“Els videojocs són una bona manera d’aprenentatge”

Des de Sant Cugat es fan videojocs. L’empresa francesa Ubisoft, amb presència la ciutat des de 1994, n’és la responsable. Maria Teresa Cordón és la directora general de la delegació de la companyia a l’Estat espanyol que té la seu al Mira-sol Centre.

Com arriba Ubisoft a Sant Cugat?
Jo treballava a l’empresa a França i Ubisoft va decidir crear noves filials fora del país. Jo en aquell moment vaig decidir, per motius personals, venir a viure a Barcelona. El president de la companyia va veure llavors una oportunitat d’obrir mercat i em va oferir obrir una filial aquí.

Va portar el producte vostè, doncs?
Completament. Primer només fèiem coordinació de la distribució dels productes i vam començar a fer la part de màrqueting. En aquell moment era el principi del CD-ROM i vam començar també a fer les localitzacions de productes en castellà. Vam contractar Constantino Romero per posar veu a diversos continguts. Ell també es va encarregar de trobar altres actors per doblar altres productes de l’empresa destinats al mercat espanyol.

Com va evolucionar la companyia des de Sant Cugat?
Poc a poc vam començar a estar presents en grans superfícies com el Corte Inglés o l’Fnac. El creixement va ser molt gran amb xifres de dos dígits i el 1998 ja vam crear un estudi de producció tenint en compte que aquí hi havia talent, universitats, un nivell molt bo... Vam passar d’una habitació a casa meva a unes oficines a la plaça de la Unió.

Què fa ara Ubisoft a Sant Cugat?
El desenvolupament de videojocs. Des de la idea fins que arriba a la botiga.

Wii, Play Station, Xbox, Nintendo 3-DS... Treballen per tots els suports!
Sí, tot i que no sempre ho fem tot aquí. Som una empresa molt gran i sovint a Sant Cugat només fem una part dels jocs.

Entenc que els jocs es fan per parts,oi?
Depèn de la mida del joc. El Tintín per a Nintendo 3-DS, per exemple, vam fer tota l’adaptació del 3-D aquí, però la concepció de la idea no va venir de Sant Cugat.

M’ha dit un ocellet que ara estan treballant en un joc que es farà 100% aquí?
És veritat, però no et puc explicar gaires coses.

Vinga! Expliqui’ns alguna cosa...
Serà un party game. D’aquells per jugar al menjador de casa amb tota la família. Em sap greu, però no puc dir més.

Canviem de tema, doncs. Quina és la seva especialitat quant a tipus de joc?
Fem molts estils. Tenim tradició de videojocs de carreres de cotxes, però hem fet també jocs de ball, d’aventures... Si en alguna cosa destaquem és en el joc per a tothom, el que s’anomena casual.

Què val fer un videojoc?
Avui en dia és quasi impossible fer un joc amb menys de 5 milions. N’havíem fet amb un milió, però exemples com l’Assassin’s Creed Revelation costen al voltant de 30 milions.

S’ha de prohibir als nens jugar als videojocs?
Cadascú fa amb els seus fills el que creu que és millor per a ells. Ara bé, jo no crec que sigui dolent jugar-hi. Què té de dolent jugar amb els teus amics o la teva família al Wii Sports? És una activitat social. El que sí que seria dolent és estar tot el dia jugant, de la mateixa manera que ho és llegir tot el dia.

Lògicament li toca defensar el producte...
És que els videojocs són una bona manera d’aprenentatge. Fas una activitat i immediatament tens una resposta sobre si ho fas bé o no, i ho pots corregir al moment. Hi ha una interacció molt positiva. Sense adonar-te’n, aprens i evoluciones i aquest és el gran repte dels dissenyadors. Fer el joc atractiu a través de recompenses que fa que el jugador vulgui continuar jugant. Tots els psicòlegs coincideixen a dir que com millor aprenen els nens és jugant.

Però un nen de 10 anys hauria de jugar a un joc que es diu ‘Assassin’s Creed’?
No, i per això hi ha la recomanació impresa a cada joc. És igual que en la lectura o el cinema. Cada producte té la seva edat objectiva.

Com ha evolucionat la indústria del videojoc?
El canvi més important és que el que era una activitat per a adolescents s’ha convertit en un producte per a totes les edats. El repte és ara arribar més al mercat femení.