Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) s'oposa totalment a la construcció del nou del nou complex comercial que estaria ubicat entre Cerdanyola i Sant Cugat i el qual ocuparia 175.000 m2 de superfície. Segons ha explicat el seu secretari general, Miquel Àngel Fraile, en declaracions al TOT Sant Cugat, la construcció d'aquest complex seria un "desastre" per la zona de l'àrea metropolitana i que aquesta iniciativa no respon a cap interès comercial ni a cap millora comercial de la zona. En aquesta sentit diu que la proposta correspon a un "interès especulatiu i depredador del comerç urbà de les poblacions properes".
El mateix Fraile, ha subratllat que es van assabentar de la modificació del sòl per a la construcció d'aquest complex a partir de BOG (Butlletí Oficial de la Generalitat) i que ara mateix la seva associació ha presentat al·legacions perquè aquest projecte no vegi la llum i no es doni un "ús comercial a aquest terreny". Fraile ha apuntat que aquest tipus de negoci no aportarà nova ocupació perquè "no compensarà els llocs de treball que destruirà en el comerç de proximitat". Per acabar, Fraile ha demanat responsabilitats al propietari del terrenys, que és l'Incasol, i exigeix al conseller de Territori, Santi Vila, i al de Empresa i Ocupació, Felip Puig, que es posin d'acord ja que diu que el segon "fa una política a favor del comerç urbà i el de Territori a favor de les grans superfícies".
Amb la mateixa línia d'ha expressat la presidenta de Sant Cugat Comerç, Mayte Pèrez. La santcugatenca creu que "el macro complex farà molt mal al petit comerç, però també a les gran superfícies. És una bestialitat que afectarà a tot el Vallès. Els llocs de treball que donarà no compensarà els que destruirà, però tinc esperança que la gent continuarà anat al petiti comerç pel tracte proper".
Els comerciants de Cerdanyola també hi estan en contra
Cerdanyola Comerç i Serveis demanen que es "modifiqui el planejament per evitar la construcció de centres comercials. Volen que hi hagi transparència i que es "desestimi la possibilitat de projectes que desequilibrarien i feririen de mort el model comercial català". Volen mostrar la seva oposició a qualsevol projecte de construcció d’un macrocentre comercial en terrenys del Parc de l’Alba. Recorden que "el comerç de proximitat en trama urbana serveix també per vertebrar els barris, les ciutats i el país, fomenta la convivència i la seguretat, és accessible a tothom i és un dels motors econòmics de la nostra societat". Ho han afirmat a la reunió que han mantingut amb la Confederació de Comerç de Catalunya, aquest divendres 29 de novembre.
El projecte
Cerdanyola, entre el Parc d'Alba - Sincrotró i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), podria tenir un gran complex comercial i de lleure de més de 175.000 m2 de superfície construïda, que superaria en quasi quatre centres comercials com el de la Maquinista de Barcelona, que és el centre més gran a Catalunya amb 45.000 m2. La ciutat veïna de Sant Cugat es podria convertir, doncs, en una de les àrees comercials més grans del país en uns terrenys que la Generalitat va expropiar fa uns anys inicialment amb finalitats menys comercials.
L'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola és el més gran en extensió dels cinc ja previstos al Pla General Metropolità (PGM) i comprèn el gran espai central del corredor del Vallès, entre els nuclis de Cerdanyola, Sant Cugat, la serra de Collserola i el corredor d'infraestructures viàries i ferroviàries de la comarca.
Les xifres del Centre Direccional
La superfície total és de 4.121.976 m2 i s'hi preveuen un total de 200 ha d'espais lliures i 24ha d'equipaments, amb un sostre edificable de fins a 2.059.310 m2, dels quals una quarta part és per a usos residencials, amb 4.714 habitatges, i la resta reservat per al parc de la ciència i la tecnologia. Els terrenys del Centre Direccional estan situats a menys de 15 km del centre de Barcelona i de les principals ciutats productives de la seva regió metropolitana.
El 18 de novembre va finalitzar el període d'exposició pública i, per tant, darrer dia per presentar al·legacions a un projecte que promou l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), i que afectaria indubtablement temes urbanístics, mediambientals i de mobilitat de Cerdanyola i Sant Cugat. Un projecte que molts donaven per enterrat amb l'arribada de la crisi, però que continua viu.
I què passarà ara?
L'Institut Català del Sòl estudiarà estimar o desestimar les al·legacions presentades per la Confederació del Comerç de Catalunya i també els informes sectorials que hagin pogut presentar d'altres institucions o organismes, recollirà les opinions dels Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i, en funció dels resultats d'aquests tràmits, procedirà a l'aprovació provisional del projecte d'aquest macrocomplex comercial que es construiria al costat de la nostra ciutat.
L'informe de l'Ajuntament de Sant Cugat
Sobre aquest procés, l'Ajuntament de Sant Cugat va fer un seguit de consideracions el juny passat pel que fa a aspectes mediambientals i de connectivitat viària entre els dos nuclis urbans, sobretot pel que fa a la capacitat de la vialitat transversal.
L'Ajuntament, segons l'informe tècnic de vuit pàgines de l'arquitecte municipal Josep Tarragó, va considerar que l'alternativa més adequada és la que distribueix més coherentment el sòl residencial i terciari i millora substancialment la ubicació dels espais verds, "que s'estructuren en foma de malla i penetren cap al nucli urbà, es preserven lliures els espais que formen part del Parc Natural de la Serra de Collserola i es garanteix la connectivitat cap al nord a través del connector de Can Fatjó"
El mateix Fraile, ha subratllat que es van assabentar de la modificació del sòl per a la construcció d'aquest complex a partir de BOG (Butlletí Oficial de la Generalitat) i que ara mateix la seva associació ha presentat al·legacions perquè aquest projecte no vegi la llum i no es doni un "ús comercial a aquest terreny". Fraile ha apuntat que aquest tipus de negoci no aportarà nova ocupació perquè "no compensarà els llocs de treball que destruirà en el comerç de proximitat". Per acabar, Fraile ha demanat responsabilitats al propietari del terrenys, que és l'Incasol, i exigeix al conseller de Territori, Santi Vila, i al de Empresa i Ocupació, Felip Puig, que es posin d'acord ja que diu que el segon "fa una política a favor del comerç urbà i el de Territori a favor de les grans superfícies".
Amb la mateixa línia d'ha expressat la presidenta de Sant Cugat Comerç, Mayte Pèrez. La santcugatenca creu que "el macro complex farà molt mal al petit comerç, però també a les gran superfícies. És una bestialitat que afectarà a tot el Vallès. Els llocs de treball que donarà no compensarà els que destruirà, però tinc esperança que la gent continuarà anat al petiti comerç pel tracte proper".
Els comerciants de Cerdanyola també hi estan en contra
Cerdanyola Comerç i Serveis demanen que es "modifiqui el planejament per evitar la construcció de centres comercials. Volen que hi hagi transparència i que es "desestimi la possibilitat de projectes que desequilibrarien i feririen de mort el model comercial català". Volen mostrar la seva oposició a qualsevol projecte de construcció d’un macrocentre comercial en terrenys del Parc de l’Alba. Recorden que "el comerç de proximitat en trama urbana serveix també per vertebrar els barris, les ciutats i el país, fomenta la convivència i la seguretat, és accessible a tothom i és un dels motors econòmics de la nostra societat". Ho han afirmat a la reunió que han mantingut amb la Confederació de Comerç de Catalunya, aquest divendres 29 de novembre.
El projecte
Cerdanyola, entre el Parc d'Alba - Sincrotró i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), podria tenir un gran complex comercial i de lleure de més de 175.000 m2 de superfície construïda, que superaria en quasi quatre centres comercials com el de la Maquinista de Barcelona, que és el centre més gran a Catalunya amb 45.000 m2. La ciutat veïna de Sant Cugat es podria convertir, doncs, en una de les àrees comercials més grans del país en uns terrenys que la Generalitat va expropiar fa uns anys inicialment amb finalitats menys comercials.
L'àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola és el més gran en extensió dels cinc ja previstos al Pla General Metropolità (PGM) i comprèn el gran espai central del corredor del Vallès, entre els nuclis de Cerdanyola, Sant Cugat, la serra de Collserola i el corredor d'infraestructures viàries i ferroviàries de la comarca.
Les xifres del Centre Direccional
La superfície total és de 4.121.976 m2 i s'hi preveuen un total de 200 ha d'espais lliures i 24ha d'equipaments, amb un sostre edificable de fins a 2.059.310 m2, dels quals una quarta part és per a usos residencials, amb 4.714 habitatges, i la resta reservat per al parc de la ciència i la tecnologia. Els terrenys del Centre Direccional estan situats a menys de 15 km del centre de Barcelona i de les principals ciutats productives de la seva regió metropolitana.
El 18 de novembre va finalitzar el període d'exposició pública i, per tant, darrer dia per presentar al·legacions a un projecte que promou l'Institut Català del Sòl (INCASÒL), i que afectaria indubtablement temes urbanístics, mediambientals i de mobilitat de Cerdanyola i Sant Cugat. Un projecte que molts donaven per enterrat amb l'arribada de la crisi, però que continua viu.
I què passarà ara?
L'Institut Català del Sòl estudiarà estimar o desestimar les al·legacions presentades per la Confederació del Comerç de Catalunya i també els informes sectorials que hagin pogut presentar d'altres institucions o organismes, recollirà les opinions dels Ajuntaments de Cerdanyola i Sant Cugat i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i, en funció dels resultats d'aquests tràmits, procedirà a l'aprovació provisional del projecte d'aquest macrocomplex comercial que es construiria al costat de la nostra ciutat.
L'informe de l'Ajuntament de Sant Cugat
Sobre aquest procés, l'Ajuntament de Sant Cugat va fer un seguit de consideracions el juny passat pel que fa a aspectes mediambientals i de connectivitat viària entre els dos nuclis urbans, sobretot pel que fa a la capacitat de la vialitat transversal.
L'Ajuntament, segons l'informe tècnic de vuit pàgines de l'arquitecte municipal Josep Tarragó, va considerar que l'alternativa més adequada és la que distribueix més coherentment el sòl residencial i terciari i millora substancialment la ubicació dels espais verds, "que s'estructuren en foma de malla i penetren cap al nucli urbà, es preserven lliures els espais que formen part del Parc Natural de la Serra de Collserola i es garanteix la connectivitat cap al nord a través del connector de Can Fatjó"