Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A Sant Cugat tenim un bon cel o tots els cels són iguals?
No, si ens referim a cel per fer una bona observació astronòmica, tots els cels no són iguals. Sant Cugat és una ciutat gran, però com que està al costat d’una de més gran com Barcelona, hi ha molta contaminació lumínica. Per tant, no seria un lloc adequat per a l’observació; tampoc ho seria pel nivell d’humitat i perquè durant l’any hi ha molts dies que el cel està ennuvolat. No seria un lloc idoni per ubicar-hi un observatori astronòmic professional de manera permanent.
Aleshores, el Putxet no és un bon observatori?
Els observatoris de les ciutats tenen història, van ser construïts quan l’entorn era molt diferent, res a veure a com és avui. A totes les ciutats grans hi ha observatoris que avui més aviat compleixen una funció educativa i de divulgació de la ciència i no per fer investigació professional.
L’abril del 2014 es durà a terme per tercera vegada a Sant Cugat el Forum on astrophysics...
Sí, no hi ha molts casos com els de Sant Cugat, que amb una periodicitat fixa rep astrònoms professionals.
I per què un congrés a Sant Cugat?
La raó més evident: per la proximitat i afecte dels propis organitzadors del fòrum, entre ells jo mateix. També és cert que en aquesta àrea hi ha una comunitat astrofísica molt important en nombre i en qualitat. Per a mi, Sant Cugat era la possibilitat més òbvia perquè té una orientació força marcada a les empreses de tipus tecnològic i, alhora, és una ciutat que no té una universitat de física o enginyeria. Era una oportunitat d’interès per a la ciutat, per promoure la ciència i la tecnologia a la ciutat, entre els joves, etc.
Satisfet de les dues primeres edicions del congrés?
Sí, molt. Vam tenir una repercussió internacional bastant bona, amb participants de tots els continents, i s’han publicat dos llibres molt ben acollits per la comunitat científica.
Un congrés per a experts, però també és obert, en part, a la població.
Sí, sempre fem una xerrada divulgativa oberta als estudiants de secundària de Sant Cugat perquè aprenguin una mica sobre la temàtica que abordem en cada fòrum.
I quin serà l’objectiu del 2014?
Sempre posem junts els cent especialistes més rellevants del món que treballen en un tema específic. I l’any que ve tractarem sobre les ones gravitacionals que encara no estan descobertes, però estan predites de manera teòrica dins la relativitat general d’Einstein. S’espera detectar-les durant la pròxima dècada i poder realitzar una nova astronomia amb aquest tipus d’ones. Discutirem els aspectes d’astrofísica d’aquest tipus d’ones gravitacionals.
Què són les ones gravitacionals?
En la teoria de la gravitació d’Einstein el concepte fonamental és el d’espai-temps. Recordeu aquella imatge d’una mena de làmina on hi ha un pes que l’enfonsa? Doncs quan hi ha masses en aquest espai-temps –com un planeta, una estrella o un forat negre– evolucionen en aquest espai-temps i es generen com ones, com quan tirem una pedra en un estany. Són les ones gravitacionals i són molt dèbils. Per localitzar-les és necessari detectar variacions en distàncies realment molt petites. La tecnologia ha evolucionat de manera suficient per aspirar a detectar-les aviat, fet que permetrà obrir una finestra d’observació totalment nova.
Com afecta la crisi a la investigació?
De dues maneres. Una és el termini immediat com retallades en fons d’investigació d’avui que poden estar aprovats o en procés d’aprovació. Té un efecte molt negatiu perquè afecta la investigació actual i genera endarreriments i incompliments de nivell nacional o internacional. Però el pitjor és que des de fa uns anys el nombre de científics d’alta qualitat, els millors i que han evolucionat molt i que podien aspirar a una plaça permanent, no ho poden fer perquè aquestes places ja no existeixen. I aquesta gent marxa del país. És l’impacte de mitjà i llarg termini. Són gent molt ben formada i tornar a formar-ne val molts diners i temps. És regalar recursos humans a d’altres països com Alemanya, Estats Units, Anglaterra...
Serà tecnològicament possible una missió tripulada a Mart?
Teconològicament, crec que no falta molt, fins i tot seria possible fer-la ara. És una decisió política i econòmica. També crec que necessitem una raó científica per anar-hi, i avui no és un tema que estigui clar.
Si existissin raons científiques, vostè aniria a Mart?
Suposo que sí, però ho pensaria abans de pujar... Una cosa és contestar ara amb certa rapidesa i l’altra seria una proposta en ferm. No seria una aventura fàcil.
Trobaríem vida encara que aquesta sigui molt primària?
Potser alguna forma de vida molt primitiva de l’estil d’un virus, bacteris o organismes monocel·lulars. Hi ho dic perquè en llocs molt extrems de la terra, amb molt de fred o molta calor, s’han descobert organismes d’aquestes característiques. Però no sóc un expert per opinar.
Què està investigant actualment?
L’objectiu de la nostra investigació és desenvolupar la relació de la tecnologia i la ciència. Formo part d’un grup d’astrofísica d’altes energies i el que fem és una mica més teòric, utilitzant també missions espacials. Intentem entendre coses com els estadis últims de l’evolució estel·lar: com moren, què els passa... Un estel gasta combustible nuclear, en té per milions d’anys, i quan s’exhaureix i no pot seguir i mantenir-se, muta d’estat fins que no emet més llum o desapareix en un forat negre.
Un home senzill
Diego Torres és d’origen argentí, amb nacionalitat espanyola i veí de Sant Cugat. És professor de investigació de l’Institut d’Investigació Avançada de Catalunya (ICREA). És un dels responsables que Sant Cugat acolli el 2014 el fòrum dels cent científics més importants del món sobre ones gravitacionals. Opina que el millor de la seva feina és que els objectius d’estudi i investigació són canviants i globals. Diu que poca gent té la capacitat de treballar darrere les grans preguntes: “Einstein deia: m’agradaria entendre la gravetat. Mentre jo dic: m’agradaria entendre Einstein”. Torres va començar en aquest món de molt jovenet, com una afició que no s’ha aturat.
No, si ens referim a cel per fer una bona observació astronòmica, tots els cels no són iguals. Sant Cugat és una ciutat gran, però com que està al costat d’una de més gran com Barcelona, hi ha molta contaminació lumínica. Per tant, no seria un lloc adequat per a l’observació; tampoc ho seria pel nivell d’humitat i perquè durant l’any hi ha molts dies que el cel està ennuvolat. No seria un lloc idoni per ubicar-hi un observatori astronòmic professional de manera permanent.
Aleshores, el Putxet no és un bon observatori?
Els observatoris de les ciutats tenen història, van ser construïts quan l’entorn era molt diferent, res a veure a com és avui. A totes les ciutats grans hi ha observatoris que avui més aviat compleixen una funció educativa i de divulgació de la ciència i no per fer investigació professional.
L’abril del 2014 es durà a terme per tercera vegada a Sant Cugat el Forum on astrophysics...
Sí, no hi ha molts casos com els de Sant Cugat, que amb una periodicitat fixa rep astrònoms professionals.
I per què un congrés a Sant Cugat?
La raó més evident: per la proximitat i afecte dels propis organitzadors del fòrum, entre ells jo mateix. També és cert que en aquesta àrea hi ha una comunitat astrofísica molt important en nombre i en qualitat. Per a mi, Sant Cugat era la possibilitat més òbvia perquè té una orientació força marcada a les empreses de tipus tecnològic i, alhora, és una ciutat que no té una universitat de física o enginyeria. Era una oportunitat d’interès per a la ciutat, per promoure la ciència i la tecnologia a la ciutat, entre els joves, etc.
Satisfet de les dues primeres edicions del congrés?
Sí, molt. Vam tenir una repercussió internacional bastant bona, amb participants de tots els continents, i s’han publicat dos llibres molt ben acollits per la comunitat científica.
Un congrés per a experts, però també és obert, en part, a la població.
Sí, sempre fem una xerrada divulgativa oberta als estudiants de secundària de Sant Cugat perquè aprenguin una mica sobre la temàtica que abordem en cada fòrum.
I quin serà l’objectiu del 2014?
Sempre posem junts els cent especialistes més rellevants del món que treballen en un tema específic. I l’any que ve tractarem sobre les ones gravitacionals que encara no estan descobertes, però estan predites de manera teòrica dins la relativitat general d’Einstein. S’espera detectar-les durant la pròxima dècada i poder realitzar una nova astronomia amb aquest tipus d’ones. Discutirem els aspectes d’astrofísica d’aquest tipus d’ones gravitacionals.
Què són les ones gravitacionals?
En la teoria de la gravitació d’Einstein el concepte fonamental és el d’espai-temps. Recordeu aquella imatge d’una mena de làmina on hi ha un pes que l’enfonsa? Doncs quan hi ha masses en aquest espai-temps –com un planeta, una estrella o un forat negre– evolucionen en aquest espai-temps i es generen com ones, com quan tirem una pedra en un estany. Són les ones gravitacionals i són molt dèbils. Per localitzar-les és necessari detectar variacions en distàncies realment molt petites. La tecnologia ha evolucionat de manera suficient per aspirar a detectar-les aviat, fet que permetrà obrir una finestra d’observació totalment nova.
Com afecta la crisi a la investigació?
De dues maneres. Una és el termini immediat com retallades en fons d’investigació d’avui que poden estar aprovats o en procés d’aprovació. Té un efecte molt negatiu perquè afecta la investigació actual i genera endarreriments i incompliments de nivell nacional o internacional. Però el pitjor és que des de fa uns anys el nombre de científics d’alta qualitat, els millors i que han evolucionat molt i que podien aspirar a una plaça permanent, no ho poden fer perquè aquestes places ja no existeixen. I aquesta gent marxa del país. És l’impacte de mitjà i llarg termini. Són gent molt ben formada i tornar a formar-ne val molts diners i temps. És regalar recursos humans a d’altres països com Alemanya, Estats Units, Anglaterra...
Serà tecnològicament possible una missió tripulada a Mart?
Teconològicament, crec que no falta molt, fins i tot seria possible fer-la ara. És una decisió política i econòmica. També crec que necessitem una raó científica per anar-hi, i avui no és un tema que estigui clar.
Si existissin raons científiques, vostè aniria a Mart?
Suposo que sí, però ho pensaria abans de pujar... Una cosa és contestar ara amb certa rapidesa i l’altra seria una proposta en ferm. No seria una aventura fàcil.
Trobaríem vida encara que aquesta sigui molt primària?
Potser alguna forma de vida molt primitiva de l’estil d’un virus, bacteris o organismes monocel·lulars. Hi ho dic perquè en llocs molt extrems de la terra, amb molt de fred o molta calor, s’han descobert organismes d’aquestes característiques. Però no sóc un expert per opinar.
Què està investigant actualment?
L’objectiu de la nostra investigació és desenvolupar la relació de la tecnologia i la ciència. Formo part d’un grup d’astrofísica d’altes energies i el que fem és una mica més teòric, utilitzant també missions espacials. Intentem entendre coses com els estadis últims de l’evolució estel·lar: com moren, què els passa... Un estel gasta combustible nuclear, en té per milions d’anys, i quan s’exhaureix i no pot seguir i mantenir-se, muta d’estat fins que no emet més llum o desapareix en un forat negre.
Un home senzill
Diego Torres és d’origen argentí, amb nacionalitat espanyola i veí de Sant Cugat. És professor de investigació de l’Institut d’Investigació Avançada de Catalunya (ICREA). És un dels responsables que Sant Cugat acolli el 2014 el fòrum dels cent científics més importants del món sobre ones gravitacionals. Opina que el millor de la seva feina és que els objectius d’estudi i investigació són canviants i globals. Diu que poca gent té la capacitat de treballar darrere les grans preguntes: “Einstein deia: m’agradaria entendre la gravetat. Mentre jo dic: m’agradaria entendre Einstein”. Torres va començar en aquest món de molt jovenet, com una afició que no s’ha aturat.