Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Poc més de dues hores de discursos sobre models de ciutat, situació econòmica i social i polítiques del govern que també han deixat temps pels retrets i acusacions entre regidors. El debat s'ha obert amb una intervenció de l'alcaldessa, Mercè Conesa, d'uns 40 minuts, on ha fet un repàs profund dels diferents aspectes de la política municipal. “S'ha passat”, li ha dit Carreras (PP), alhora que Villaseñor (PSC) ha definit el discurs: “Concís no ha estat, però sí exahustiu”. En definitiva, 40 minuts de dades sobre accions concretes de l'Ajuntament que haurien reduït la pobresa, atret empreses, millorat l'estat del medi ambient i un llarg etcètera de grans plans duts a terme. Un bon espot electoral de cara les eleccions municipals de l'any vinent; ja van avançant feina.
Una intervenció optimista i molt positiva vers la feina del govern municipal i que Conesa ha volgut deixar clar que no es tracta de triomfalisme en veure les reaccions d'alguns regidors: “És un balanç real, no volem entrar en cofoïsmes”. Autocrítica, poca més aviat: del discurs de l'alcaldessa es podria treure la frase que sovint se li dedica a Alberto Contador (“nada humano le derrota”): “Sempre es pot fer més, però som humans i errem. El que ho pot tot es un altre”.
Guim Pros (CUP) ha estat el primer en intervenir a continuació de l'alcaldessa i no se l'ha vist massa còmode en admetre que era difícil ser crític “davant les dades que dóna l'alcaldessa i el grau de satisfacció dels santcugatencs”. El portaveu sí que s'ha mostrat crític amb la “improvisació en algunes decisions de ciutat” i ha lamentat el fet que “l'equip de govern té la pell molt fina” alhora de no acceptar les crítiques.
Des d'Iniciativa, Joan Calderón, tot i felicitar l'equip de govern per algunes dades econòmiques; ha ofert un discurs més crític i contundent. “No m'he tornat boig, he escoltat les dades de l'alcaldessa”, ha apuntat abans d'iniciar els seus arguments. Ha parlat del “Sant Cugat de fantasia, de titulars i que vol semblar el millor en tot” que segons ell ven el govern de CiU. Ha denunciat que hi ha “plans que no se segueixen” i l'actitud de “qui dia passa, any empeny” del govern. Tot i això ha reconegut el bon rotllo d'Iniciativa amb el govern municipal.
El PSC, en boca de Ferran Villaseñor, més que un repàs de l'estat de la ciutat sembla que hagin fet un repàs de l'estat de l'oposició. Han fet recompte de les mocions que havien presentat, les que s'havien aprovat, les de temàtica local... El seu espot de cara a les municipals. Ha definit el discurs de Conesa amb un “Hola, estem encantats d'haver-nos conegut”. Del govern municipal, n'ha dit que “són els escolanets del govern del Mas”. Villaseñor també ha obert una de les tempestes del vespre al denunciar la “falta de lleialtat” de l'equip de govern alhora de facilitar informació a l'oposició. Ja veurem després com ha reaccionat l'alcaldessa.
Ha estat el torn de Carreras (PP), que definitivament ha fet explotar l'alcaldessa, el que ha acabat per aixecar el to. El portaveu popular ha començat el seu discurs sobre l'estat de la ciutat parlant de la independència (l'únic en fer-ho durant tota la nit). A continuació, ha lamentat la contínua vinculació de l'Ajuntament amb processos judicials i ha remarcat “la implicació” del consistori en el cas Palau. En aquest punt, Conesa ha saltat, interrompent al regidor popular, i acusant-lo de mentider: “És molt greu que digui mentides”. Que Sant Cugat apareix en els papers del Cas Palau no és mentida, però crec que l'alcaldessa ha confós “implicació” amb “imputació”.
Si en alguna cosa han coincidit els partits de l'oposició ha estat en la felicitació al govern pels resultats econòmics (sense dèficit, reducció deute...) però també en la denúncia de la falta de comunicació i transparència del govern. Tots han lamentat que s'assassebenten per la premsa de projectes de ciutat com el Museu de les Matemàtiques o de les sentències com la d'Adif que obliguen a pagar molts diners a l'Ajuntament. L'alcaldessa no s'ha pres massa bé les crítiques i en el seu torn de rèplica se la veia una mica més exaltada: “Han parlat de llibertat institucional. Vosaltres l'han tinguda?”, ha replicat. “Si el gran problema de la ciutat és que anunciï a la premsa un Museu de les Matemàtiques...”, ha comentat amb ironia alhora que ha apuntat que es tracta d'un debat “estèril”. Però amb qui se la veia realment molesta era amb Carreras (PP). “Era un ple de l'estat de la ciutat, no de les meves capacitats, senyor Carreras. De tot el que han plantejat, no hi ha res de model de ciutat”, ha conclòs. Ens quedem amb les últimes paraules de Paraira (CiU): “Em sap greu el to que ha agafat el debat al final”.
En definitiva jo he vist un ple més ordinari que extraordinari. Un repàs de les dades de la ciutat que permeten treure pit al govern, crítiques de l'oposició a qüestions que no són d'estat (de ciutat, en aquest cas) i els retrets polítics de sempre. Moments d'autopromoció política que poc ajuden alhora de dissenyar un model de ciutat. Poques propostes i projectes per la gent i molta discussió política i fins i tot personal. No m'esperava altra cosa, per això.
Una intervenció optimista i molt positiva vers la feina del govern municipal i que Conesa ha volgut deixar clar que no es tracta de triomfalisme en veure les reaccions d'alguns regidors: “És un balanç real, no volem entrar en cofoïsmes”. Autocrítica, poca més aviat: del discurs de l'alcaldessa es podria treure la frase que sovint se li dedica a Alberto Contador (“nada humano le derrota”): “Sempre es pot fer més, però som humans i errem. El que ho pot tot es un altre”.
Guim Pros (CUP) ha estat el primer en intervenir a continuació de l'alcaldessa i no se l'ha vist massa còmode en admetre que era difícil ser crític “davant les dades que dóna l'alcaldessa i el grau de satisfacció dels santcugatencs”. El portaveu sí que s'ha mostrat crític amb la “improvisació en algunes decisions de ciutat” i ha lamentat el fet que “l'equip de govern té la pell molt fina” alhora de no acceptar les crítiques.
Des d'Iniciativa, Joan Calderón, tot i felicitar l'equip de govern per algunes dades econòmiques; ha ofert un discurs més crític i contundent. “No m'he tornat boig, he escoltat les dades de l'alcaldessa”, ha apuntat abans d'iniciar els seus arguments. Ha parlat del “Sant Cugat de fantasia, de titulars i que vol semblar el millor en tot” que segons ell ven el govern de CiU. Ha denunciat que hi ha “plans que no se segueixen” i l'actitud de “qui dia passa, any empeny” del govern. Tot i això ha reconegut el bon rotllo d'Iniciativa amb el govern municipal.
El PSC, en boca de Ferran Villaseñor, més que un repàs de l'estat de la ciutat sembla que hagin fet un repàs de l'estat de l'oposició. Han fet recompte de les mocions que havien presentat, les que s'havien aprovat, les de temàtica local... El seu espot de cara a les municipals. Ha definit el discurs de Conesa amb un “Hola, estem encantats d'haver-nos conegut”. Del govern municipal, n'ha dit que “són els escolanets del govern del Mas”. Villaseñor també ha obert una de les tempestes del vespre al denunciar la “falta de lleialtat” de l'equip de govern alhora de facilitar informació a l'oposició. Ja veurem després com ha reaccionat l'alcaldessa.
Ha estat el torn de Carreras (PP), que definitivament ha fet explotar l'alcaldessa, el que ha acabat per aixecar el to. El portaveu popular ha començat el seu discurs sobre l'estat de la ciutat parlant de la independència (l'únic en fer-ho durant tota la nit). A continuació, ha lamentat la contínua vinculació de l'Ajuntament amb processos judicials i ha remarcat “la implicació” del consistori en el cas Palau. En aquest punt, Conesa ha saltat, interrompent al regidor popular, i acusant-lo de mentider: “És molt greu que digui mentides”. Que Sant Cugat apareix en els papers del Cas Palau no és mentida, però crec que l'alcaldessa ha confós “implicació” amb “imputació”.
Si en alguna cosa han coincidit els partits de l'oposició ha estat en la felicitació al govern pels resultats econòmics (sense dèficit, reducció deute...) però també en la denúncia de la falta de comunicació i transparència del govern. Tots han lamentat que s'assassebenten per la premsa de projectes de ciutat com el Museu de les Matemàtiques o de les sentències com la d'Adif que obliguen a pagar molts diners a l'Ajuntament. L'alcaldessa no s'ha pres massa bé les crítiques i en el seu torn de rèplica se la veia una mica més exaltada: “Han parlat de llibertat institucional. Vosaltres l'han tinguda?”, ha replicat. “Si el gran problema de la ciutat és que anunciï a la premsa un Museu de les Matemàtiques...”, ha comentat amb ironia alhora que ha apuntat que es tracta d'un debat “estèril”. Però amb qui se la veia realment molesta era amb Carreras (PP). “Era un ple de l'estat de la ciutat, no de les meves capacitats, senyor Carreras. De tot el que han plantejat, no hi ha res de model de ciutat”, ha conclòs. Ens quedem amb les últimes paraules de Paraira (CiU): “Em sap greu el to que ha agafat el debat al final”.
En definitiva jo he vist un ple més ordinari que extraordinari. Un repàs de les dades de la ciutat que permeten treure pit al govern, crítiques de l'oposició a qüestions que no són d'estat (de ciutat, en aquest cas) i els retrets polítics de sempre. Moments d'autopromoció política que poc ajuden alhora de dissenyar un model de ciutat. Poques propostes i projectes per la gent i molta discussió política i fins i tot personal. No m'esperava altra cosa, per això.