De Sala de Plens a ring de 'pressing catch'

Si aquest dilluns al matí eren els nens els que tornaven a l'escola, al vespre han estat els politics els que han tornat a ocupar les seves cadires a la Sala de Plens: magnífiques coincidències

Un ple que ha durat 3 hores i trenta minuts i que, tot i ser el primer, no ha estat precisament tranquil i relaxat. Debats i discussions intenses, des dels atacs israelians a Gaza fins a la remodelació que el PP vol tirar endavant a Espanya perquè els alcaldes siguin escollits directament pels ciutadans: les opinions i posicionaments dels partits polítics segueixen sense tenir límits. Un inici ja força mogut, i és que el PP ha volgut incloure una moció sobre la bandera independentista que l'Ajuntament ha col·locat a la plaça de l'Estació: “Una acció d'alcaldessa absoluta”, ha definit Carreras (PP). Tots els partits s'han mostrat contraris a posar la moció a l'ordre del dia vista la precipitació de la proposta. Això no ha evitat que Cristina Paraira (d'Unió Democràtica) es mostrés a favor de la iniciativa de l'alcaldessa tot i que amb un to de veu que anava baixant a mesura que avançava la frase: “Som un equip cohesionat i per part d'Unió no tenim cap problema”. Ai, si et sent el Duran!

La cooperació internacional del 0,7% que destina l'Ajuntament a projectes solidaris també s'ha debatut i ha servit per recordar el perfeccionisme de Carreras: “Una moció mal plantejada i que no té sentit. No és presentable”. El PP ha votat en contra la moció que pretenia garantir aquesta cooperació, en part pel model de solidaritat. Pellicer ha respost: “Visiti els projectes i conegui'ls a fons. No li ha interessat gaire”. Gaza i Israel no podien faltar en el debat, a proposta de la CUP, i és un tema que ha deixat frases lapidàries. “Gaza és la presó més gran del món, amb 1,5 milions de persones”, denunciava Pros (CUP). Però també ha servit per deixar clar que Sant Cugat és una ciutat de pau (alguna ciutat catalana no ho és?); com han repetit Villaseñor (PSC), Calderón (ICV) i Pros. I en arribar el torn de CiU, Grangé no sabem si parlava com a polític o com a pare: “La majoria del govern som pares i mares i condemnen que s'ataquin escoles”. Si no ets pare, potser no ho condemnes tant. Però sí ha fet una anàlisi interessant: “En tres minuts ens veiem obligats a distingir entre el bé i el mal”. Domènech, del PP, ha explicat així el seu posicionament en contra de la moció a favor del poble palestí: “Les víctimes són totets, també les d'Israels, les de l'Estat islàmic o les de Boko Haram a Nigèria”.

I una vegada més hem vist com les esmenes de CiU provocaven discussions en certs moments fora de to. Fins i tot en intervencions posteriors, Carol (CiU) s'ha referit a “pressing catch d'egos”. Tot arran de dues mocions presentades per PSC i PP sobre la intenció del grup popular a escala estatal perquè els alcaldes s'escullin de manera directa i no a través dels vots dels regidors. CiU ha presentat esmenes en les dues mocions (que eren oposades) per acabar fent-les iguals, segons entenien els partits. Finalment, el PSC ha amagat la moció tot i que finalment no ho ha fet; i ha estat el PP qui l'ha retirada. “No és seriòs. Dues mocions oposades i que es presentin les mateixes esmenes”, lamentava Carreras. L'alcaldessa, després de 20 minuts de debat, ha recriminat aquesta retirada: “Vostès ara retiren la moció després de tot el que hem discutit. Em sap greu que pateixin aquesta majoria absoluta tan terrible”, ha ironitzat Conesa, tot recordant la majoria del PP al govern estatal. Finalment, i com és costum quan han rebut crítiques a les esmenes, CiU les ha retirades i ha votat en contra la moció socialista.

Un ple que també ha servit perquè els polítics demostressin el seu coneixement del diccionari de tòpics: paper mullat, regles de joc, posar en valor, obrir el meló... han estat algunes de les expressions més utilitzades. També hem vist com Brugarolas era felicitat per tots els partits pels números econòmics de l'Ajuntament, i tot i dir que no volia medalles, tenia motius per fer-ho, vistes les explicacions de l'oposició. Però bé, un dels estalvis era en climatització a l'Ajuntament. No cal que m'ho jurin perquè la calor era important i en moments no sabies si estaves al ple municipal o a la caseta del CPA en un ball de flamenc, vistos els ventalls que lluïen alguns polítics.

Però per ser el primer dia de col·le tot ha anat molt bé. No ens començarem a queixar tan d'hora, que com diuen a Game of Thrones: “Winter is coming”.

 
Comentaris

Destaquem