Windu: concert singular i tònic

Eduard Jener ens acosta la seva crònica del quartet Windu

La programació de Cambres Singulars, una aposta municipal a partir del Pla Director de la Música Clàssica i amb la col·laboració imprescindible de Joventuts Musicals de Sant Cugat, ens va regalar el dissabte, en l'espai també singular del Centre d'Arts Maristany, un concert protagonitzat per Windu (quartet inhabitual de flautes de bec) amb el títol de Music and wind que es podia haver titulat directament com "Música i vent" sense que això hagués reduït la seva qualitat ans al contrari. El repertori d'aquest quartet, ara format per Iris Mañà, Eva Jornet, Marcel Leal i el nouvingut de terres val·lisoletanes Moisé Maroto, és una demostració directa i senzilla de la capacitat de recrear música antiga, del renaixement o barroc incorporant, en alguns casos, bases electròniques sense alterar substancialment el missatge estrictament musical i emocional.

Dario Castello (1590-1630), amb la seva Sonata XVI, encaixa amb les Follies Gallegas de Santiago de Murcia barrejat amb Gaspar Sanz i Diego Ortiz, afegint Canarios i Ricercada, component un mosaic sonor que els membres del quartet vesteixen de sons i també, imprescindible en aquest cas, de moviment que en els seus concerts habituals, si es fan en escenaris convencionals, encara escenifiquen més canviant la seva vestimenta i recolzats per pantalles amb imatges que, en aquesta ocasió no varem poder contemplar. En qualsevol cas, l'experiència d'un concert de Windu és realment singular per la seva manera d'enfocar la transmissió de la música, aquí un esment a South America (De I Continenti), del compositor contemporani Jan Van der Roost, que els membres del quartet mimen amb la seva gesticulació, o el Migjorn de Romá Escalas, que enllaça en un salt temporal que no fa variar ni una mica el missatge i la qualitat tècnica en passar a Johann Sebastiá Bach i la seva Passacaglia i fuga en do menor.

El quartet Windu, que va començar a funcionar l'any 2016 amb dos dels actuals components, Eva Jornet i Marcel Leal, i és únic a Espanya i n'hi ha pocs fora, però la seva singularitat se sustenta, sens dubte, en la capacitat extraordinària per conjugar classicisme i modernitat, en trencar les suposades fronteres entre l'escolta formal i estàtica de la qualificada música clàssica per una manera que, entenc, per alguns pot semblar massa agosarada, però que sens dubte obre els camins imprescindibles perquè la música, perquè aquesta música precisament, no quedi només com un document bonic però allunyat de la vivència actual.

Una vegada més cal afegir que no entenc com una ciutat com aquesta on hi ha tantes escoles de música i, òbviament, l'Escola Municipal i el Conservatori i, sembla, un públic interessat, no ompli a vessar l'espai on es fan aquests concerts, en aquesta ocasió el Centre d'Art Maristany, amb una acústica prou adient. Misteris de Sant Cugat del Vallès i felicitacions al quartet Windu que ens va obsequiar amb dues propines que incloïen una singular barreja de temes simultàniament. Bravo!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem