Magda Negre: "M'hauria agradat continuar amb l'empresa dels perfums Vasconcel"

La Magda Negre viu a Sant Cugat i recorda amb molta estimació la seva vida a la Casa Vasconcel i tot allò relacionat amb l’empresa familiar. És filla de la Solange Chaveau i d’en Ramon Negre i era una adolescent quan els seus pares van decidir de vendre l’empresa

Què recorda de l’empresa?

Realment els meus records són els que pot tenir una nena que corria pel laboratori que hi havia al soterrani de la casa. Veia com el Robert i un senyor que es deia Antonio preparaven les fórmules i moltes noies que feien les mescles i empaquetaven els productes. Recordo un magatzem on hi havia uns garrafons enormes on crec que guardaven les matèries primeres.

Tinc entès que la seva mare i la seva tieta feien de models pels productes.

Sí, és que tant la meva tia Emelina com la meva mare eren guapíssimes, i per això en la majoria de fotos publicitàries eren elles les que sortien. Sobretot l’Emelina perquè tenia una cara preciosa. Inclús en els prospectes dels productes surten elles. Tinc unes fotos de quan es va obrir el Saló de Madrid en què l’Emelina està maquillant les noies que participaven en el concurs de Miss Espanya i ella no sols no desentona, sinó que per a mi era més guapa ella que les models.

A la documentació que hem trobat es diu que Robert Chaveau era deixeble d’Auguste Rodin.

És cert que per tot arreu es diu que era deixeble de Rodin. La veritat és que eren amics i col·laboradors i van fer alguna cosa junts. En Robert, sense ser tan famós, també té molta obra distribuïda per tot el món. Aquí a Sant Cugat tenim l’obra Crist dels caiguts al Monestir. 

Robert Chaveau Vasconcel o Robert Chaveau Dabin? 

El nom és Robert Chaveau Dabin. Es diu arreu que la meva besàvia es deia Vasconcel i no és veritat, ella es deia Dabin i el nom Vasconcel és simplement el nom comercial. Però és cert que inclús la meva mare i la meva tieta també eren conegudes com Emelina i Solange Vasconcel en lloc de Chaveau, que era realment el seu nom.

Què va pensar quan els seus pares es van vendre l’empresa?

Em va saber molt de greu. Era perdre el que havia estat la meva infantessa. Jo només tenia catorze anys i no podia opinar, lògicament, però a mi m’hagués agradat poder continuar. El món de la perfumeria m’agradava i crec que hagués pogut tirar endavant. És clar que la meva visió de nena podia estar influenciada per la il·lusió.

Quins records té de la casa?

Era impressionant. Tenia un bosc de pins entre la casa i la carretera i una plantació de vinyes al darrere. A l’interior tot era claror amb grans vidrieres. El taller del germà del meu avi era una estança excepcional. Recordo un pati interior alicatat de blanc i blau com si fos un pati andalús i una rotonda on hi havia escenes del Quixot fetes de ceràmica.

La família Chaveau ha estat una família aventurera?

De ben segur. El meu avi va marxar a Colòmbia quan era jove i va treballar en el mercat de les fustes precioses i, posteriorment, va regentar una hisenda enorme de milers d’hectàrees on tenia animals, pastures i cultius, on van néixer la meva mare i la seva germana. Per altra part, penso que la meva besàvia també tenia quelcom d’aventurera perquè en més d’una ocasió va prendre decisions que comportaven una mica d’aventura, com quan ho deixa tot i decideix marxar a Londres amb el seu fill per evitar que vagi a la guerra i es troba a Sant Sebastià sense saber com. Penso que era una dona amb una gran capacitat de treball i a qui no li impressionaven els reptes.

Què en pensa dels productes Vasconcel?

Eren de molta qualitat, les primeres matèries eren molt bones i, després de la guerra, va provocar-ne l’encariment perquè era complicat trobar-les i els seus preus és disparaven. Per això crec que els meus pares van haver-se de vendre la marca. L’única manera de competir era amb una producció més gran i això comportava unes inversions que no van poder fer.

Aquesta entrevista forma part d'un reportatge sobre la casa Lluch de Sant Cugat,