Fenoy (Bitchain): “Amb bitcoins, tu ets els posseïdor dels teus diners i no el banc”

Bitchain va néixer tot just fa cinc mesos a Esade-Creàpolis amb l’objectiu d’oferir serveis al voltant dels bitcoins, la moneda digital creada el 2009 i que avui dia registra unes 150.000 transaccions diàries. Va estar impulsada per tres socis, Joaquim Fenoy, Jordi Alcaraz i Miquel Alcaraz.

Les últimes setmanes està d’actualitat, amb la instal·lació de caixers a Grècia per evitar el Corralito o la sentència europea que eximeix les transaccions de bitcoins de comissions. A l’hora de fer l’entrevista, un bitcoin té un valor d’uns 258 euros.

Què són els bitcoins?
Joaquim Fenoy (J. F.): És una moneda única, la primera que es fa servir a efectes pràctics a tot el món. Té la particularitat que és digital, la pots enviar a qualsevol part del món en uns minuts a costos ridículs. És nativa d’Internet, no com les targetes de crèdit, que és una tecnologia del segle passat. En definitiva, un sistema monetari sense intermediaris. A efectes d’usuari, és molt pràctica.

Quina diferència hi ha amb la banca tradicional, que ara també et permet fer totes les gestions a través d’Internet?
Xavi Díaz (X. D.): El més important és que el banc posseeix els teus diners i amb bitcoins tu ets el posseïdor i pots fer el que vulguis sense que ningú ho sàpiga. Si posseeixes bitcoins, ningú hi tindrà accés. No és com els bancs, que amb els teus diners fan el que volen i potser arriba un dia que no te’ls poden tornar.
J. F.: És com el cash digital. Evites que les entitats financeres tinguin dades dels teus hàbits de consum i les venguin. Et permet la llibertat de, digitalment, ser independent en allò en què et gastes els diners. Ningú sabrà en què t’ho gastes, cosa que no passa amb els bancs. Fas el que vols amb els teus diners.

Quina seguretat i garantia tenen els bitcoins?
J. F.: Quant a seguretat tècnica, és milions de vegades més segur que tenir els diners als bancs, que utilitzen plataformes tradicionals. No s’ha pogut hackejar, tot i que han aparegut notícies negatives, però que són estafes de cases de canvi.

Ja es poden fer compres amb bitcoins?
J. F.:Hi ha més de 150.000 comerços en línia que ja accepten pagaments amb bitcoins, entre ells Microsoft o Destinia a Espanya (que et permet comprar bitllets d’avió)... Cada vegada hi ha més empreses que ho accepten, ja que el cobrament amb bitcoins no els suposa cap despesa i els comerciants s’estalvien la comissió de la banca tradicional.

Per què més pot ser interessant fer servir bitcoins?
J. F.: És molt pràctic per una persona que viatja a un altre país. En lloc de portar la seva moneda local i canviar-la en un lloc de canvi, on hi ha comissions, pot portar bitcoins al seu mòbil, anar a un dels nostres caixers i retirar els diners amb la moneda del país on és.

Es diu que els bitcoins no són una bona alternativa per posar els estalvis.
J. F.: La divisa fluctua molt, segons l’oferta i la demanda. No és una garantia quant a inversió, però sí que ho és pel que fa a practicitat i possessió: no t’ho podrà treure ningú. És clar que si el bitcoin puja molt, tothom estarà molt content. Però si baixa, que no ens vinguin a demanar explicacions perquè ho estipula l’oferta i la demanda. La divisa en si no deixa de ser un producte borsari i especulatiu.

Quins avantatges i inconvenients provoca el fet que no hi hagi cap control governamental?
J. F.: Jo veig molts més avantatges que inconvenients, que gairebé no en trobo cap. A Grècia, quan es va decretar el Corralito, vam posar uns caixers i la gent es va poder estalviar les limitacions del banc central europeu i la Troika. Mai deixes de ser independent.
X. D.: El fet que no hi hagi cap control governamental fa que no hi pugui haver cap tipus de control de capital i tu ets el teu banc. Cap govern pot devaluar la moneda ni cap banc pot controlar els moviments.

S’hauran trobat amb el posicionament contrari dels bancs?
X. D.: Pensàvem que serien enemics del negoci, però ens hem adonat que no. Per exemple, La Caixa o el BBVA ens han trucat i ens hem reunit perquè volen pujar al tren. Són conscients que el futur passa pel diner digital. A altres països, per exemple Citibank ha creat la seva moneda digital. Ho veuen com una oportunitat de futur.

Hi ha un número limitat de bitcoins. Això què vol dir?
X. D.: El creador de bitcoins ho va lligar a un volum limitat: 21 milions a tot al món. Ara anem per la meitat. Això vol dir que, com passa amb l’or que també és infinit, no hi haurà una devaluació de la moneda, ja que no se’n podran crear de noves.

No es pot acabar generant una bombolla?
X. D.: A mesura que els usuaris vagin adoptant la moneda serà al revés: la moneda s’estabilitzarà. Hem comprovat amb estadístiques que es va estabilitzant com més usuaris hi ha.

Tenint en compte que avui dia és més un producte especulatiu, cap a on creuen que evolucionarà l’ús del bitcoin?
X. D.: Crec que anirà més pel vessant pràctic. La part especulativa, com que s’acabarà estabilitzant, ja no tindrà tant pes, tot i que ara hi ha especulació cada dia perquè el preu del bitcoin és molt volàtil. Per a nosaltres, que el bitcoin acabi sent estable és important.//