Font (Bon Preu): "Fabricants de guants, llevat o lleixiu no donaven l'abast"

Entrevista amb Joan Font, president del Grup Bon Preu, que relata com van viure les primeres setmanes de pandèmia als supermercats

El Grup Bon Preu gestiona més de 200 establiments, té una plantilla de 9.000 treballadors i el 2020 va facturar 1.625 milions d’euros. Una de les seves banderes és la política lingüística i l’ús del català.

El president del grup, Joan Font, participa en una taula rodona organitzada per Òmnium Cultural de Sant Cugat el pròxim 3 de juny per reflexionar l’ús social del català. Serà a les 19 hores a la Casa de Cultura i les inscripcions es poden fer per internet.

Com ha passat Bon Preu d'un primer supermercat a Manlleu el 1974 a més de 200 establiments i una facturació de 1.600 milions d'euros?

El secret de l'èxit és respondre bé al que demanen els ciutadans. No sempre és fàcil. La qüestió és saber entendre bé què volen i que el que nosaltres oferim sigui diferent, interessant i competitiu. El conjunt de les nostres botigues tenen elements que ens diferencien dels competidors de manera molt evident. Un d'ells és l'assortit de marques de referència. Un altre element que ens diferencia és la professionalitat de les seccions de fresc. Tenim tan bones seccions de fresc com els millors especialistes de peix, de formatge, de carn o de fruita de les ciutats on estem. Quan aconseguim guanyar-nos la confiança dels ciutadans en aquestes seccions i productes, tenim l'èxit assegura Un tercer element vital és ser competitius amb preus. Som tan competitius com el que més en marques comparables. . El conjunt de tot això fa que puguis oferir un servei al ciutadà molt ben valorat. Si hi afegim l'atenció al client i la gestió de botigues són excel·lents, fa que nosaltres ens puguem posar al costat de qualsevol competidor i vendre.

Hi ha empreses molt potents com Mercadona o Carrefour. Com es pot arribar a competir amb aquestes marques?

No és difícil competir-hi amb preus. El volum que té Bon Preu, de més de 1.500 milions, ja permet unes capacitats de compra i logística molt importants. En una negociació intervenen molts factors, com la serietat, l'amplitud de l'assortit, que no només treballem el producte líder. El fabricant valora molt estar present en els nostres establiments. I estan disposats a donar unes condicions econòmiques tant o més bones que les que pugui tenir un altre competidor amb més volum. El que hem de buscar és ser preferits per qüestions que els competidors no poden igualar. És molt difícil que una multinacional amb establiments a 50 països pugui competir amb nosaltres amb producte fresc o de km 0. Nosaltres ho podem fer molt millor. Del que hem d'estar més pendents és de respondre bé al ciutadà, no desviar-nos de les tendències i preferències.

"El ciutadà vol el mínim de plàstic possible i el màxim de km 0"

Una de les tendències dels últims anys és que les grans superfícies han evolucionat a un model més de mercat tradicional?

És una tendència evident. També altres factors, com la reducció de plàstic o el benestar animal. Si el ciutadà mostra preocupació pel plàstic, nosaltres hem de ser sensibles. En fruita o verdura, per exemple, vol el mínim de plàstic possible i el màxim de km 0. I pot estar disposat a pagar un cèntim més per quilo per un producte fabricat a prop de casa que no pas de l'altra punta del món.

Heu notat aquest canvi en la tendència del consumidor?

Sí. En molts productes, el ciutadà, si té poma de Girona del costat de casa, no vol poma de Normandia. Encara que valgui deu cèntims més. Hi ha un interès que les empreses tinguin altres valors que s'apropin a la seva preocupació.

"Hem de poder atendre el ciutadà en la seva llengua"

Un dels factors diferencials que comentava és l'atenció al client. Un dels pilars de Bon Preu és l'atenció en català i la política lingüística. Per què es va fer aquesta aposta?

No és una decisió en absolut de tipus polític, és una decisió empresarial. Estem al servei dels ciutadans i les 9.000 persones que treballem a Bon Preu hem de poder atendre el ciutadà en la seva llengua. És de sentit comú. El que és estrany és que les empreses de servei no s'adaptin. Aquest és un punt més en l'estratègia de proximitat amb els ciutadans, també de proximitat emocional. No els podem dir que canviïn de llengua. Som nosaltres els que ens hem d'adaptar. Si els nostres competidors no ho fan, fantàstic per nosaltres.

Quin valor creu que aporta aquesta política?

Molt valor i molta diferenciació. És un dels elements que els ciutadans valoren més, tenir empreses de serveis properes, que els atenguin en la seva llengua. La proximitat amb els ciutadans és tremendament valorada. El secret de l'èxit de Bon Preu, a part de tenir un model comercial molt competitiu, és que el ciutadà ens sent propers i sensibles a les seves preocupacions.

Com s'aconsegueix implantar aquesta política en una empresa amb 9.000 treballadors i més de 200 punts de venda?

No és tan difícil. Quan l'empresa defineix un model comercial i de proximitat i un dels apartats és la política lingüística, no hi ha ningú que pugui dir que no li sembla bé. Tenim plantes a Salou, Lloret, Cambrils o l'Escala. Si hi tenim un caixer que sap francès i ve un client francès, l'atendrem en francès si podem. I no en farem una qüestió política. Quan es defineix una estratègia i unes normes, la gent té l'obligació de complir-les. No hem tingut cap problema amb els 9.000 treballadors per dir que l'estratègia de proximitat és aquesta. Una altra cosa és que hi hagi una persona que no parli català o castellà. Ens hi trobem i tenim les maneres per fer que acabin entenent-lo i parlar-lo.

Hi ha programes per ensenyar l'idioma?

Sí. Fem cursos de formació i d'acollida i s'especifica que si necessiten ajuda, s'ofereix la que faci falta de formació, temps i tot ordre. En les empreses és molt important l'actitud. Si veiem una persona amb actitud bona, d'atenció al client, de proximitat, els problemes es resolen tots. Una altra qüestió és quan hi ha posicions polítiques radicals. Però nosaltres no tenim problemes.

 

Creu que us ha pogut perjudicar entre alguns consumidors o ha provocat algun boicot?

No. Cada setmana passa un milió de clients pels nostres terminals i no tenim problemes, en absolut. Pot ser que hi hagi hagut algun cas esporàdic, però no veig per on hem de tenir problemes. Si hi ha voluntat de fer les coses bé i de proximitat, no tenim boicots, ni en un sentit ni en l'altre. Es donen en l'àmbit polític quan es radicalitzen les coses i nosaltres no solucionarem la radicalització de determinats grups.

"El pànic dels clients preocupava molt i no volíem alarmar més del compte"

Fa poc més d'un any de l'inici de la pandèmia, que als supermercats es va viure de manera exagerada amb productes que s'acabaven, estanteries buides... Quin record en guarda?

Terrible. El pitjor de tot és quan no saps com has de reaccionar. Es planteja una situació molt crítica i imprevisible. I el pànic dels clients preocupava molt i no volíem alarmar més del compte. Vam posar tots els elements de seguretat pels treballadors i els clients. Amb 50 anys de fer empresa, no havia pensat mai que hi pogués haver una pandèmia que acabés tancant el país a casa seva. Vull aprofitar per donar les gràcies a la nostra gent, el comportament dels 9.000 treballadors va ser excel·lent i rigorós amb les mesures de seguretat . Va ser una situació de molta tensió i la dedicació i la resposta va ser altíssima per part dels establiments, magatzem i serveis centrals.

En algun moment es va patir per una falta d'estoc d'alguns productes?

Sí. I es pot explicar. Nosaltres traslladàvem la demanda als fabricants, per exemple de lleixiu, i et deien que no podien fabricar-ne més. Ens enviaven un camió ple cada dia i no en podien fer més. I amb el que ens enviaven, no en teníem prou per a totes les botigues. Com era possible que el consum es disparés d'aquella manera? Va ser més problema que els fabricants de determinats productes com guants, llevat o lleixiu no donaven l'abast. I amb productes molt sorprenents. Si abans de la pandèmia m'haguessin dit que no tindríem prou lleixiu o guants, m'hauria semblat impossible.

En altres productes més essencials d'alimentació com pasta, llegums o arròs va haver-hi aquesta falta d'estoc?

Els fabricants també estaven al límit en llegums o pasta. Amb pasta vam tenir problemes seriosos. Tots ens deien que fabricaven 24 hores i ens servien tot el que podien. Hi va haver seccions senceres com els congelats que es van disparar, o la carnisseria. Van ser comportaments molt difícilment previsibles. I es va mantenir durant moltes setmanes. Però haig de dir que el sector de distribució vam fer el nostre paper molt eficaçment i vam respondre molt bé a la situació de crisi.

En aquell moment es va generar un cert debat sobre si es van augmentar els preus d'alguns productes bàsics. Com es va fer a Bon Preu?

No es va tocar cap marge. La instrucció era no tocar marges per res del món. I si el fabricant venia amb una pujada de preu, li dèiem que ni parlar-ne. Ho podíem aconseguir més o menys, però la posició era clara. No vam pujar ni un sol marge. Les empreses de distribució són serioses, consolidades, i, salvant excepcions, les coses es van fer bastant bé. No hi va haver pujades de preus massives.

Pel que deia, alguns fabricants sí que van voler incrementar els beneficis?

Sí, i quan un fabricant ens diu que puja el preu de l'aigua, l'arròs o la xocolata, no sempre els podem fer reflexionar. Però no va ser un comportament massiu, va ser esporàdic.

Un any i poc després, la situació és normalitzada?

La situació ha retornat a una certa normalitat, però hi ha coses que han quedat. Segur que es consumirà més a casa, es valorarà més la seguretat o la higiene, es fan menys compres i més grans... L'equilibri de seccions ha tornat i s'ha reconduït el pànic. De paper de vàter, de guants, llegums o arròs ja no se'n venen més del compte.

"La ineficiència de les administracions és molt alta"

En una entrevista es mostrava crític per com les administracions afrontaven la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Quina visió té del seu paper?

No tenim una administració gaire eficient, ni a l'Estat, ni a Catalunya ni a Europa. No s'ha fet gaire bé. És veritat que estàvem en moments que ningú sabia què s'havia de fer, no era una situació fàcil pels que havien de prendre decisions. Però no només parlo per la pandèmia. En general, la ineficiència de les administracions és molt alta en tots sentits. Com es pot trigar sis mesos a pagar un ERTO a una família que ha de viure cada mes? Hi ha ineficiències que no hauríem de permetre com a societat. Com es pot trigar set anys a tenir un permís per instal·lar un supermercat? No pot ser, ha d'haver-hi una lògica i uns terminis. I els ERTO s'han de pagar al mes, hi ha molta gent que hi arriba molt ajustada i no es poden permetre passar sis mesos sense cobrar. L'administració és una de les assignatures importants pendents que té aquest país.

En el vostre cas heu hagut d'esperar set anys per un permís?

Sí, a la ciutat de Barcelona i en d'altres. I ens hi continuarem trobant. És una llàstima perquè es perden esforços, oportunitats, inversions... La ineficiència en aquests àmbits és espantosa. No podem tenir un país de qualitat si no tenim una administració de qualitat, perquè té molta importància. S'ha anat generant una estructura pesada, lenta i ineficient... Papers, burocràcia... La societat no és prou conscient de la ineficiència que hi ha.

Té un impacte real sobre l'economia i el teixit empresarial?

Segur. Quan tot són problemes, lentituds, discrecionalitats... no s'afavoreix l'activitat empresarial o la riquesa del país. Al contrari.

"Veiem que podíem remuntar una situació d'una certa baixada de competitivitat del model de Caprabo"

Bon Preu va voler adquirir Caprabo i al final no es va tancar l'operació. Per què es va intentar?

L'operació Caprabo ja ens l'havíem mirat fa deu o dotze anys. Llavors era més gran que Bon Preu i la dificultat era encara més grossa. Ara, si Bon Preu factura 1.600 milions, Caprabo en factura menys de 1.000. Era més fàcil, des d'aquest punt de vista. Veiem que podíem remuntar una situació d'una certa baixada de competitivitat del model de Caprabo i estem convençuts que qui millor podia remuntar-ho i posar en valor la seva xarxa, érem nosaltres. En continuem estant convençuts. El nostre model és molt més potent que la majoria de models que tenim al nostre país, som bastant millors que la majoria dels competidors. Però les circumstàncies van com van. Si el venedor, amb tota lògica, pretén una quantitat de diners i nosaltres, quan fem els números, a part del que hem de pagar al venedor, la inversió que hem de fer, duplica aquest preu... I hi havia més aspectes de tipus empresarial. Si haguéssim posat els nostres rètols a les botigues, volíem una seguretat que es fessin les coses bé i que la disciplina i rigor dels nostres establiments es portés també en els que venien de Caprabo. Això requeria unes condicions determinades amb què els venedors no estaven d'acord. Ens vam retirar de l'operació, sabent-nos greu, però l'havíem de fer si veiem l'operació clara i ens afegia valor.

En el tema econòmic la diferència era molt gran?

Quan es parla de centenars de milions, les diferències en volum són importants. Però no eren unes diferències insalvables a nivell econòmic. Era més per l'estructura de l'operació. No plantejàvem altra opció a mitjà termini que la integració total i plena de la xarxa de Caprabo a la nostra. I aquest escenari no era el preferit del venedor. I se n'han sortit. Han aconseguit continuar portant la gestió com fins ara i trobar un inversor que ha comprat el 50% de la companyia. És per felicitar-los, no era fàcil.

Descarteu aquesta opció d'adquirir Caprabo o d'altres marques, com ja vau fer amb Intermarché?

No es pot dir 'mai' en el món de l'empresa, perquè hem viscut situacions que a priori haurien estat inexplicables. Intermarché és una companyia molt més gran que Bon Preu, factura 40.000 o 50.000 milions. Ells havien perdut diners durant 19 anys en els supermercats que els hi vam comprar de la xarxa espanyola. Nosaltres, en un any, els vam posar en rendibilitat. No era una operació senzilla d'explicar ni de fer. No descartem cap altra operació corporativa. Però si la fem, serà perquè de veritat interessa a Bon Preu. Que els actius siguin interessants i les mides i tipus de les botigues han d'encaixar amb el nostre model. Si genera valor i nosaltres podem millorar-ne la gestió, tenim l'obligació de mirar-ho. Però no depenem d'això. Tenim una cartera de projectes en curs boníssima, farem el nostre camí, i si surt una operació corporativa, l'analitzarem amb ganes.

Ara no teniu al cap el nom d'alguna marca?

En aquests moments no.

I heu rebut algun intent de compra de Bon Preu?

Sí, però no hi perdem gaire el temps. Ja fa anys que ens ho varen proposar. Estem centrats només en el nostre propi creixement i Bon Preu no es vendrà cap acció a cap preu. Acostumen a ser grups inversors potents que veuen l'oportunitat de desenvolupar més i expandir el model. Però com que no està a la nostra agenda, no hi perdem el temps.

"El ciutadà ens valora com una empresa seriosa, que vol fer les coses bé, amb bona atenció al client, competitiva amb preus i amb un nivell alt de qualitat"

Per aquest 2021 quin és el pla de creixement?

La previsió d'inversió d'aquest any és de 161 milions d'euros. En l'àmbit de logística invertirem 24 milions. En reformes i ampliacions de botigues, 35 milions. I 101 milions en noves operacions. Vull subratllar la importància de les reformes i les ampliacions. Una xarxa com la de Bon Preu cada any necessita invertir molts diners a modernitzar-se. Aquest any tenim previst obrir un Esclat a Sarrià de Ter, Sant Pere de Ribes, Sabadell. Bon Preu a Cassà de la Selva, Llinars del Vallès, Anglès, Mataró. I EsclatOil a Badalona, El Vendrell, Alcanar, Sant Pere de Ribes, Viladecavalls i Tossa de Mar. Això, juntament amb BonpreuEsclat Online, és el que ens permet.. és el que ens permet el creixement recorrent de cada any. El que deia de la dificultat de la maduració dels projectes, que és un tema que a les empreses ens fa mal. Projectes que en sis o set mesos podrien estar enllestits, s'allarguen molts anys d'una manera inexplicable.

Per què en el seu moment vau decidir apostar per la branca d'EsclatOil i ara per l'energia verda?

El ciutadà ens valora com una empresa seriosa, que vol fer les coses bé, amb bona atenció al client, competitiva amb preus i amb un nivell alt de qualitat. Aquesta percepció ens permet mirar-nos moltes coses i analitzar si, en algun sector d'activitat, podem ser tan competitius com en els supermercats. És el cas de BonpreuEsclat Energia. Fa set o vuit anys, quan vam començar, veiem que estava en mans d'una espècie de monopoli amb molt poca proximitat al ciutadà i crèiem que hi havia una oportunitat de negoci. No vendre només alimentació als nostres clients, sinó també electricitat en bones condicions. Encara que no s'acabi d'entendre. I estem molt contents pel fet que siguem percebuts com a pròxims, eficients, competitivitat amb preus i d'energia verda... És un negoci que ha començat fa poc, però tenim una llarga perspectiva. D'aquí a uns anys parlarem d'aquesta activitat com a molt important i de centenars de milions d'euros per Bon Preu. Després hi ha altres activitats que a rebuf es donaran. Tenim demanda de clients per comercialitzar gas i segurament ens hi haurem de posar. O de poder tenir restauració en els nostres establiments.

Més enllà d'aquests que comenta, s'imagina algun altre servei?

Ara el nostre focus està molt posat en la venda online, hem d'anar expansionant el servei de clica i recull i el repartiment a domicili. Encara estem presents en poques zones del país i ens falta la capital. Volem veure si aquesta tardor podem servir a Barcelona. Al marge d'això, no m'atreviria dir que entrem en més mercats.

Es veu encara amb forces per seguir? Quines perspectives tens a nivell personal?

M'ho passo molt bé a la feina, treballo amb un equip fantàstic, amb una motivació i implicació tant o més alta que la meva. Mentre els resultats siguin els que són i jo tingui salut i claredat de cap. Estic molt content de fer la feina que faig, em sento molt satisfet. Mentre pugui, no tinc plans de jubilar-se.

 
Comentaris

Destaquem