Gaspa: "El comerç de proximitat té moltes més funcions més enllà de l’activitat econòmica"

Roger Gaspa, expert en comerç, analitza la situació de Sant Cugat i els grans reptes que afronten les botigues de proximitat

El santcugatenc Roger Gaspa coneix el món del comerç de ben a prop, amb una dilatada experiència sobre un sector que viu moments complicats des de la pandèmia. La inflació o el tancament de comerços històrics són altres qüestions que marquen el dia a dia de les botigues de proximitat. Gaspa és secretari general del Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC) i president de Foment Comerç.

Quines característiques té el comerç de Sant Cugat?

Sant Cugat té un índex comercial de bona dotació de serveis pels residents i de diversitat i nombre de comerços per cada 1.000 habitants. Possiblement, la carència és que podria atreure molts més compradors d’altres municipis.

Podria venir més gent de fora?

És un municipi de 90.000 habitants, però és veritat que a l’entorn hi ha moltes centralitats comercials. Estem en paritat amb Girona, per exemple, que atreu molt més compradors, tot i que nosaltres tenim més polaritats comercials al voltant. Tenim una oferta molt bona per abastir els residents, però ens costa atreure compradors d’altres municipis.

Com es podria millorar?

La recepta és senzilla: facilitar l’accés dels visitants al centre i polítiques de promoció. Al Vallès hi ha una important dependència del cotxe i, si l’accés en vehicle privat és cada vegada més difícil i no hi ha alternatives, els compradors es desplacen a altres polaritats. Cal conjugar el manteniment de l’activitat econòmica amb aspectes de la mobilitat sostenible.

Roger Gaspa: "En els últims quatre anys, el comerç ha patit quatre grans moments disruptius que ningú esperava"

Com ha anat canviant el comerç santcugatenc en els últims anys?

En els últims quatre anys, el comerç ha patit quatre grans moments disruptius que ningú esperava. La pandèmia i el tancament obligat, el creixement de la compra per internet, la inflació dels costos energètic i dels lloguers i una baixada del consum. I, malgrat tot això, les expectatives més negatives de tancament de comerços encara no s’estan observant. El comerç, en termes generals, està resistint prou bé.

La previsió és que segueixi resistint?

Els costos energètics són un greu problema estructural del comerç i la restauració. El grau d’incertesa és molt gran i el que passi en els pròxims 12 mesos, pot marcar un canvi en la composició del comerç que tenim a casa. Després hi ha altres problemes interns, com pot ser el relleu generacional. Bona part dels tancaments que hi ha, especialment en botigues de tota la vida, són perquè no hi ha relleu. És molt més complexe d’abordar i existeix de fa molt temps.

Cap on podria ser aquesta evolució en els pròxims mesos?

El comerç fa quatre anys que ho passa francament malament. I la capacitat de recursos propis per resistir s’ha esgotat. Tenim una inflació desbocada que afecta el cost energètic, immobiliari i de personal. No sabem com evolucionaran. Però, si el cost energètic no es modera, molt comerç no podrà resistir. Així com amb la pandèmia es va resistir millor del que es preveia, ja que hi havia uns estalvis existents. Si ho combinem amb una baixada de la demanda dels consumidors i es cronifiquen, molts comerços no podran resistir. La gent ja compra menys volum i hi ha una reducció d’adquisició de productes no essencials com el tèxtil. No som molt optimistes.

Per què existeix una falta de relleu generacional?

La meva teoria és que no hem sabut explicar bé que al sector del comerç pots desenvolupar una carrera professional plena. Com a exemple podem posar la restauració, que fa vint anys tenia poc prestigi i ara n’ha guanyat molt. El comerç ha quedat en molts casos com un sector on els estudiants que estan acabant la carrera, hi treballen durant un temps i després marxen. Al món del comerç ens costa molt captar talent per succeir empreses o pel procés de digitalització. Se senten molt més atrets a treballar en una startup i, sovint, en condicions més desfavorables de les que tindrien en un comerç mitjà o gran.

Roger Gaspa: "Digitalitzar-se no vol dir inventar la NASA"

Quina és la situació actual de la digitalització del comerç?

S’ha millorat, però el món del comerç és molt variat i tenim empreses molt petites, mitjanes i grans. El grau de capacitat de digitalitzar-se és diferent. Però en termes generals es progressa adequadament, tot i que s’haurien de fer moltes més coses. A vegades es vol confondre la digitalització amb tenir una web, i és un error. Digitalitzar una empresa és molt més que tenir una web. Una bona notícia és que el cost de digitalitzar-se és cada vegada més baix. I si li afegim els fons europeus, pot ser un salt qualitatiu.

Què pot fer una botiga petita per digitalitzar-se?

Depèn del que vulgui aspirar. Hi ha moltes peixateries que amb un grup de Whatsapp dels clients, tenen un servei a domicili excel·lent i no els hi cal una web d’última generació. Moltes botigues de barri han resistit molt millor durant la pandèmia que cadenes que han apostat per estar en eixos principals. Digitalitzar-se no vol dir inventar la NASA. Es tracta, sobretot pel comerç petit, de fidelitzar els clients i donar un plus diferencial en el servei a la compra online.

A Sant Cugat han tancat molts comerços històrics. Com veu aquest fenomen?

Perquè un municipi sigui atractiu comercialment hi ha d’haver una varietat adequada. S'han de combinar grans marques tractores amb el comerç més singular. No es pot viure només amb una cosa i l’equilibri és la clau. Crec que la majoria de tancaments singulars ha estat per falta de relleu generacional. Preguntem-nos per què no és atractiu per les generacions futures fer carrera en l’àmbit del comerç.

Més info: Els comerços històrics de Sant Cugat: desapareguts i supervivents

Què es pot fer des de les administracions per protegir aquests comerços?

Hi ha diferents models, tot i que els ajuntaments tenen la capacitat que tenen. A Barcelona s’ha apostat per protegir els locals i la façana emblemàtics. Girona, crec que és més interessant, defineix comerços emblemàtics i singulars i els ha catalogat. I, a partir d’aquí, impulsa polítiques de promoció i incentius. Una part de la funció de l’Ajuntament és intentar que el comerç diferencial pugui preservar-se.

Roger Gaspa: "El comerç de proximitat té moltes més funcions més enllà de l’activitat econòmica"

A vegades sembla que en qualsevol carrer comercial de qualsevol ciutat hi ha les mateixes botigues

Està clar que has de tenir una varietat comercial equilibrada. Si només tens comerç molt local i no tens marques que atreguin públic jove, no tens un eix atractiu. Si només tens grans marques, l’índex de clonicitat és molt alt i no distingeixes on estàs. Però és un error pensar que l’atractiu d’un municipi depèn només del comerç. Pots tenir les mateixes botigues en dos municipis i en un tindràs molta més atracció. Depèn de l’accessibilitat, la qualitat de l’espai públic, la restauració, parcs i zones verdes... Per això diem que el comerç no hauria de ser només una competència de la regidoria de comerç i promoció econòmica, totes les àrees prenen importants decisions que afecten.

A Sant Cugat falta una gran marca?

No tenim locals amb capacitat per ubicar aquests negocis. Hi ha un eix comercial molt positiu en determinats aspectes, no hi ha locals buits, però la implantació d’alguna locomotora de diferència és complexe perquè no hi ha locals grans.

Bona part de l’activitat comercial es concentra pràcticament en dos o tres carrers. És positiu?

Sant Cugat té quatre o cinc polaritats comercials com Valldoreix o Mira-sol i està bé per compres quotidianes. En la compra no quotidiana, prima més tenir un eix robust que sigui un punt d’atracció. La dispersió del comerç no quotidià s’acompanya de menys atracció, especialment pel que ve de fora. S’ha de combinar la compra de proximitat diària amb la consolidació d’un eix comercial.

Els comerciants també parlen sovint de pedagogia vers la societat per donar suport al comerç local.

La gent ha de saber que el que fa té conseqüències. Però no m’agraden els discursos que s’ha de comprar al comerç local per pena. Hi ha una doble feina.  Per una banda, la conscienciació de la importància del teixit comercial per les ciutats. L’exemple és molt senzill, recordem com estaven les ciutats al març de 2020 quan estava tot tancat. El comerç de proximitat té moltes més funcions més enllà de l’activitat econòmica, com vertebrar el territori, l’increment de la seguretat o de l’experiència al municipi. La gent ho ha de saber i ha de formar part de la seva decisió. Però el comerç de proximitat ha de fer els deures, el consumidor està canviant i també ho ha de fer el comerç. Pretendre que et vinguin a comprar simplement perquè ets de proximitat no és realista. Has d’entendre el client i adaptar-t’hi.                                    

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem