Hedegaard: “Sant Cugat té la capacitat de ser un laboratori de sistemes ‘smart’”

La comissària europea d’Acció per al Clima, Connie Hedegaard, és l'encarregada d'obrir la setena temporada del fòrum empresarial Santcugatribuna. Hedegaard parlarà sobre l’economia verda i les seves oportunitats de desenvolupament, en una sessió, que es fa aquest divendres 28 de març al QGat Hotel a la una del migdia.

Nascuda l’any 1960 a Copenhague, Hedegaard va formar part del parlament danès entre els anys 1984 i 1990. L’any 2004 va ser nomenada ministra de Medi Ambient del govern danès, càrrec que va ocupar fins al 2007. Posteriorment va presidir la Conferència sobre el Canvi Climàtic de la ONU i des de l’any 2010 és comissària europea d’Acció per al Clima. La comissària del Partit de Centredreta insisteix en la importància de les petites accions que es poden fer en el dia a dia de les persones com apagar els llums o tenir en compte on estan fets els productes per estalviar en transport i gestions. Per Hedegaard està en mans del Govern espanyol decidir quines eines fa servir per redreçar el dèficit energètic però ha insistit que és molt important mantenir un objectiu clar en matèria d’eficiència energètica i energies renovables.

Entrevista a Connie Hedegaard:
Europa ha de ser líder mundial en polítiques energètiques? Els altres països han de seguir els seus passos?
Europa pot i ha de liderar ambdues matèries, tant les polítiques d’acció per al clima com les de reduccions d’emissions. L’economia de la Unió Europea (UE) ha crescut al voltant del 45% des de l’any 1990 i hem reduït les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 18%. Unes fites que ens fan sentir orgullosos de mostrar a la resta del món que és perfectament possible combinar el creixement econòmic amb la reducció d’emissions. Si la Unió Europea ho pot fer, els altres països també poden! Tenir el lideratge de desenvolupar noves tecnologies d’eficiència energètica és part dels interessos de la UE.

Grups ecologistes critiquen els objectius per al 2020 perquè no són prou ambiciosos. N’hi ha prou amb els objectius que es marca la UE?
Sí, n’hi ha prou. Primer perquè la reducció del 40% respon a qüestions científiques i situarien la UE en la bona direcció per aconseguir reduir entre el 80% i el 90% el 2050. Aquests nivells són els que els països desenvolupats han de reduir per mantenir l’escalfament global per sota dels 2 Cº, d’acord amb el Comitè Intergovernamental del Canvi Climàtic. També n’hi ha prou perquè arribar al 40% de les emissions ja és un objectiu ambiciós ja que només es pot aconseguir amb la reducció d’emissions a la UE. Per acabar, és possible i efectiu. Els estudis econòmics ens diuen que es pot aconseguir amb inversions a curt termini i amb uns beneficis perllongats en el temps.

Quin és el cost econòmic?
El cost de la inversió de futur pel sistema de gasos contaminants no és substancialment diferent del que tindríem si continuéssim amb el sistema basat amb els carburants fòssils. No s’ha d’oblidar que la UE paga més de 400 bilions d’euros a l’any amb imports de petroli i gas, és a dir, un bilió d’euros al dia! La utilització eficient de l’energia i la producció de renovables ens permetrà reduir aquesta factura i evitarà la inestabilitat política de la UE davant dels proveïdors i dels augments de preu del petroli.

Cal reorientar les polítiques en matèria d’energia?
S’haurà de fer una transició d’un sistema energètic basat en carburants fòssils cap a un on la prioritat sigui la reducció d’emissions. Fa tres anys, la Comissió Europea va publicar ‘El full de ruta cap a una economia competitiva baixa en carboni’, que determina l’estratègia que ha de seguir Europa per aconseguir-ho el més eficient possible. Un missatge clau és que construir una economia baixa en carboni no només és necessari sinó també tècnicament factible, econòmicament assequible i pot incrementar la qualitat de vida.

Per què la UE no ha marcat un objectiu de compliment nacional sobre les energies renovables?
Perquè hi ha estats membres que volen més flexibilitat a l’hora de decidir les seves polítiques energètiques. Alguns volen utilitzar més energia nuclear, alguns volen aprofitar el shale gas, però sabem que d’altres seguiran potenciant la seva capacitat d’energies renovables. Tenint un objectiu a escala de la UE es mantindrà un desenvolupament més focalitzat a tot Europa. No obstant això, el fet que no estiguem proposant un objectiu de compliment nacional no canvia la situació per al 2020, en la qual cada estat membre ha d’haver acordat un objectiu nacional. En el cas d’Espanya, el Govern espanyol s’ha marcat arribar al 20% de les reduccions, el mateix percentatge que ha limitat la UE.

El 70% de l’energia d’Espanya és importada, quines polítiques hauria de potenciar el govern estatal?
La crisi a Ucraïna ens ha fet recordar que la importació d’energia ens fa vulnerables davant de la inestabilitat política. Les principals polítiques que necessitem són les que potencien l’eficiència energètica i les energies renovables.

Sant Cugat és una de les primeres ciutats de Catalunya que ha desenvolupat l’smart city. Quins són els beneficis d’aquestes tecnologies?
Actualment, les ciutats acumulen quatre cinquenes parts de la població total d’Europa, de manera que les ciutats sostenibles i intel·ligents són la clau per al desenvolupament d’una societat amb poques emissions. Estic sorpresa del lideratge català que té Sant Cugat per haver estat la primera ciutat que ha instal·lat un carrer intel·ligent i també per la capacitat que ha tingut per transformar-se en una mena de laboratori per aconseguir tenir un paquet de sistemes intel·ligents que inclouen qüestions relacionades amb la mobilitat, la gestió de residus, l’enllumenat públic o les zones verdes. Personalment, crec que si solucions com les que s’han implantat a Sant Cugat s’estenen a altres ciutats, les ciutats seran més sostenibles, més eficients i més agradables per viure-hi.

El fòrum empresarial Santcugatrubuna
Creat l’any 2003, és un espai de reflexió econòmica i empresarial impulsat per l’Ajuntament i l’associació Sant Cugat Empresarial. Per aquesta tribuna han passat figures de primer ordre com l’expresident del Cercle d’Economia i conseller delegat d’Abertis, Salvador Alemany, el ministre d’Assumptes Exteriors del Gobern d’Israel en època d’Ehud Barak, Shlomo Ben Ami, o l’exprimer ministre Irlandès, John Bruton. També han ofert les seves ponències Xavier Sala i Martin, Antoni Castells, Anthony Giddens, Leopoldo Abadía, José Manuel Lara Bosch, Ramon Tremosa, Carlos Losada, Josep Oliu, Pedro Nueno, Jordi Pujol o Artur Mas.

Santcugatribuna té el patrocini d’ONO Empresas, el co-patrocini de Banc Sabadell i la col·laboració de la Cambra de Terrassa, CECOT, PIMEC, ESADECreapolis, UPC, Parc Tecnològic del Vallès, Via Empresa, Diari ElPuntAvui i Diari de Sant Cugat.