Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’any 1950 va néixer la Impremta Sant Cugat, situada a la plaça de Barcelona. La va fundar en Ramon Sagalés, i 4 dels seus 7 fills han continuat aquest negoci familiar: en Ramon, la Carme, la Rosa i la Núria. El naixement de la impremta va ser fruit del fet que un oncle de la família comprava i venia màquines d’arts gràfiques. D’aquesta manera el negoci familiar ja suma 54 anys de vida. “Més o menys es conserva com era, però més modern, guardem només una màquina totalment manual, que funcionava amb un pedal, perquè té valor sentimental, però no la utilitzem. És una peça de museu”, explica la Carme Sagalés.
La impremta va començar imprimint, per exemple, les entrades del cinema d’aquella època. “Aleshores també s’imprimien una mena de volants, que ara se’n diuen flyers, on hi havia la cartellera del cinema per la setmana següent”. En Ramon Sagalés pare també havia posat en marxa un diari amb el periodista Ramon Barnils, que va patir la censura de l’alcalde Octavi Barnils. “Va durar un any, els tenim enquadernats, ho feien entre el Ramon Barnils i el meu pare i hi col·laborava més gent de Sant Cugat. Tenien subscriptors i tot”.
Cada vegada queden menys negocis de tota la vida a Sant Cugat, els carrers del municipi són testimoni de com van tancant, per això sumar 54 anys de feina no és una qüestió fàcil. “ S’aguanta treballant, treballant molt, treballant fins tard per tenir acabades feines urgents; aquestes coses passen en els petits negocis. Et toca treballar més quan hi ha més feina i quan no... T’adaptes. Som pocs i entre tots ho fem tot”, afirma la Carme Sagalés. Tot i això, un altre dels secrets per mantenir un negoci d’aquest tipus en funcionament és estar constantment reciclant coneixements per aplicar-los. “ Tots els germans tenim estudis en arts gràfiques i fem cursets de reciclatge per estar al dia. També, ens avenim entre els germans. ”.
Els reptes que es marca el negoci de cara al futur és continuar treballant i aguantar tal com afirma la Carme: “Fa molts anys que maten el paper, però encara hi ha qui vol llegir llibres en paper”.
La impremta va començar imprimint, per exemple, les entrades del cinema d’aquella època. “Aleshores també s’imprimien una mena de volants, que ara se’n diuen flyers, on hi havia la cartellera del cinema per la setmana següent”. En Ramon Sagalés pare també havia posat en marxa un diari amb el periodista Ramon Barnils, que va patir la censura de l’alcalde Octavi Barnils. “Va durar un any, els tenim enquadernats, ho feien entre el Ramon Barnils i el meu pare i hi col·laborava més gent de Sant Cugat. Tenien subscriptors i tot”.
Cada vegada queden menys negocis de tota la vida a Sant Cugat, els carrers del municipi són testimoni de com van tancant, per això sumar 54 anys de feina no és una qüestió fàcil. “ S’aguanta treballant, treballant molt, treballant fins tard per tenir acabades feines urgents; aquestes coses passen en els petits negocis. Et toca treballar més quan hi ha més feina i quan no... T’adaptes. Som pocs i entre tots ho fem tot”, afirma la Carme Sagalés. Tot i això, un altre dels secrets per mantenir un negoci d’aquest tipus en funcionament és estar constantment reciclant coneixements per aplicar-los. “ Tots els germans tenim estudis en arts gràfiques i fem cursets de reciclatge per estar al dia. També, ens avenim entre els germans. ”.
Els reptes que es marca el negoci de cara al futur és continuar treballant i aguantar tal com afirma la Carme: “Fa molts anys que maten el paper, però encara hi ha qui vol llegir llibres en paper”.