GEL: "El grup neix amb la idea d'empoderar-nos de les coses que podem crear en comú"

Narcís Sànchez, Aina Serra i Julià Mestieri són els impulsors del Grup d'Estalvi Local a Sant Cugat que es presenta el 16 de juny

Què és un Grup d'Estalvi Local?

Narcís Sànchez (N.S.): Un grup d'estalvi local és un grup de persones que posen en comú el seu estalvi, petites quantitats que estalvien cada mes, per tirar endavant projectes de proximitat que coincideixen amb els seus valors; projectes ètics.

Com neix a Sant Cugat aquest grup?

N.S.: A Sant Cugat neix de la inquietud d'una entitat, Cal Temerari, per l'economia social. Al voltant d'aquesta inquietud es veu quin tipus de projectes van a l'entitat a demanar assessorament i acompanyament. Són projectes petits que, en molts casos, per començar necessiten suports tant teòrics, com conceptuals i econòmics. Aquests suports econòmics són molt petits, i creiem que es poden aconseguir amb grups d'estalvi populars, similar als que existeixen a França.

Neix a partir d'una necessitat detectada...

Aina Serra (A.S.): És interessant que neix d'una necessitat que hem pogut detectar. El fet que hi hagi el Sincrocoop al Temerari, i que la gent s'hi acosti perquè es reconeix com un espai de foment del cooperativisme, ha fet que es detecti aquesta necessitat.

Quins tipus de projectes es poden finançar d'aquesta manera?

N.S.: Són projectes molt petits, però amb molta potencialitat, de persones que no tenen la suficient experiència amb moltes àrees que són necessàries per a la creació d'una empresa. Necessiten el suport d'uns tercers que, per proximitat i per coincidència de valors, els podem sostenir.

Julià Mestieri (J.M.): També cabrien coses que potser ja han començat i necessitarien créixer una mica, i altres projectes fins i tot de tipus entitats, o tipus projectes personals que, mentre encaixin amb els valors, es poden finançar si hi ha possibilitat.

Quins són aquests valors?

N.S.: Són els valors de l'economia social i solidària. Proximitat, democràcia, participació, transparència, col·lectivitat... Són projectes col·lectius que es fan per solucionar problemes reals de persones reals, no per generar uns beneficis econòmics per a una persona.

Els mateixos valors del grup.

A.S.: El grup d'estalvi neix sota aquesta filosofia. Les persones que hi formem part posem els nostres diners per finançar projectes sense esperar treure un redit econòmic. Senzillament saps que els prestes a algú, que en podrà fer ús, que podrà engegar un projecte, amb un risc determinat. Aquesta és la manera de fer del grup.

Quin serà el funcionament?

N.S.: Aquesta serà una mica la novetat. A Catalunya no és el primer intent, però segurament serà la primera consolidació. Hi ha hagut intents a Barcelona, a Manlleu i al Solsonès, entre altres, tirats endavant per entitats vinculades a la Federació de Cooperatives. Ara no en funciona cap. Haurem de decidir col·lectivament, dia 16, com ho volem fer.

J.M.: Les idees principals són que serem un grup de gent, amb un funcionament independent, que decideix de manera democràtica, organitzat legalment, amb uns criteris definits, i una persona un vot. Segurament amb funcionament per comissions, per avaluar els projectes, tant des de l'encaix ètic, com la viabilitat. I amb un mecanisme de dació de compte als estalviadors.

El grup es presenta el 16 de juny FOTO: Lali Álvarez

Què més ofereix el grup?

N.S.: El grup d'estalvi no només presta ajuda econòmica, sinó que en la mesura que pot acompanya els projectes en aquells aspectes que pot. Ajuda a les persones que estan començant a què se sentin més segures amb el dia a dia.

J.M.: És una manera de portar. Si muntem un grup d'estalvi, és perquè siguin possibles aquests projectes. Si a part d'aportar diners podem aportar coneixement, o podem aportar orientació, és important. L'objectiu és que el projecte surti.

Com és aquest acompanyament?

N.S.: Tindran un lloc on veure's, el Sincrocoop, persones amb qui parlar, els acompanyaments que fem de forma gratuïta a Cal Temerari, i els diners per poder donar la primera passa. A més, creiem que hi ha un buit, no només al municipi, sinó de forma generalitzada, que és el de donar suport a persones que tenen una idea i que no saben com tirar-ho endavant.

J.M.: L'emprenedoria en economia social és un tema que està allí des de fa bastant, i ningú l'està afrontant.

Qui forma el grup?

J.M.: S'està convocant la gent el dia 16. Nosaltres som els impulsors. Pel que fa a massa crítica, la idea és presentar, acabar de prendre aquestes decisions, i amb tothom que s'hi senti còmode, fer un "vinga, som-hi". Una quinzena de persones ha mostrat interès.

Per què pot funcionar a Sant Cugat?

A.S.: Sant Cugat és una ciutat amb capacitat adquisitiva prou alta. Hi ha moviment social, hi ha un teixit associatiu, i hi ha una espurna d'emprenedoria i de cooperativisme que pensem que pot fer que hi hagi projectes amb potencial de ser finançats. L'ajuntament liderant des d'una part, i Cal Temerari des d'una altra també.

Hi ha diferents iniciatives en aquesta línia...

J.M.: L'últim any hi ha hagut força creixement, amb el naixement de la XES, la segona fira d'economia social... és un procés que es va consolidant. Hi ha un creixement, i es tracta d'ajudar que el creixement sigui més fort.

Aquest és l'objectiu.

N.S.: La societat civil treballant de forma col·lectiva pot ajudar a sortir-se'n a molts altres membres de la societat civil a tirar endavant. És la idea d'empoderar-nos de les coses que podem crear en comú, i de crear coses en comú per a tots nosaltres.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem