Villatoro: "La història són cronologies individuals tenyides per la gran història"

L'emigració i la identitat des de la perspectiva d'una família catalana és el fil conductor de la nova novel·la La casa dels avis, de Vicenç Villatoro, una novel·la que ha estat presentada a Sant Cugat de la mà del TOT, amb la col·laboració d'Òmnium Sant Cugat i el patrocini d'Amat Cultura, el dimarts 15 de juny. Amb això, Villatoro ha indagat sobre aquests conceptes a partir de la història de la seva família.

D'aquesta manera, l'escriptor egarenc ha parlat de la identitat com una mescla entre la terra i a la transmissió familiar: "Som moltes coses. El lloc on hem nascut, el lloc on vivim, els llibres que hem llegit... I per això he volgut utilitzar la història dels meus avis per poder definir la identitat". A més, Villatoro ha parlat de 3 conceptes claus per definir aquesta identitat, que està molt vinculada amb l'emigració: "Anar-se'n, quedar-se o tornar. Són missions humanament molt grans, però que al llarg de la vida molta gent ha fet i és el que busco amb el llibre, ja que molta gent es pot veure reflectida".

En aquesta línia, Villatoro ha explicat que una part de la decisió d'anar o quedar-se "no l'ha decideixes tu, ja que hi ha moltes circumstàncies personals que hi poden afectar. Aquest és el cas del meu avi patern, que sense voler marxar, el seu món el va fer fora. D'altra banda, en el cas dels meus avis materns, van haver de marxar també, però després van poder tornar perquè eren acceptats".

La casa dels meus avis no és només un retrat del llegat de la família de l'escriptor, i és que en paraules d'ell, "van ser actors secundaris que van viure la història. I, tot i que les històries són cronologies individuals, de cop la gran història aterra i tenyeix la petita història familiar". 

A més, un altre dels conceptes en els quals ha volgut aprofundir Vicenç Villatoro ha estat el silenci: "Jo pensava que era una cosa que passava només a la meva família, però m'he adonat que per una banda, un pot ocultar coses per la por o amb la intenció de protegir els teus fills. La meva mare no va saber que el meu avi va anar al front, però a part, el meu avi potser no ho va dir per por de no traspassar aquest dolor i no ser recriminat".

En la presentació del llibre La casa dels meus avis la Guerra Cívil també ha tingut un paper important, i és que Villatoro ha explicat com van viure els seus familiars aquest conflicte: "Moltes de les coses que sé avui en dia, és perquè el meu avi les va escriure en un utilitari. Són coses que en una novel·la poden escriure's en pàgines i pàgines i ell, amb 2 línies, parlava del seu exili".

Amb tot, Villatoro ha assenyalat que el seu llibre és "en favor dels meus avis i amb molta comprensió i pròxim a ells, però també amb la meva mare, ja que el que van viure els meus avis van fer ser a la meva mare com era".

El llibre

La casa dels avis explora la història dels avis materns, des de la casa familiar de Canet, que va ser enderrocada, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Eren un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l'exaltació de la República, la derrota de la guerra i l'experiència de l'exili, la presó i el silenci del franquisme. La seva història és la dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l'arrelament a la terra.

El llibre forma part d'una ambiciosa trilogia—juntament amb Un home que se'n va i El retorn dels Bassat— sobre l'emigració i la identitat, però és també una visió diferent, des de la perspectiva d'una família concreta, de la història catalana al llarg de més d'un segle: des de l'arribada d'un avantpassat napolità per participar en les guerres carlines fins als esdeveniments de l'octubre del 2017 i el dia d'avui.

L'autor

Vicenç Villatoro és un escriptior i periodista egarenc, llicenciat en Ciències d'Informació, el qual va ser director del diari Avui entre el 1993 i el 1996 i cap de la secció de cultura de TV3, a més de presentadors de diferents programes de la cadena. D'altra banda, Villatoro va ser director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Pel que fa a la seva faceta com a escriptor, l'egarenc ha publicat més de 10 novel·les, entre elles Evangeli gris, Memòria del traïdor o La claror de juliol i ha rebut diferents guardons de la literatura catalana com el Premi Sant Jordi, el Premi Sant Joan, el Premi Ciutat de Barcelona.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.