per a la gent d’aquí que vol retrobar-se, i fins i tot per a castellers que han marxat i tornen al cap d’uns anys. Els castellers sempre seran casa seva.

Quins objectius us marqueu?

En realitat, els objectius sempre són els mateixos: créixer, tant a la base com, si es pot, en alçada. Per fer-ho, cal créixer en massa social, en visibilitat, en ingressos i en col·laboracions amb empreses, amb l’Ajuntament i amb altres entitats. L’objectiu és construir per seguir creixent.

Quin missatge li agradaria enviar a la ciutadania?

Si volen gaudir d’emocions de les que es queden dins del cor i et posen la pell de gallina, que vinguin. Que ens vinguin a veure a plaça o que provin un assaig. Que ho deixin fer un castell. Perquè fins que no ho vius des de dins, no saps què és.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.